Compromís insta el Gobierno central a hacer cambios legales para que el calor extremo tenga condición de riesgo laboral

“La ciencia nos dice que las olas de calor cada vez serán más frecuentes, pero esta constatación no puede paralizarnos. Tenemos que movernos para buscar soluciones que prevengan y alivien los efectos negativos sobre las condiciones de trabajo del personal más expuesto a las altas temperaturas”, ha manifestado Rodríguez, días después de que al menos dos trabajadores murieran en Madrid durante la primera ola de calor de este mes de julio.

Según Rodríguez, “la política tiene que hacer todo lo posible para mejorar la vida de la gente; no podemos decir que como es verano, hace calor y quedarnos de brazos cruzados. Necesitamos que nuestra normativa se actualice y tenga en cuenta medidas que nos permitan adaptarnos y mitigar las consecuencias del cambio climático”.

A estas alturas, la Ley 31/1995, que regula la prevención de Riesgos Laborales, no hace mención específica al calor como riesgo laboral. Y, el Real Decreto 486/1997, que establece las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los puestos de trabajo, limita solo las temperaturas en el interior. Concretamente, entre 17 y 27 grados para actividades sedentarias y entre 15 y 25 para trabajos ligeros. Existen también los convenios colectivos, pero varían según sectores y localización geográfica.

Es por eso que Compromís reclama, en línea con las reivindicaciones sindicales y las recomendaciones de varias voces expertas en salud laboral, que se dé seguridad jurídica y un paraguas legal más amplio para minimizar los riesgos que las temperaturas extremas provocan durante las jornadas laborales.

Compromís insta el Govern central a fer canvis legals perquè la calor extrema tinga condició de risc laboral

La diputada de Compromís i presidenta de la Comissió de Política Social i Ocupació Cristina Rodríguez ha registrat una iniciativa a Les Corts perquè les altes temperatures tinguen la consideració de risc laboral en la normativa reguladora estatal. Així mateix, la proposició no de llei també insta el Govern central a incrementar els recursos humans i tècnics necessaris en els serveis de inspecció de treball perquè les avaluacions de riscos sobre la calor extrema tinguen millor cobertura dins dels serveis públics.

“La ciència ens diu que les onades de calor cada vegada serán més freqüents, però aquesta constatació no pot paralitzar-nos. Hem de moure’ns per a buscar solucions que previnguen i alleugeren els efectes negatius sobre les condicions de treball del personal més exposat a les altes temperatures”, ha manifestat Rodríguez, dies després de que almenys dos treballadors moriren a Madrid durant la primera onada de calor d’aquest mes de juliol.

Segons Rodríguez, “la política ha de fer tot el possible per millorar la vida de la gent; no podem dir que com és estiu, fa calor i quedar-nos de braços creuats. Necessitem que la nostra normativa s’actualitze i tinga en compte mesures que ens permeten adaptar-nos i mitigar les conseqüències del canvi climàtic”.

A hores d’ara, la Llei 31/1995, que regula la prevenció de Riscos Laborals, no fa esment específic a la calor com a risc laboral. I, el Reial decret 486/1997, que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, limita només les temperatures en l’interior. Concretament, entre 17 i 27 graus per a activitats sedentàries i entre 15 i 25 per a treballs lleugers. Existeixen també els convenis col·lectius, però varien segons sectors i localització geogràfica.

És per això que Compromís reclama, en línia amb les reivindicacions sindicals i les recomanacions de diverses veus expertes en salut laboral, que es done seguretat jurídica i un paraigua legal més ampli per minimitzar els riscos que les temperatures extremes provoquen durant les jornades laborals.