Redacció •  Catalunya •  16/05/2023

Ada Colau garantitza «20 nous eixos verds als 10 districtes de la ciutat» fins al 2030

  • La candidata número 3, Janet Sanz, defensa el model Superilla com a «xarxa per tota la ciutat i no com les pacificacions aïllades del passat».
Ada Colau garantitza «20 nous eixos verds als 10 districtes de la ciutat» fins al 2030

Els Comuns han presentat aquest matí el seu pla per continuar estenent el model Superilla a tots els districtes i barris de la ciutat. La candidata i alcaldessa, Ada Colau, ha explicat que la seva proposta és guanyar 20 eixos vers més a banda dels 21 previstos a l’Eixample. Els plans dels Comuns apunten que aquestes intervencions faran guanyar fins 12.000 arbres a la ciutat fins al 2030.

Dels 20 eixos, 14 ja tenen projecte o avantprojecte, comper exemple la Meridiana o la Rambla Prim, ha explicat Sanz. Altres actuacions com la Diagonal entre Cinc d’Oros i Francesc Macià estan incorporades a projectes com la connexió del tramvia que també s’estan treballant des de l’Ajuntament.

Colau ha fet una breu descripció de la història de pacificacions de carrers a Barcelona durant anteriors mandats. “No són una novetat”, ha especificat. El que sí és una novetat és l’emergència climàtica, per això, ara es tracta “de transformar total la ciutat”, perquè “tothom mereix aquests espais”. El model que Barcelona en Comú han impulsat és molt més complet que els eixos de l’Eixample. Per això, Colau ha citat també el programa Protegim Escoles i Sanz ha parlat de plans per recuperar “cada gota d’aigua que cau a la ciutat” que estan al programa electoral, o l’Obrim Carrers que ja es fa a la ciutat.

Les actuacions estaran distribuides en tots els districtes. Tot iaixí, algunes de les destacades per Sanz han estat la de Rambla Prim, a Sant Martí; la de Rambla Carmel, a Horta Guinardó; la del Passeig de la Zona Franca, a Sants-Montjuic; Pintor Alsamora, a Nou Barris; l’avinguda de Madrid, a Les Corts o Via Júlia, també a Nou Barris Barris.

La tinent d’alcalde ha explicat dos moments de gran transformació: el Pla Cerdà i les actuacions als anys 80. «Les ciutats hem de ser part de la solució perquè la gent pugui viure amb qualitat.», ha afegit. Per això, ha dit, «dissenyem l’estratègia Superilla Barcelona que és una proposta d’urbanisme per les persones» i que neix «d’una idea de xarxa per tota la ciutat, no com les pacificacions aïllades del passat».

Sanz ha desenvolupat també alguns dels eixos com la connexió del barri de La Marina fins al centre o la pacificació de la Meridiana al seu pas per Nou Barris i que permetrà millorar la connexió d’aquest districte amb Sant Andreu treient l’actual mur. «Això també és el model superilla, fer una ciutat on la gent es pugui trobar millor», ha destacat.

Beneficis pel conjunt del veïnat

L’acte ha comptat amb la presència d’arquitectes destacats de Barcelona com ara Vicent Guallart, entre el públic, o l’arquitecte en cap municipal el Xavier Matilla. Altre arquitecte, Juli Capella, ha destacat «el sentit del projecte que encapçala Ada Colau per Barcelona» i ha elogiat la construcció d’aquesta nova xarxa d’eixos verds amb les inversions socials com el Pla de Barris, amb més de 300 milions: «Barcelona és tota Barcelona».

Per la seva banda, el geògraf Oriol Nel·lo també ha intervingut per dir que se sent «enganyat» per l’urbanisme dels anys anteriors. «Ara és qüestió de donar-li una volta», ha afegit. Nel·lo ha fet la comparació d’una ciutat com si fos una casa. Segons el seu relat, les sales d’estar són els espais verds; la cuina, els equipaments; però els carrers, els passadissos, «són llocs que hem d’aprofitar», ha dit. «Ningú està en contra del cotxe, sinó de què contamini, mati i ocupi l’espai que no el toca. Benvingut en el seu lloc», ha afegit.

Precisament perquè tothom tingui dret a tenir carrers pacificats, l’arquitecta Carme Pinós, també ha defensat que la ciutat és el lloc on es hem de trobar: «La ciutat s’havia regalat al mercat. Eren parcel·les i carrers que es portaven a la individualitat. Però el concepte de comunitat no es trobava». Per això, ha dit que el model Superilla és «més Cerdà que el Cerdà que tenim ara».


Barcelona en Comú /