CGT-La Safor davant la pujada de la llum en plena ola de fred
"Cinc grans empreses de l'IBEX 35 controlen el sector, marcant el seu preu mitjançant subhasta."
En plena hora de fred i quan major consum d’energia es necessita, les empreses elèctriques conjuntament amb el govern i els seus socis polítics decideixen pujar el preu de l’electricitat. Açò suposa una completa desvergonya davant la gran majoria de la ciutadania que sobreviu en treballs precaris, mileuristes o en l’atur. Aquest servei que és bàsic hauria de considerar-se un dret al que totes tinguem accés. No obstant açò, funciona sobre la base dels grans beneficis econòmics de la següent forma:
Cinc grans empreses de l’IBEX 35 controlen el sector, marcant el seu preu mitjançant subhasta. Les plantes de generació informen a eixes empreses l’energia elèctrica que poden oferir per a cada hora de l’endemà i el preu que volen cobrar per ella, les diferents ofertes s’ordenen en funció del preu, primer les més barates i al final les més cares, amb algunes excepcions. L’energia nuclear entra a preu zero perquè les centrals no poden regular la seua potència fàcilment i les parades i arrencades són costoses i lentes, de manera que l’energia nuclear operativa entra sempre. El règim especial (renovables, cogeneració i incineració de residus) també entra a preu zero perquè es considera que són beneficioses per a la societat, i d’aquesta forma es garanteix la seua entrada prioritària. Després, ordenades de menor a major preu, entrarien les centrals hidràuliques en règim ordinari, les de gas en cicle combinat i finalment les tèrmiques de carbó, que són les més cares.
Així comença la subhasta, fins que s’arriba a l’equilibri entre oferta i demanda, i en eixe punt es fixa el preu de mercat. Aqueix preu, que correspon al de la tecnologia més cara que es precisa per a cobrir la demanda, és el que cobren totes les centrals que han entrat en el sistema, independentment del preu original amb què van licitar. Aquest fet té com a conseqüència que, excepte en les tecnologies més cares, la resta es porten beneficis extraordinaris, especialment les més barates, com són les nuclears o les grans centrals hidroelèctriques, en la seua majoria amortitzades i amb costos d’operació zero.
Açò sumat a les pressions d’aquestes mateixes empreses per a acabar amb les bonificacions a les energies renovables, els impostos indirectes que l’estat ens cola en la factura i la complicitat dels polítics que acaben les seues carreres en llocs executius d’aquestes empreses, suposa una burla més als drets més bàsics de la ciudanía i el patiment de milions de persones que no poden pagar la factura.
Des de la Confederació General del Treball de La Safor pensem que açò segueix sent un problema de classes socials entre les treballadores, les grans empreses i estat. Doncs som les persones que no arribem a final de mes les que patim aquests abusos, com els patim en matèria de desnonaments o l’atur.
Per tant des de CGT exigim:
• Per a acabar amb la pobresa energètica, posar fi als talls de subministrament a les llars en risc d’exclusió social, sent aquests determinats prèviament segons criteris econòmics i socials contrastables. A més, que les pràctiques comercials d’Iberdrola promoguen, enlloc de torpedejar, l’aplicació del bo social entre les llars en situació d’especial vulnerabilitat. És insultant l’augment de les llars que pateixen pobresa energètica a Espanya així com la tendència imparable d’aquesta empresa a seguir aplicant talls de subministrament. Entenem que l’energia és abans de res un dret.
• Regulació del preu de la llum en un 80% per part de l’estat i un 20% en la subhasta, com fan països com Alemanya. Per a saber què anem a pagar pel consum elèctric. Sent aquesta regulació negociada amb la participació d’organitzacions socials
• Que s’acabe d’una vegada per sempre amb les ‘portes giratòries’. Cap càrrec lligat a l’esfera política i bancària ha de poder formar part del Consell d’Administració d’aquesta o una altra companyia. Els consellers i l’alta direcció han de ser triats en funció de la seua experiència i reconegut prestigi, no per criteris de ‘confiança’ o ‘amiguisme polític’. Solament així es pot garantir la vertadera independència d’uns càrrecs els salaris desorbitats dels quals a més haurien d’ajustar-se a la seua vertadera contribució.
• Fi al pagament d’impostos abusius indirectes, en les factures elèctriques.
• – Que es fixe públicament l’objectiu de tenir un parc de generació elèctrica pràcticament 100% renovable. Perquè aquesta és l’única manera de tenir un sistema d’energia sostenible, respectuós amb el medi ambient i coherent amb uns recursos limitats.
• Creació de plataformes ciutadanes que s’unisquen i lluiten per a acabar amb aquests abusos. Promovent una llei d’expropiació i nacionalització de les empreses elèctriques. Considerant no açò suficient, considerem que aquestes han de posar-se sota control social, així que mitjançant la negociació amb l’estat, siguen les treballadores del sector i consumidores, les que negocien el funcionament de les companyies elèctriques nacionalitzades i que aquest siga aprovat en referèndum.