Barcelona en Comú incrementarà del 30% al 50% la reserva a habitatge assequible en obra nova a Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Poblenou i el Poble-sec

La cap de llista de Barcelona en Comú a les municipals, Ada Colau, ha presentat avui les principals mesures en matèria d’habitatge per al proper mandat. Colau ha anunciat la reserva de la meitat dels habitatges nous a habitatge assequible a la zona més cèntrica de la ciutat, a tot el districte de Ciutat Vella i l’Eixample, i als barris de Vila de Gràcia i Camp del Grassot, Poble-sec i Poblenou. Aquesta mesura, que es posarà en marxa en el proper mandat gràcies a un canvi normatiu, també es podria fer extensiva als barris de Sants, Hostafrancs i Les Corts.

“Volem que la gent pugui viure a tots els barris, també als més amenaçats per l’especulació i la gentrificació”, ha dit Ada Colau que ha recordat que “hem d’obligar al sector privat a corresponsablitzar-se” amb el dret a l’habitatge a la ciutat. Una de les grans mesures d’aquest mandat ha estat l’obligació de reservar un de cada tres habitatges de promocions privades a habitatge assequible. “Això no és suficient i el que proposem és passar a un de cada dos habitatges als barris més amenaçats per l’especulació a la ciutat”, ha remarcat Colau. “A Barcelona l’especulació amb l’habitatge no és benvinguda”, ha dit Ada Colau.

Per altra banda s’ha detectat que la meitat dels Habitatges de Protecció Oficial que hi ha a la ciutat, donat que tenen un límit temporal, en pocs anys perdran aquesta qualificació. Això suposa que l’habitatge assequible vagi desapareixent en alguns barris de la ciutat. Per això s’impulsarà aquest increment a tota la zona més cèntrica de la ciutat: a tot el districte de Ciutat Vella i l’Eixample, i als barris de Vila de Gràcia i Camp del Grassot, Poble-sec i Poblenou. “Exigirem el 50% en promocions de 400m2, com es fa a Nova York. Ho volem fer a Ciutat Vella, a la Vila de Gràcia, Poblenou, Eixample o Poble-sec. Volem una distribució homogènia de l’habitatge assequible”, ha explicat Janet Sanz.

Centre d’atenció per assetjament immobiliari

Ada Colau, que ha estat acompanyada per Janet Sanz i Lucía Martín, números 3 i 6 de la llista de Barcelona en Comú, ha explicat als periodistes una segona mesura relacionada amb habitatge. Es tracta de la creació d’un centre d’atenció als afectats per l’assetjament immobiliari i en defensa de les llogateres, que oferirà assessorament gratuït i on es puguin denunciar pràctiques abusives. Gairebé una tercera part de les veïnes són llogateres i Barcelona és la ciutat de l’Estat amb més lloguer. “La pujada de preus per la manca de regulació estatal està expulsant persones de casa seva per això des de l’Ajuntament treballarem colze a colze amb les entitats que defensen el dret a l’habitatge per una cogestió del centre com ja hem fet amb el centre LGTBI”, ha dit Colau, que ha recordat que la ciutat ha hagut de fer front a la major crisi habitacional en dècades sense que l’Estat ni la Generalitat se’n facin responsables. Tot i no tenir competències, durant aquest mandat s’han reduït un 22% els desnonaments a Barcelona i s’ha atès 7.200 famílies en risc gràcies a la creació del servei de mediació SIPHO.

Més habitatge públic

En tercer lloc, Ada Colau també ha parlat de l’ampliació del parc públic d’habitatge en 1.500 habitatges públics anuals a partir del proper mandat: “Hem passat de 300 habitatges anuals al mandat de Trias a 1.000, i a partir d’ara en podrem tenir 1.500 cada any entre promoció i adquisicions. Haurem doblat l’habitatge públic de la ciutat en dos mandats”. Per la seva banda, Lucía Martín ha recordat que “acumulem un bagatge molt negatiu en matèria de protecció de l’habitatge. Es feia habitatge protegit de compra que entrava al mercat privat”. Martín ha subratllat que des de l’Ajuntament s’ha fet política d’habitatge “en soledat”. “Incrementarem la promoció a 1.200 habitatges i sumaren 300 més d’adquisicions per arribar als 1.500”, ha afegit.

Amb la presentació d’aquestes tres mesures, Barcelona en Comú torna a posar de manifest el seu compromís per garantir el dret a l’habitatge en una ciutat amb un ajuntament que havia deixat de produir habitatge públic i amb un parc de només un 1,5%, lluny del 15% de la mitjana europea. Ada Colau ha recordat que “no només hem construït i comprat més de 5.500 habitatges per incrementar el parc públic, també hem fet front als fons voltors que especulaven amb pisos buits”. En aquest sentit, Lucía Martín ha recordat que s’han de fer canvis legislatius: “una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans perquè els ajuntaments puguin limitar els preus de lloguer, i una reforma la fiscalitat perquè fons especuladors no facin negoci amb l’habitatge”, ha dit.