Les treballadores del SAD aniran a la vaga per protestar per l’enrocament de la patronal

Laplantiladel Servei d’Atenció Domiciliària de Catalunya va celebrar ahir dia 18 de desembre una assemblea de treballadores convocada per CCOO de Catalunya, que va comptar amb una nombrosa assistència i va finalitzar en una concentració en PlazaSanJaime. La plantilla va acceptar la proposta de les delegades de concretar un calendari de mobilitzacions i una jornada de vaga a la fi de febrer. CCOO convocarà i farà partícip d’aquesta convocatòria als altres sindicats de la taula. La proposta de la jornada de vaga, ha estat confirmada per la totalitat de les delegades de personal i persones treballadores #assistent a l’assemblea.

D’altra banda, el 19 de febrer es convocaran mobilitzacions davant les seus de les patronalsAcra, La Unió, La Confederació iAsadei el Consorci de Salut i Social de Catalunya, i el 21 de febrer l’última assemblea abans de la vaga.

La patronal continua enrocada sense negociar un conveni raonable pelSAD, que dignifiqui una professió molt infravalorada. Aquesta passivitat en la negociació només les beneficia a elles i fa patent la seva intenció de congelar els sous i les altres condicions de treball mentre pugui. Insisteix amb unes propostes que CCOO no està disposada acceptar, com un sistema d’increments salarials molt baixos i condicionat a una taula que estableix la pujada gradualment cada any, supeditada a més que l’ajuntament tregui a concurs la licitació del servei.. Aquest model, significa a la pràctica que cada treballadora cobraria un salari diferent en funció de quan el seu ajuntament realitzi la licitació. El sistema ens planteja molts dubtes i hem exigit que aclareixin què passaria a les empreses que prestin servei amb pròrrogues, i no en noves licitacions, ja que la taula d’increments està supedita a la licitació. També hem demanat que ens aclareixin una llarga llista de qüestions que afectin les treballadores, i de les quals continuem sense resposta.

Des de CCOO assenyalen que la plantilla no pot continuar perdent poder adquisitiu, i exigeixen que, com a mínim, s’apliqui la pujada de l’IPC anual. «L’administració pública considera l’atenció un servei essencial, però permet que les empreses que gestionen aquest serveiprecarizana les treballadores amb sous irrisoris, i que neguin a negociar un conveni digne», plantegen.