La Generalitat pretén abordar la crisi de la Pesta Porcina Africana amb falses solucions

Catalunya té una població de senglars que oscil·la entre els 125.000 i els 180.000 exemplars, en funció de l’època de l’any i dels cicles de cria, segons ha explicat el conseller d’Agricultura Oscar Ordeig. Per abordar el brot de pesta porcina es proposa matar-ne la meitat. L’experiència dels darrers 30 anys, en què cada any ha augmentat el nombre d’animals abatuts i en segueix creixent la població, demostra que aquesta no és la via per a limitar el nombre de senglars fins a nivells que siguin sostenibles.

La situació actual dels senglars és complexa, i en part té l’origen als anys 80, 90 del segle XX, quan després d’haver-se quasi extingit, se’n va promoure la cria per augmentar-ne la població, inclús amb l’objectiu de caçar. Per a Ecologistes en Acció, resulta més que evident que no es pot resoldre un problema amb les mateixes mesures que el van crear. En tot cas, el Govern ha d’actuar amb la ciència a la mà. I està comprovat científicament que la depredació dels caçadors provoca una resposta biològica dels senglars accelerant l’entrada en zel de les femelles joves i l’increment del nombre de porcells per ventrada.

La regulació de les poblacions d’animals salvatges depèn bàsicament de la disponibilitat d’aliment i hàbitat, que marca l’èxit reproductiu, i de la mortalitat. I el Govern de la Generalitat hauria d’intervenir en tots els aspectes de l’equació:

En un termini de temps curt, cal incidir en les fonts d’alimentació suplementària que els senglars troben, vinculades als humans. Faria bé el Govern d’encetar un programa d’adaptació dels contenidors i papereres de tots els municipis amb presència significativa de senglars, amb la col·laboració dels Ajuntaments, per impedir que els animals salvatges s’alimentin de residus humans. També caldria una dotació per a mesures preventives en camps de conreu. I al mateix temps, una campanya comunicativa potent per tant de conscienciar la ciutadania perquè no alimenti cap animal salvatge, pel bé de la fauna i de les persones.

Amb visió des del present i cap al futur, cal recuperar heterogeneïtat al paisatge i un mosaic entre zones forestals i ecosistemes oberts -que no només redueix l’hàbitat del senglar, sinó que també afavoreix la biodiversitat d’altres espècies i prevé els grans incendis forestals-, mitjançant mesures com l’impuls del pasturatge amb garanties per a la coexistència amb els depredadors.

Precisament, la millor mesura per regular les poblacions de senglars és la presència de llops al territori rural. Ara que ja s’ha donat la primera reproducció d’aquest animal, cal accelerar la redacció del programa de recuperació al qual obliga la llei i treballar per aconseguir llopades estables als territoris amb més alta densitat de senglars, excepte allà no és viable la presència de llops o bé on els conflictes són severs, on l’esterilització pot reduir la població a mig termini. El llop no només depreda directament els ungulats silvestres, sinó que també condiciona el seu comportament mitjançant l’”ecologia de la por”, fent que aquests evitin zones obertes on són més vulnerables, i per tant dificultant que aconsegueixin menjar extra.

De fet, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, està impulsant i participa en un grup de treball per a desenvolupar accions a favor de la coexistència de la ramaderia extensiva amb el retorn natural del llop a Catalunya, que s’està produint de forma gradual en els darrers 25 anys. Aquest grup de treball, on participen representants dels sindicats agraris, associacions de ramaders, entitats ambientals, investigadors, tècnics i personal de l’administració de la Generalitat, va acordar a finals de 2024 una sèrie d’actuacions específiques per tal d’acompanyar i donar suport als sectors de ramaderia, especialment l’extensiva, potencialment vulnerable enfront a la presència del llop. S’estan impulsant, amb resultats exitosos, trobades entre ramaders que viuen en zones de presència habitual de llop a altres territoris de la península Ibèrica i ramaders i pastors catalans.