Redacció •  Catalunya •  21/02/2017

Portugal cedeix davant les pressions del Govern del PP i de la Comissió Europea i retira la seva demanda sobre el ATI d’Almaraz

El Govern portuguès no ha estat capaç de mantenir-se ferm en la seva denúncia de les irregularitats comeses pel Govern del PP en autoritzar el Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) de la central d'Almaraz sense consultar-li. Les pressions tant del Govern del PP com de la Comissió Europea i l'oferta d'accelerar les interconnexions energètiques semblen haver estat massa fortes per a ell.

Les organitzacions integrants del Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), van interposar el dia 31 de gener un recurs d’alçada contra la decisió del Govern del PP d’autoritzar el Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) a Almaraz, ja que, entre altres coses, s’han ignorat els impactes transfronterers de l’obra. Una hipotètica fuita radioactiva de l’MTI podria afectar a l’embassament de Arrocampo i acabar al riu Tajo, amb la qual cosa la contaminació afectaria molt probablement a Portugal. Això ja va succeir en 1970, quan es va produir una fuita d’aigua radioactiva de l’antiga Junta d’Energia Nuclear (JEN) ​​que va arribar fins a la ciutat de Lisboa.

El Govern portuguès va denunciar al Govern del PP el 16 de gener de 2017, de conformitat amb l’article 259 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, perquè les autoritats europees es posicionessin davant les irregularitats del procés d’autorització de l’MTI d’Almaraz. El Govern del PP va contravenir els protocols internacionals de Kíev, Aarhus i Espoo, així com diverses directives europees, en autoritzar l’MTI sense consultar al Govern portuguès. D’aquesta manera, Portugal no va tenir l’oportunitat d’obrir un període de consulta en el qual poder interposar al·legacions a aquest magatzem de residus nuclears, tal com van poder fer les persones i organitzacions interessades a Espanya.

El ATI d’Almaraz està concebut per perllongar el funcionament de la central més enllà de la fi del seu actual permís d’explotació (2020) i de les seves 40 anys de vida (2021 en el cas d’Almaraz I i 2023 per Almaraz II). Amb l’acceptació del ATI el Govern portuguès està acceptant de facto la prolongació del funcionament de la central nuclear fins als 60 anys i no fa cas la veu de la major part de la ciutadania portuguesa (les enquestes mostren que més del 90% de la població lusitana mostra la seva oposició a la central) i del Parlament portuguès, que s’ha posicionat en contra de l’ATI i de l’allargament de la vida d’Almaraz.

Que els reactors nuclears superin els 40 anys de disseny suposa un risc inacceptable, atès que les condicions de seguretat es degraden amb l’envelliment. És evident que el parc nuclear és cada vegada més perillós i implica la generació de més residus radioactius d’alta activitat, per als quals no hi ha una solució satisfactòria.

El Govern portuguès s’està plegant, per tant, a les pressions del Govern del PP, que defensa els interessos de la indústria nuclear. Una indústria interessada en perllongar el funcionament de tot el parc nuclear fins als 60 anys. Les centrals nuclears són un negoci extraordinàriament rendible per als seus propietaris, al marge dels impactes ambientals i de salut i el risc per a la seguretat que suposa allargar el funcionament d’un reactors amb greus problemes de funcionamient.


Catalunya /