Comuns i Govern presenten una proposició de llei amb mesures temporals i excepcionals per accelerar la construcció d’habitatge protegit

Els Comuns i el Govern de la Generalitat han presentat avui una disposició normativa que preveu 5 mesures amb l’objectiu d’incrementar l’oferta d’habitatge protegit (HPO) i intensificar el seu ús, com a part del seu acord pels Pressupostos per al 2026. Aquesta regulació es vehicula mitjançant una proposició de llei que es presenta ara perquè comenci la seva tramitació parlamentària.

Els Comuns i el Govern, conscients que l’habitatge és avui el principal repte de país, acorden una bateria de mesures encaminades a facilitar la mobilització de tots els recursos públics i privats i accelerar la construcció d’HPO a Catalunya.

La presidenta dels Comuns al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, ha destacat que la proposta de llei permetrà que «aquests nous habitatges hauran de ser habitatges protegits de manera permanent, per tant, habitatge protegit de per vida, i alhora, tot l’habitatge de nova construcció de mercat lliure que es faci, haurà de ser per viure i per llogar a preu topat, no podrà ser ni per ús turístic ni de temporada«.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que “aquesta iniciativa es correspon a una prioritat inajornable: ampliar el parc d’habitatge protegit i garantir que l’habitatge compleixi aquella funció social, essencial, que és la de ser una llar”. Paneque ha emmarcat la proposició de llei en “el desplegament de les polítiques més ambicioses en l’àmbit de l’habitatge que mai no s’han dut a terme a Catalunya”, des del convenciment que “vivim un moment d’emergència residencial que exigeix més capacitat d’actuació, més cooperació amb totes les institucions i menys temps entre la planificació i l’obra”.

Aquestes mesures, que són temporals i de caràcter excepcional, s’aplicaran només als municipis inclosos en zones declarades de mercat residencial tensionat o en àmbits declarats de mercat d’habitatge tens i en les àrees de demanda residencial forta i acreditada del Pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH). A més, tindran com a màxim una durada de 4 anys prorrogables per acord de Govern.

D’altra banda, la normativa blinda l’ús de residència habitual i permanent de tots els nous habitatges  que es construeixen en virtut de llicències que se sol·licitin d’ençà la seva entrada en vigor, ja sigui en règim de propietat per ús propi o familiar com en règim de lloguer de llarga durada.

Reconversió d’oficines i addició de noves plantes, entre les principals mesures per intensificar l’HPO

La proposició de llei consta de fins a cinc mesures per facilitar la construcció d’HPO, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic, i inclou una sisena mesura addicional.

Els nous habitatges construïts a partir de les mesures temporals i excepcionals que es contemplen mantindran la qualificació d’HPO de manera indefinida i en cap cas podran esdevenir habitatges lliures ni tenir cap altre ús residencial diferent del de protecció pública. Cada dos anys el Govern informarà sobre els habitatges obtinguts amb aquest paquet de mesures.

En primer lloc, s’admet la creació l’HPO en sol d’ús terciari d’oficines, edificis d’hotels i aparcaments privats en alçada, amb la condició que aquests nous habitatges ocupin com a mínim el 50% de la superfície construïda de l’edifici. També es facilitarà, sempre que l’Ajuntament ho acordi, reconvertir habitatge protegit en locals comercials de planta baixa amb una superfície mínima de 50 m².

En segon lloc, es permet incrementar l’edificabilitat del sostre residencial un 20%, fins i tot per sobre de l’alçada reguladora, per construir HPO en els següents dos casos: primer, en els sòls o edificis d’ús terciari aïllats d’altres construccions, ja siguin oficines, edificis hotelers i aparcaments en alçada, que es converteixin íntegrament en habitatge protegit; i segon, en equipaments comunitaris, també aïllats de la resta d’edificis, on s’executi allotjament temporal de protecció.

Amb l’objectiu de permetre la reconversió de la planta hotelera en municipis que puguin tenir un excés de planta hotelera, es permet la reconversió en habitatge amb l’objectiu d’afavorir la promoció d’habitatge de protecció.

Dins d’aquesta mesura, també es possibilitarà incrementar l’edificabilitat fins a un 20% del sostre residencial previst en sòls urbans no consolidats i urbanitzables.

Pel que fa a la tercera mesura presentada, es podran alçar noves plantes per fer HPO en aquelles construccions que tenen l’edificabilitat esgotada però alçada romanent. Aquestes plantes no podran superar l’alçada real de les mitgeres dels edificis laterals i, per blindar l’habitatge protegit, en cas de substituir l’edificació per una de nova, aquesta haurà d’incorporar el mateix nombre d’HPO.

La quarta mesura facilita que, en aquells edificis on actualment no es poden preveure més habitatges, es permetran subdivisions i també reconvertir despatxos a habitatge protegit, també amb la condició de superfície mínima de 50 m². En el cas de subdivisió, el nou habitatge ha de ser protegit i, en el cas de canvi d’ús o de canvi d’ús i subdivisió, tota la superfície que canvia ha de ser d’HPO.

Com a darrera mesura per facilitar habitatge protegit sense necessitat de modificar el planejament, es possibilita construir HPO en aquelles parcel·les que no tenen condicions mínimes d’edificació, sempre que es compleixin els requisits d’habitabilitat.

Amb l’objectiu de contribuir a rehabilitar el patrimoni industrial i la seva activació com a habitatge, la proposició flexibilitza les càrregues urbanístiques al planejament urbanístic que reordeni les colònies tèxtils per destinar-les a habitatges, tot preveient el règim de cessions que es va contemplar pels municipis rurals. 

Ús obligatori de residència habitual i permanent

Finalment, la proposició recull una disposició addicional segona sobre la destinació obligatòria  a residència habitual i permanent dels nous habitatges que es construeixin a partir de llicències sol·licitades d’ençà l’entrada en vigor de la Llei en municipis inclosos en el seu àmbit d’aplicació.

L’ús de residència habitual i permanent es pot realitzar tant en règim de propietat per ús propi o familiar com en règim de lloguer de llarga durada subjecte a la Llei d’arrendaments urbans.

El Ajuntaments poden excloure aquesta mesura als efectes d’admetre altres usos residencials amb un acord del ple, que ha de basar-se en la suficiència d’habitatge habitual i permanent, i que només es pot adoptar prèvia memòria social que justifiqui aquesta suficiència en atenció a la població resident, en el marc de la garantia i promoció del dret a l’habitatge i el respecte del principi de desenvolupament territorial i urbà sostenible.