Els Comuns reivindiquen l’increment d’un 49% del pressupost contra les violències masclistes
- Els ecosocialistes també han reivindicat l’acord per mantenir el 50% de bonificacions de la T-usual i la T-jove per a tota la legislatura, en un context d’encariment del cost de la vida, a més de la reconversió de l’R-Aeroport en una línia més de la xarxa de rodalies.
- En l’àmbit de la transició ecològica reclamen que finalment es desplegui l’Agència Catalana de la Natura i l’aprovació del Pla de protecció del medi natural i el paisatge, pels quals han inclòs recursos en l’acord de pressupostos.

Els Comuns han aprofitat la compareixença de la consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica per explicar els pressupostos de 2026, per reclamar més rapidesa i eficàcia a l’hora de sancionar als que fan frau en l’habitatge. Segons els ecosocialistes, en l’acord de pressupostos han pactat desenvolupar la Direcció General de Disciplina i la llei de compres especulatives, dos elements claus per poder fer front als especuladors. «Sense disciplina, sense capacitat sancionadora les polítiques d’habitatge queden coixes«, ha sentenciat el diputat, Lluis Mijoler, que ha estat el responsable d’intervenir en la comissió.
Mijoler ha recordat que l’habitatge és avui una de les principals causes de desigualtat a Catalunya. És el primer problema material de milers de famílies, joves, persones grans, treballadores i també de molts municipis que veuen com el mercat expulsa veïns i veïnes. Precisament per això, l’acord de pressupostos dels Comuns ha posat el focus en l’habitatge, i ha arrencat al Govern el compromís d’arribar als 1.250 milions d’euros anuals en polítiques d’habitatge amb partides per compra, ajuts al lloguer i rehabilitació, i amb recursos addicionals a través de l’ICF; reforçar la compra pública d’habitatge, amb una dotació de fins a 300 milions d’euros; incrementar els ajuts al lloguer arribant fins a 303 milions d’euros el 2026, ampliant la cobertura a desenes de milers de famílies i doblar la convocatòria del Pla de Barris per als anys 2026, 2027 i 2028, amb 40 barris i 400 milions d’euros anuals, entre d’altres mesures. Un conjunt de mesures que respon a la idea que per solucionar la crisi de l’habitatge «no podem parlar només de promocions futures o de grans anuncis. Hem de parlar de pressupost, de parc públic, d’ajuts al lloguer, de rehabilitació, de compra pública, d’eines per als ajuntaments i també de capacitat real per fer complir la llei«, ha explicat Lluís Mijoler.
Manteniment de les bonificacions en el transport públic
En matèria de territori i mobilitat, Lluís Mijoler ha reivindicat el manteniment de les les bonificacions del 50% de la T-usual i la T-jove, en un context d’encariment de la vida. un dels acords pactats amb el Govern i que més va costar arrencar. El diputat dels Comuns també ha destacat la reconversió de l’R-Aeroport perquè no sigui només una línia per a turistes, sinó que formi part de la xarxa de rodalies. En aquest sentit, el Govern haurà d’encarregar un estudi per ampliar el servei Sant Andreu–Aeroport i transformar-lo en una R4 Nord entre l’Aeroport i Terrassa o Manresa, i la possibilitat d’una R4 Sud, operades per Ferrocarrils de la Generalitat.
Davant la crisi de rodalies que es va donar en plena negociació dels pressupostos, els Comuns també van pactar un pla de millora de la xarxa d’autobusos, dotat amb 21,5 milions d’euros, per cobrir demanda insatisfeta en línies saturades, reforçar serveis afectats per la crisi de Rodalies i ampliar el transport a demanda en municipis petits.
Transició ecològica
Per últim, el diputat també ha repassat les mesures pactades en l’ambit de la transició ecològica, les quals ha qualificat «de polítiques concretes per adaptar Catalunya a la crisi climàtica, protegir la biodiversitat, reforçar la sobirania energètica pública, millorar la gestió de l’aigua i avançar cap a una economia circular«. Entre els acords pactats destaquen el desplegament de l’Agència de la Natura de Catalunya, amb recursos per a la gestió d’hàbitats i espècies, restauració ecològica, seguiment científic i convenis amb el món local; el reforç de la línia d’adaptació del Fons Climàtic, fent-la finalista i orientant-la a actuacions municipals concretes: refugis climàtics, protecció d’equipaments crítics i renaturalització urbana i més recursos per garantir una gestió efectiva dels espais Natura 2000.
