Els Comuns obren una ofensiva institucional pels contractes amb Palantir
- Asens pressiona la Comissió Europea i els Comuns al Ministeri de Defensa, exigint transparència i garanties davant els contractes amb Palantir.

Els Comuns han iniciat una ofensiva institucional per exigir transparència i garanties davant de qualsevol contracte de les administracions públiques amb Palantir, una corporació tecnològica especialitzada en l’anàlisi massiva de dades en àmbits sensibles de seguretat i defensa que acumula greus polèmiques internacionals.
La formació política alerta sobre la idoneïtat de contractar una empresa assenyalada per la seva vinculació directa amb el genocidi del poble palestí, ja que proporciona tecnologia i sistemes de vigilància clau utilitzats en els atacs a Gaza. A més, adverteixen sobre la perillosa deriva ideològica de Palantir, que recentment ha publicat un manifest acceleracionista en què advoquen per una escalada armamentística sense frens impulsada per la intel·ligència artificial, rebutjant obertament subordinar el seu desenvolupament militar a qualsevol mena de límit ètic, humanitari o de control democràtic.
El passat 28 d’abril, els diputats dels Comuns al Congrés Gerardo Pisarello i Fèlix Alonso van passar a l’acció registrant una petició formal per obtenir la còpia de tots els contractes que l’Estat ha signat amb Palantir. A això s’hi suma una bateria de preguntes a l’executiu, posant el focus directament sobre el Ministeri de Defensa, que hauria contractat els serveis d’intel·ligència militar d’aquesta empresa mitjançant un opac «procediment negociat sense publicitat». Davant del risc d’utilitzar «eines de vigilància» massiva sense control democràtic, els Comuns exigeixen explicacions sobre els motius tècnics i procedimentals d’aquesta adjudicació, reclamant transparència absoluta sobre les garanties de protecció de dades i el respecte als drets fonamentals, així com els motius pels quals no es va optar per altres alternatives.
En paral·lel, el 4 de maig, l’eurodiputat Jaume Asens ha traslladat aquesta preocupació a la Comissió Europea mitjançant una pregunta parlamentària en què sol·licita aclariments sobre el coneixement que té l’Executiu comunitari sobre aquests contractes en diferents estats membres. Asens demana, a més, que s’avaluï si aquestes adjudicacions compleixen amb la normativa europea vigent, en particular amb el Reglament (UE) 2016/679 i la Directiva (UE) 2016/680.
«Estem parlant de tecnologies amb un enorme poder de vigilància que poden afectar directament drets fonamentals si s’utilitzen sense controls democràtics, sense transparència i sense garanties», ha advertit Jaume Asens. «La ciutadania té dret a saber amb qui contracten els nostres governs, què fan amb les seves dades i si aquestes decisions comprometen la nostra sobirania tecnològica davant de grans corporacions com Palantir», ha afegit.
La iniciativa també reclama a la Comissió que impulsi directrius clares per assegurar que la contractació pública de tecnologies d’intel·ligència artificial en matèria de seguretat respecti plenament els drets fonamentals, garanteixi la transparència i eviti situacions de dependència tecnològica respecte a proveïdors externs, reforçant així la sobirania tecnològica de la Unió Europea.
Des dels Comuns adverteixen dels riscos que poden derivar-se de l’ús d’aquest tipus de tecnologies sense els controls democràtics adequats, especialment pel que fa a la vigilància massiva, el tractament de dades personals i el possible impacte sobre les llibertats civils.
