El Parlament es posiciona a favor d’exigir transparència a Palantir i impulsar la sobirania digital de les institucions públiques

El Parlament de Catalunya ha aprovat de manera íntegra la moció del grup parlamentari dels Comuns sobre sobirania digital, transparència algorísmica i drets fonamentals en la digitalització de l’Administració. Una iniciativa que reforça el control democràtic sobre les tecnologies utilitzades pel sector públic i obre la porta a revisar la dependència de grans corporacions tecnològiques.

La moció, defensada pel diputat Andrés García Berrio, estableix l’obligació de realitzar una auditoria pública dels contractes tecnològics de la Generalitat, la creació d’un registre obert i actualitzat dels sistemes d’intel·ligència artificial utilitzats per les administracions públiques i la incorporació de criteris de drets humans en tota la contractació tecnològica, com el genocidi palestí per part d’Israel. El text aprovat preveu una estratègia catalana de sobirania digital que prioritzi el programari lliure, els estàndards oberts, la infraestructura pública i la reducció de dependències de plataformes privades de caràcter monopolístic, així com el reforç de les capacitats públiques en ciberseguretat, dades i intel·ligència artificial.

Transparència a Palantir com a pas previ al veto i control democràtic dels contractes tecnològics

Un dels punts destacats de la iniciativa és la demanda d’exigir transparència sobre els contractes de l’Estat amb Palantir Technologies i altres empreses del sector tecnològic i de la vigilància, en àmbits considerats d’alta sensibilitat. El text insta a que el Govern de l’Estat faci pública aquesta informació i a reforçar la supervisió parlamentària sobre aquests contractes, en un context de creixent preocupació per l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial i anàlisi massiva de dades en l’àmbit públic.

En la seva intervenció al ple, García Berrio ha situat el debat en termes de poder democràtic i control de les infraestructures digitals. “Palantir representa una determinada idea del món: que els grans sistemes tecnològics poden concentrar tant poder polític, militar i econòmic que poden passar per sobre de governs democràtics”. En aquest sentit, Berrio ha advertit que “Catalunya no pot convertir-se en client d’empreses que consideren la democràcia un obstacle a superar, tenim el deure de construir sobirania tecnològica i d’imposar límits clars a les grans tecnològiques. Només hi ha llibertat quan el poder té límits democràtics clars”.

Cap a una democràcia digital amb garanties

La moció aprovada estableix un conjunt ampli de mesures per garantir que la digitalització de les institucions públiques es faci amb control democràtic. Entre d’altres, destaca la realització d’una auditoria pública de tots els contractes tecnològics i de sistemes d’IA, el registre públic dels algoritmes utilitzats per l’Administració, realitzar avaluacions d’impacte en drets fonamentals abans i durant l’ús de sistemes automatitzats, clàusules de contractació amb criteris estrictes de drets humans i transparència, o la protecció de la sobirania de les dades i reducció de dependències tecnològiques externes.

La transformació digital no pot deixar-se en mans d’actors opacs ni de dinàmiques d’oligopoli, sinó que ha de ser governada des de les institucions democràtiques. Per això, Andrés García Berrio ha conclòs la seva intervenció assenyalant que “la sobirania tecnològica no consisteix a fabricar més tecnologia, sinó a governar democràticament la tecnologia que estructura la nostra societat”.