Els Comuns reivindiquen des d’Aiguamúrcia que els drets de la ciutadania no depenguin del codi postal

Els Comuns han celebrat aquest dissabte a Aiguamúrcia una jornada de treball sota el títol “Equitat, Ecologisme i Municipalisme”, que ha servit per compartir experiències, identificar reptes i reforçar una idea central que la formació vol situar en el debat polític català: els drets, els serveis públics i les oportunitats de la ciutadania no poden dependre del municipi on viu ni del seu codi postal. 

Des de la formació consideren que la cohesió territorial és una qüestió de justícia social i democràtica, i al voltant d’aquesta idea han pres la paraula la tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia, Isabel Santiago Andreu; Eva Amposta, coordinadora de Movem Terres de l’Ebre; Miquel Farrés, metge de medicina familiar i comunitària en zones rurals; Enric Tello, membre del Consell Científic per l’Agroecologia de la Comissió Europea; i el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid.

Proposició de llei d’equitat territorial

Cid ha aprofitat la trobada per presentar la Proposició de Llei del Dret a l’Equitat Territorial impulsada pels Comuns, que acaba de ser registrada al Parlament i que planteja un marc general que aborda l’equitat territorial com un dret de país i com un principi rector de totes les polítiques públiques. «La igualtat d’oportunitats no pot acabar allà on acaba una gran ciutat. Una persona no pot tenir menys drets, menys serveis o menys oportunitats simplement perquè viu en un poble petit. No hi ha d’haver catalans de primera i de segona segons el seu codi postal», ha defensat el portaveu dels Comuns al Parlament.

La proposició de llei, entre altres mesures, contempla l’obligació d’avaluar l’impacte territorial de les lleis, plans i inversions públiques; la garantia d’accés als serveis públics essencials independentment del lloc de residència; i la creació d’instruments específics per corregir desequilibris territorials i reforçar els municipis que pateixen dèficits estructurals o risc de despoblament. I complementa instruments ja existents com l’Estatut dels Municipis Rurals i altres legislacions específiques, afegint una mirada transversal perquè totes les polítiques públiques, des de l’habitatge fins a la sanitat, el transport o l’energia, incorporin el principi de l’equitat territorial.

Reconeixement dels drets del món rural

En la jornada els diferents participants han compartit experiències vinculades a la defensa dels serveis públics, l’accés a l’habitatge, la mobilitat, la gestió sostenible del territori, la transició energètica i la dinamització econòmica dels municipis rurals. Una de les conclusions de la trobada és que massa sovint els habitants dels municipis petits han de dedicar més temps i recursos per accedir a drets bàsics que haurien d’estar garantits en igualtat de condicions. Per això, han defensat que la política ha de deixar d’abordar el món rural des d’una perspectiva assistencialista o folklòrica i començar a fer-ho des del reconeixement dels seus drets i del seu paper estratègic per al futur del país.

L’extensió territorial dels Comuns

Els Comuns es troben immersos en el procés d’elaboració d’una estratègia política per als municipis petits i les zones rurals, així com en el desplegament del pla d’extensió territorial a llarg termini, més enllà del pròxim cicle electoral. Actualment, l’espai compta amb una representació de 75 regidors i regidores en municipis de menys de 10.000 habitants de les quatre demarcacions catalanes, incloent-hi les alcaldies d’Aiguamúrcia, Bot, Corbera d’Ebre i Sant Iscle de Vallalta. En les eleccions municipals de 2023 van presentar candidatura a una cinquantena d’aquests municipis petits; i en la cloenda de la jornada celebrada a Aiguamúrcia, els Comuns s’han fixat com a un dels objectius per als pròxims anys avançar per ser una força política arrelada socialment a tot el país.