Més de 70 persones del món universitari, laboral, social i ambiental de Catalunya recolzen un manifest demanant al govern de la Generalitat que retiri el Capítol setè del Projecte de llei de pressupostos

Es tracta d’un fet extremadament greu. Des dels seus inicis, la indústria nuclear ha argumentat que les emissions radioactives que els reactors emeten cada dia, les anomenades «baixes dosis», eren inofensives. S’han fet múltiples estudis a nivell estatal i internacional per rebatre cada intent provinent de l’àrea de la salut pública de mostrar aquest impacte; tots els estudis oficials han conclòs que no hi havia relació entre centrals nuclears i salut de la població.

El darrer d’ells, redactat el 2009 per un equip de l’Institut de Salut Carlos III, i supervisat per una Comissió en la qual estava representada la Generalitat, va insistir en la mateixa conclusió. Els resultats van tenir una extensa difusió mediàtica durant l’any 2009.

Amb la presentació del «Projecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les estades en establiments turístics», el govern de la Generalitat reconeix que la «dispersió d’elements radiotòxics genera un important risc mediambiental i per a les persones, (…)», i declara que vol cobrar un «impost» per les «emissions rutinàries (…) que es produeixen en la operació normal d’un reactor termonuclear».

Aquest reconeixement té diverses implicacions, totes elles perjudicials per a les persones. En primer lloc, eludeix la responsabilitat de qualsevol govern d’anteposar la salut de la població als beneficis econòmics; en segon lloc, té l’efecte pervers de què a major contaminació radioactiva (i per tant, més malalties i sofriment) més ingressos per al Govern, i més tranquil·litat per a les companyies que la generen; en tercer lloc, sense cap tipus de estudi sanitari que avaluï l’impacte concret, legalitza els efectes de la contaminació radioactiva, assumint com «rutinàries» les malalties que genera; en quart lloc, no hi ha garantia que les companyies no recuperin la quantia de «l’impost» amb un increment de tarifes, amb la qual cosa seria la ciutadania qui acabaria pagant el dret d’aquestes companyies a enverinar l’entorn; i en cinquè lloc, la implementació d’aquest impost sobre la contaminació la treu de l’àmbit que li pertoca, que és la salut pública i emmascara el problema com si fos una qüestió dinerària.

Millor regal no es podia fer a les empreses elèctriques. És important remarcar que aquest «impost» s’aplica a uns reactors nuclears envellits, que ja porten més de 30 anys emetent radioactivitat. Reactors que haurien d’haver tancat fa anys i que obtenen amb «l’impost» una justificació addicional per continuar funcionant. Estem davant d’un mecanisme per justificar un dissimulat allargament del seu funcionament.

Les persones que signen el Manifest consideren que el mínim que es pot demanar d’un govern democràticament elegit, com és el cas del govern de la Generalitat, es que renunciï a lucrar-se a costa de la salut de la població.

La recollida de suports a aquesta demanda continua amb aquest FORMULARI

PRIMER  LLISTAT DE PERSONES SIGNANTS