Redacció •  Catalunya •  22/08/2022

Rufián: «No vol immigració. Perquè De Meer és un cognom de La Alpujarra, oi?»

Al llarg del curs no han estat poques les ocasions en què des del Grup Republicà al Congrés s’ha recorregut a la ironia per replicar intervencions d’adversaris polítics. Respostes que a l’hemicicle han sonat com una veritable plantofada. Aquests són alguns exemples:

Rufián: «No vol immigració. Perquè De Meer és un cognom de La Alpujarra, oi?»
  • El 22 de juny de 2021 el president del govern espanyol va anunciar la concessió d’un indult parcial als nou presos i preses polítics independentistes condemnats per l’1O. L’endemà sortien de la presó. La dreta espanyola encara avui no ho ha acceptat, i just aquell 23 de juny l’aleshores president del PP, Pablo Casado, ho tornava a denunciar al Congrés durant la sessió de control al govern, titllant la mesura d’inconstitucional. El portaveu del Grup Republicà, Gabriel Rufián, va aprofitar que tenia pregunta a Sánchez just després per dir-li a Casado que no s’ho sabia: «Article 62 de la Constitució. Ho veuen? És el que passa quan a un li regalen un màster». Feia temps que cuejava la polèmica després que una resolució judicial acredités que, en efecte, la Universidad Rey Juan Carlos va regalar un màster a Casado sense haver fet pràcticament res. Bàsicament per ser qui era.
  • Han estat habituals els creuaments de missatges de Rufián amb diputats de VOX per desemmascarar la inconsistència del seu discurs, basat en l’odi i el menyspreu cap als migrants i els col·lectius més fràgils de la societat -de qui, paradoxalment, es proclamen defensors. La diputada d’extrema dreta Rocío de Meer va defensar el juny passat una moció per frenar l’onada migratòria. La rèplica de Rufián va ser immediata: «Entenc que De Meer és un cognom de La Alpujarra, no?». I encara una altra: «Diu que Espanya és una de les nacions més antigues de la història de la humanitat. De fet, fa 500 anys es deia Al-Andalus; ho hauria de tenir en compte». I apel·lant a la condició de De Meer com a catòlica practicant, li va ensenyar la foto d’una mare amb la seva filla en braços, rescatades d’una patera. «Acaba de dir que no mereixen refugi. Si creu en Déu vol dir que estima el pròxim. Per què no l’estima, el pròxim, quan té un altre color de pell?».
  • La setmana que va esclatar l’escàndol per l’espionatge de Pegasus, a l’abril passat, hi va haver, des de la tribuna del Congrés, una intervenció especialment dura del diputat de Ciudadanos Miguel Ángel Gutiérrez, que després de denunciar l’intent desesperat, segons ell, de victimització de l’independentisme per adulterar l’agenda política, en va parlar set minuts seguits, acusant-lo des de conspirar amb els serveis secrets de Putin fins a espiar els nens al pati de les escoles. El diputat Joan Capdevila, que intervenia en aquell punt, no es va poder estar de contestar Gutiérrez: «Que llarg que m’està fent l’epitafi de Ciudadanos..!», va deixar anar entre rialles de l’hemicicle. I com va afegir, la intervenció que acabava d’escoltar «m’obliga a recordar al senyor Gutiérrez aquells versos de Machado a Campos de Castilla: «Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora».

 Que llarg se m’està fent l’epitafi de Ciudadanos..! 

Joan CapdevilaDiputat del Grup Republicà al Congrés

  • En reiterades ocasions el Grup Republicà al Congrés ha denunciat la hipocresia del govern espanyol davant del conflicte amb el Sàhara Occidental i molt especialment arran de l’acord amb el Marroc que deixava en no-res al reconeixement a les resolucions de l’ONU que, entre altres coses, avalen el referèndum d’autodeterminació d’aquell territori. El control fronterer intern és una de les contrapartides de l’acord que els governs espanyol i marroquí van segellar a l’abril de 2022. Dos mesos després, 37 persones morien a la tanca de Melilla intentant saltar a territori espanyol. Gabriel Rufián va denunciar la brutalitat policial i la complicitat del govern espanyol en aquella tragèdia -que es va pretendre minimitzar- dipositant al faristol del Congrés tres casquets de bala que la diputada republicana Maria Dantas havia recollit personalment del lloc dels fets.
  • L’aprovació de la Llei de llibertat sexual -més coneguda com la del Només Sí és Sí- va generar una agra discussió política entre els mateixos grups que la defensaven per la intenció del PSOE d’encabir-hi la prohibició de la prostitució. Entre altres coses, reintroduint al Codi Penal la figura de de la terceria locativa per perseguir els propietaris dels locals on s’exerceix. La republicana Pilar Vallugera va denunciar la frivolitat que això significaria, deixant totalment desprotegides les persones que es dediquen a la prostitució, més quan hi ha pendent la Llei de tràfic o l’abolició de la Llei d’estrangeria, que aboca moltes persones a l’explotació també sexual. En un debat posterior al Congrés amb la llavors portaveu del PSOE, Adriana Lastra, Vallugera va ser contundent: «No llegeixi tant Clara Campoamor i els butlletins del Congrés de fa 90 anys. Vagi al carrer. Perquè si el seu lema és que ‘hem d’ajudar les pobres putes’, el primer que han de fer és parlar amb elles».
  • La republicana Maria Dantas és una de les veus que més s’identifiquen al Congrés amb la defensa de les persones migrades, la seva regularització administrativa i el reconeixement als seus drets laborals, essent com és un dels col·lectius més vulnerables i abocats a l’explotació. La invasió de Rússia a Ucraïna i l’onada de solidaritat amb els refugiats d’aquest país ha posat de manifest la doble vara de medir la immigració en funció de la procedència. I Dantas ho va deixar molt clar davant del ple el 28 de juny passat: «Les refugiades del continent africà només poden demanar asil a Espanya saltant la tanca de Ceuta, o la de Melilla, o pujant a una patera. Les d’Ucraïna tenen la directiva de protecció internacional i l’aplaudiment de polítics i societat civil. Racisme! Hipocresia! Si aquestes víctimes ho fossin de la guerra de Putin, l’OTAN ja estaria mobilitzant tropes i Europa parlaria de crims de guerra».

ERC /