Els Comuns planten cara al PSC i voten contra la privatització de l’aigua a vuit municipis de l’AMB

Els Comuns han votat contra la proposta del govern metropolità per a la gestió del servei d’abastament d’aigua potable de Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana. La proposta situa a Veolia (antic grup Agbar) com la millor classificada del concurs, i obre el pas a l’adjudicació definitiva que es podria decidir en el Consell Metropolità del mes d’octubre. 

Per als Comuns, aquest és el moment en què l’AMB encara pot replantejar-se una decisió que compromet el model de gestió de l’aigua durant els pròxims anys. En paraules de Carol Recio, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i portaveu del grup metropolità dels Comuns, “entregar la gestió de l’aigua a 25 anys a una multinacional que només vol fer negoci és hipotecar el futur de la gestió de l’aigua i dels nostres recursos públics”.  

Una oferta econòmica a la baixa de fins a un 60%

Un dels elements que els Comuns consideren que requerirà una vigilància especial és la rebaixa del 60% en l’oferta guanyadora de SGAB. Els Comuns defensen que aquesta rebaixa en l’oferta presentada no pot traslladar-se a la ciutadania mitjançant increments tarifaris o no pot comportar una reducció efectiva de les inversions. El grup metropolità dels Comuns defensa una fiscalització especialment intensa de l’AMB durant tota la concessió, per garantir que els compromisos d’inversió es compleixin íntegrament, en termini i amb la qualitat prevista.

Els Comuns també alerten que l’adjudicació reforçaria encara més el pes d’un mateix operador privat en la gestió de l’aigua metropolitana. Actualment, 23 municipis metropolitans estan vinculats al model d’Aigües de Barcelona, empresa de capital mixt en què participa l’AMB. La nova concessió incorporaria vuit municipis més a l’esquema de gestió d’un mateix grup empresarial. Els Comuns consideren que aquesta concentració planteja una qüestió de fons: si l’AMB està augmentant la seva capacitat i autonomia per governar un servei essencial o, al contrari, està consolidant una dependència estructural respecte dels grans operadors privats.

Una concessió de 25 anys que consolida un model de dependència privada

La concessió planteja un valor estimat de 937,4 milions d’euros i unes inversions previstes de 168,7 milions durant els 25 anys de contracte, que l’AMB preveu finançar a través de les tarifes dels usuaris. Els Comuns consideren que una decisió d’aquesta magnitud no es pot abordar com si la gestió privada fos l’única alternativa possible. L’estudi d’alternatives elaborat per l’AMB el 2022 concloïa que la gestió directa era possible.

Carol Recio ha reiterat públicament que “no s’hauria d’haver arribat aquí. En l’actual mandat, amb Collboni liderant el govern metropolità, l’informe de 2022 s’ha guardat en un calaix, i s’ha anat a una licitació que presenta una oferta amb una important rebaixa econòmica difícil de creure”. La portaveu dels Comuns ha defensat que el seu espai polític continuarà defensant el model de gestió pública de l’aigua i que encara “hi som a temps d’aturar l’adjudicació definitiva del contracte. Cal avançar cap a la creación d’un operador públic metropolità per gestionar l’aigua dels municipis”.  El grup metropolità aboga per la constitució d’una operadora pública metropolitana de l’aigua, dotada de personal, coneixement tècnic, recursos i capacitat financera, i amb la cooperació, si cal, de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua i altres administracions.

Els Comuns van al·legar contra el model de privatització

En el tràmit de l’estudi de viabilitat, el Grup Metropolità dels Comuns va presentar al·legacions reclamant que es tinguessin en compte les conclusions de la Comissió d’Estudis d’Alternatives del Model de Gestió del Servei d’Abastament d’Aigua de l’AMB. Els Comuns van reclamar que aquells treballs s’incorporessin a l’expedient i que, si l’AMB optava per un model de gestió indirecta, es constituís una nova comissió d’estudi amb participació dels municipis afectats i s’acreditessin les avantatges comparatives del nou model.

Les al·legacions també posaven sobre la taula els diferents models que ja conviuen a l’àrea metropolitana: el model de capital mixt d’Aigües de Barcelona, la gestió pública de Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) i el model públic d’Aigües del Prat. Per als Comuns, aquests exemples demostren que la gestió pública de l’aigua és una alternativa real i no una hipòtesi teòrica.

Posició compartida amb Aigua és Vida i les entitats socials

Els Comuns comparteixen les reivindicacions del moviment social agrupat al voltant d’Aigua és Vida, que ha reclamat aturar la concessió i obrir un procés transparent i participatiu per analitzar totes les formes possibles de gestió amb els ajuntaments i la ciutadania dels vuit municipis. Les entitats reclamen, entre altres mesures, fer públic l’estudi de 2022 de l’AMB, explicar per què no s’han incorporat les seves conclusions al procés actual i apostar per una gestió pública i democràtica de l’aigua a l’àrea metropolitana. Els Comuns coincideixen amb aquesta reivindicació i defensen que l’aigua és un servei essencial i un bé comú que ha de disposar de la màxima capacitat de control, planificació i fiscalització pública.