Els Comuns reclamen restablir la moratòria a noves macrogranges i ampliacions en les zones més contaminades per nitrats

El grup parlamentari dels Comuns ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per reclamar al Govern que restableixi urgentment les limitacions a la implantació de noves explotacions ramaderes i a l’ampliació de les existents en les zones vulnerables amb una elevada càrrega ramadera. La iniciativa planteja recuperar temporalment el règim establert pel Decret llei 17/2021, que va deixar de ser vigent després de quatre anys d’aplicació, fins que entri en vigor la nova regulació sobre la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes anunciada pel Govern.

Els Comuns consideren que la finalització de la moratòria ha creat un buit normatiu que permet tornar a tramitar noves explotacions intensives i semiintensives, ampliacions de capacitat i canvis d’orientació productiva que comportin un increment de la generació de nitrogen en municipis que ja suporten una pressió ramadera excessiva. La proposta recorda que la moratòria afectava 68 municipis catalans, 37 dels quals es trobaven a la comarca d’Osona, però subratlla que la contaminació per nitrats és un problema que afecta diverses comarques del país i que continua sent una de les principals causes del mal estat químic de les aigües subterrànies de Catalunya.

En aquest sentit, les dades recollides a la iniciativa mostren que el 44% de les fonts analitzades a Osona continuen superant el límit de 50 mil·ligrams de nitrats per litre. La concentració mitjana de les fonts contaminades ha augmentat, a més, dels 131,9 mil·ligrams per litre registrats l’any 2021 als 144,6 mil·ligrams de 2026. La formació alerta que no és coherent que el Govern reconegui la necessitat d’actualitzar i reforçar la normativa i, alhora, permeti que durant aquest període transitori pugui continuar augmentant la pressió ramadera als territoris més saturats.

Protegir els aqüífers per garantir el futur de la pagesia

Els Comuns defensen que recuperar temporalment les limitacions no significa qüestionar el conjunt de l’activitat ramadera ni posar obstacles a les explotacions professionals. Al contrari, la mesura pretén evitar que la manca d’una regulació actualitzada sigui aprofitada per impulsar nous creixements intensius en zones que ja han superat la seva capacitat ambiental.

El grup parlamentari rebutja així la falsa dicotomia entre protecció ambiental i activitat econòmica i defensa que la recuperació dels aqüífers, les fonts i els pous és imprescindible per assegurar la viabilitat futura del sector agrari, el relleu generacional i la vida als entorns rurals.

La proposta reclama que les limitacions siguin compatibles amb els processos de relleu generacional, la modernització de les explotacions i la seva adaptació a la normativa de benestar animal, sempre que aquestes actuacions no comportin un augment de la capacitat ramadera ni de la generació potencial de nitrogen. També planteja mantenir les excepcions que ja preveia la normativa anterior per a determinades tipologies d’explotacions i models productius, sempre que compleixin els requisits ambientals, sanitaris i d’ordenació ramadera.

Criteris ambientals abans d’aixecar les limitacions

La iniciativa dels Comuns reclama que qualsevol aixecament futur de la moratòria estigui condicionat a una millora acreditada dels indicadors ambientals, a partir de dades oficials, actualitzades, territorialitzades i accessibles públicament. Entre els indicadors que s’hauran d’avaluar hi ha l’estat químic de les masses d’aigua subterrània, l’evolució de les concentracions de nitrats, les emissions d’amoníac, els excedents de nitrogen d’origen ramader, la capacitat efectiva de tractament de les dejeccions i l’evolució de la càrrega ramadera de cada municipi.

Els Comuns també adverteixen dels efectes de la ramaderia intensiva sobre la qualitat de l’aire. El Pla de millora de la qualitat de l’aire d’Osona identifica el sector agroramader com la principal font d’emissions d’amoníac a la comarca i assenyala que els nivells registrats a l’estació de Manlleu són entre quatre i vuit vegades superiors als d’altres punts de Catalunya.