Lleida, Reus, Tortosa, Granollers i 18 municipis més perdran la regulació de preus: “és absurd”

El Sindicat de Llogateres considera absurd que centenars de milers de llogaters perdin aquesta protecció, com si aquestes ciutats ja no tinguessin un problema amb el lloguer

El març de 2027 acaba el període de tres anys de la primera declaració de Zona amb Mercat Residencial Tensat (ZMRT) de 140 municipis, on s’aplica el topall del preu del lloguer. Després d’aquest període inicial, s’han de revisar anualment les condicions per determinar si la declaració es manté vigent (una pujada sostinguda del preu de l’habitatge i/o un nivell d’esforç familiar determinar per pagar l’habitatge).

En la revisió publicada avui al DOGC, 22 d’aquests 140 municipis perdrien la declaració i, per tant, la regulació de preus. S’hi troben ciutats com Lleida, Reus, Granollers, Mollet del Vallès o Figueres i sumen 634.171 habitants.

El Sindicat de Llogateres considera del tot absurd que aquests municipis perdin la regulació de preus del lloguer. “El missatge per als llogaters de Reus o Lleida és que ja no necessiten regulació de preus? Que a ells l’amo del pis els pot posar el preu que vulguin? Que ja no tenen un problema d’habitatge?”, ha declarat Enric Aragonès, portaveu del Sindicat.

En alguns d’aquest municipis els preus han començat a baixar, precisament com a fruit del topall de preus. “Si la regulació comença a donar fruits, això no pot ser motiu per aixecar el peu de l’accelerador, sinó tot el contrari”, ha insistit Aragonès. Els preus, de fet, segueixen sent de bombolla malgrat la contenció: A Granollers, de fet, el preu mitjà segons les darreres dades disponibles és de 826 euros.

Cal revisar els criteris amb què es declaren les zones tenses

Aquesta renovació de les ZMRT fa pal·lès que els criteris tenen defectes de disseny i donen lloc a situacions absurdes. El Ministeri, juntament amb els grups del Congrés, haurien de revisar aquests criteris per evitar situacions en què els municipis entrin i surtin anualment de les declaracions.

És previsible que l’aixecament de la regulació de preus en aquests municipis tingui com a efecte una nova pujada del preu del lloguer. Només cal recordar que els darrers dos anys el lloguer ha pujat un 9,5% en els municipis sense regulació, mentre es mantenia congelat (-1,3%) als municipis amb regulació.

A més, tenint en compte que el problema afecta a tot el país, tindria sentit pensar en declaracions per vegueries o àmbits supramunicipals que no facin caure tan fàcilment municipis on és evident que el problema persisteix.

Ens cal una regulació que abaixi preus… i fer-la complir

El Sindicat de Llogateres considera que hi ha marge per a millorar aquesta regulació de preus, fent-la més estricta per evitar efectes indesitjats. És necessària una regulació de lloguers que abaixi els preus, no només una regulació que estabilitzi uns preus ja prèviament desorbitats. Per aconseguir-ho, cal ser més ambiciosos tant en el disseny com en la implementació de la regulació. Cal tenir en compte que el disseny actual de la regulació està pensat per contenir preus i no pas per abaixar-los. És a dir, la regulació està complint l’objectiu pel qual va ser dissenyada, però aquest objectiu no és suficient.

En primer lloc, una millora rellevant de l’actual regulació seria acabar amb les actualitzacions anuals del preu del lloguer. Gran part de l’augment de preus als nous contractes ve donat per les actualitzacions anuals que s’han afegit durant el contracte anterior, ja sigui basant-se en l’IPC o l’IRAV. Per abaixar el preu dels lloguers, es fa necessari limitar de manera clara aquestes pujades encobertes de preu que es donen anualment dins els contractes.

En segon lloc, es fa necessària una revisió del disseny de l’índex de referència perquè provoqui baixades de preu accentuades. L’índex de referència és l’única eina que podria fer efectiva una baixada de preu en els lloguers. Tanmateix, el fet que l’índex agafi com a referència els preus de lloguer vigents, que són uns preus de bombolla, ho impossibilita. La revisió de l’índex ha de tenir l’objectiu de corregir els excessos de preu que es permeten amb els càlculs actuals. No hi ha cap complicació tècnica: només cal refer-lo per posar límits més baixos als preus.

En tercer lloc, caldria més exhaustivitat en garantir una correcta implementació de la regulació de lloguers. De poc serveix qualsevol regulació si no s’assegura que ningú no se la salta. En aquest sentit, seria eficient establir nous mecanismes de control d’ofici dels nous contractes de lloguer habitual que es signen, garantint que apliquen els topalls adequadament. No hauria de ser complicat per un ens com a l’INCASÒL poder fer una revisió sistemàtica de les fiances dipositades davant cada nou contracte de lloguer per detectar pujades il·legals.

Per últim, cal perseguir activament i sancionar sistemàticament els incompliments de la regulació de preus: A punt de complir els tres anys de la la regulació de preus, les primeres multes han arribat fa pocs mesos i amb comptagotes. No té cap mena de sentit treure ciutats de la regulació quan pràcticament encara no hi han hagut sancions per fer-la complir com cal.

Amb regulació o sense, no acceptarem pujades de preu

Tot i la caiguda d’aquesta regulació de preus en aquests 22 municipis, el Sindicat de Llogateres de Catalunya fa una crida a totes les persones que hi viuen a no acceptar cap pujada de preu.

La principal eina per aconseguir bloquejar les pujades, i arribar fins a aquesta regulació de preus, ha estat la lluita sindical, molt abans de disposar d’aquesta regulació que ara cau. La nova situació a Lleida, Figueres o Granollers augmenta la desprotecció legal, així que és la lluita sindical el que pot sostenir les condicions de vida dels llogaters en aquestes poblacions.