Les alcaldies tornen a jugar a l’especulació al Parc Agrari

Els mateixos ajuntaments que van agenollar-se submisos davant un empresari sense escrúpols – Sheldon Adelson- que volia destruir el Parc Agrari per fer un “Las Vegas” a Catalunya (anomenat popularment EuroVegas), van pressionar posteriorment a la Generalitat per fer un pla urbanístic per seguir construint en espais agraris i naturals (PDU del Delta, anul·lat per la justícia). Ara, tornen a la càrrega amb un nou discurs que pretén cobrir les velles operacions especulatives amb bones paraules a favor de la pagesia. Res de nou sota el sol: l’obsessió pel totxo és intrínseca a aquests governs locals.

Les dues alcaldesses i l’alcalde que han presentat la proposta de “hub” agroalimentari mostren molt poc suport real als grans problemes de la pagesia, tant des dels respectius ajuntaments com des dels altres organismes on també governen, com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona-AMB- (el PSC ostenta la vicepresidència executiva i té el 48% dels vots en aquest òrgan). Durant anys han donat l’esquena al sector primari, i només han fet petits gestos que no han pogut revertir la greu situació del sector ara mateix al nostre entorn. Avui, el Parc Agrari és un espai que si no produeix més no és per falta d’inversions en tecnologies ni de dinamisme dels professionals agraris, sinó per problemes estructurals que no s’han volgut afrontar des dels diferents governs.

Ecologistes en Acció considera que la proposta de les alcaldies el que busca en realitat és ubicar activitats industrials en zona agrària, i reduir la superfície cultivada per posar-hi usos industrials, que podrien estar vinculats en un primer terme a la indústria agroalimentària però que, arribat el cas, es reconvertirien fàcilment en altres indústries. Si bé pot ser positiu que es puguin fer activitats agroindustrials sostenibles vinculades a la producció agrària (fàbriques d’elaborats, conserves, adobs ecològics, etc.), aquestes activitats s’han d’ubicar on toca segons la normativa urbanística: als polígons industrials actuals, alguns dels quals tenen importants superfícies desaprofitades.

Per contra, els ecologistes fan una aposta ferma i contundent per la sobirania alimentària, en un escenari de dramàtica crisi climàtica, de biodiversitat, energètica i alimentària, i reclamen un major suport i compromís dels diferents governs amb l’agricultura. “El que cal és més producció d’aliments, posar la terra a produir aliments i serveis ecosistèmics per tota la societat, no pas sacrificar més territori a l’urbanisme depredador que ja ha pavimentat el 60% dels 100km2 del delta del Llobregat”, han destacat els activistes ecologistes.

Segons l’entitat, el sector primari al delta del Llobregat segueix amb importants dificultats d’accés a la terra (centenars d’hectàrees no conreades, no hi ha traspàs d’explotacions, hi ha un minifundisme que redueix la productivitat, hi ha una gran pressió urbanística que fa pujar els preus de les terres agràries per especulació, expulsant la pagesia). Al mateix temps, hi ha una manca de relleu generacional, amb poquíssims joves incorporats al camp i amb un gruix dels pagesos a punt de jubilar-se. Només algunes experiències pioneres com la de l’Espai Test de Sant Vicenç dels Horts està intentant revertir la situació a nivell local, amb molt bon criteri, en un conveni entre Ajuntament i Unió de Pagesos.

Però hi ha problemes igual o més greus que els ajuntaments no estan afrontant, com la gestió de l’aigua, que és molt deficitària: contaminació de riu i rieres, manca de separativa de pluvials i fecals, inexistència de Comunitat de Regants a Gavà i Viladecans, i greus problemes d’inundacions que si bé són competència de l’ACA, els ajuntaments podrien contribuir a solucionar. Tampoc els ajuntaments han fet gaire per solucionar els problemes amb la fauna salvatge o domèstica: senzillament han permès que es caci de forma irregular, fent que es limitin els danys, però sense trobar mesures de prevenció de danys compatibles amb la conservació de la natura. I a nivell comercial, el problema és estructural, d’un mercat únic on es competeix de manera ferotge a preus baixos, cosa que està arruïnant la pagesia. Algunes mesures positives com els mercats locals de pagès no compensen els preus ruïnosos que es paguen a Mercabarna, i els Ajuntaments tampoc no han dotat el Consorci del Parc Agrari amb els recursos econòmics suficients per a poder intervenir en la creació i consolidació de circuits alternatius de comercialització, sense intermediaris, dels pagesos als consumidors o al petit comerç local.

En darrer terme, els i les activistes denuncien la “hipocresia, el cinisme i l’intent de rentat verd dels ajuntaments”, quan parlen de “respecte per la natura” i al mateix temps insisteixen en continuar el creixement urbanístic (megaprojectes com el Pla de Ponent o Els Joncs a Gavà; Oliveretes o Serral Llarg a Viladecans; Cosint Barris a Sant Boi; Ribera-Salines a Cornellà o els eixamples Nord i Sud a El Prat), i expandir una infraestructura totalment devastadora pel territori i pel clima com l’Aeroport del Prat.

Per tot plegat, Ecologistes en Acció assegura que la proposta dels i les responsables municipals és “pura propaganda i rentat de cara verd”, i commina els alcaldes i alcaldesses a escoltar més als moviments socials com SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que es basen en l’evidència científica i el moment d’emergència climàtica i de biodiversitat i clamen per aturar la bogeria urbanística i conservar i millorar el territori agrari i natural que ens queda.