Redacció •  Catalunya •  28/06/2021

Badalona En Comú Podem presenta una moció a favor de la diversitat sexual i de gènere amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBIQ+

  • El grup municipal Badalona En Comú Podem exigeix al govern de Badalona l’obertura del Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI) com a servei bàsic per al col·lectiu.
  • La moció també reclama l’aprovació d’un marc legal en matèria de drets LGTBIQ+, complir amb la legislació aprovada i ampliar recursos per assolir la plena igualtat del col·lectiu, entre altres.
Badalona En Comú Podem presenta una moció a favor de la diversitat sexual i de gènere amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBIQ+

Coincidint amb el Dia de l’Orgull i l’Alliberament del col·lectiu LGTBIQ+, el Grup Municipal Badalona En Comú Podem presenta aquest proper Ple de dimarts 29 de juny, una moció a favor de la diversitat sexual i de gènere i per la igualtat de drets de les persones LGTBIQ+.

Entre els acords que proposa, exigeix que el govern de Badalona posi en marxa el SAI (Servei d’Atenció Integral LGTBI), així com reclama l’aprovació d’un marc legal en matèria de drets LGTBIQ+ a nivell de l’Estat, complir amb la legislació aprovada, posant fi a la discriminació sanitària, la despatologització, entre altres, ampliant recursos per assolir la plena igualtat del col·lectiu. En total, són 11 acords amb propostes que inclouen tots els nivells de l’administració pública.

Alhora en aquesta moció també insten a l’Ajuntament de Badalona que es comprometi a incrementar els recursos tècnics i econòmics pel desenvolupament de polítiques per la diversitat sexual i de gènere, ampliant el pressupost municipal en matèria de polítiques LGTBIQ+ i garantint les condicions perquè les polítiques LGTBIQ+ es prioritzin i es consolidin.

La presidenta del grup municipal de Badalona En Comú Podem, Aïda Llauradó, afirma que cal reivindicar tots els drets i llibertats en tots als àmbits i, per aquest motiu, En Comú Podem seguirà reivindicant als plens, als carrers i places, als actes institucionals i a les xarxes socials, que la plena igualtat sigui una realitat.

Segons Llauradó, «Nosaltres teníem el compromís d’obrir el servei del SAI a finals del 2020, però fa més d’un any que amb el govern del PP no tenim cap notícia de la seva obertura ni de la implementació del Pla d’Igualtat LGTBIQ.»

En Comú Podem considera que camí recorregut pel moviment LGTBIQ+ ha aportat nombroses fites i consecució de drets en matèria de llibertat sexual i de gènere que han beneficiat no només al col·lectiu LGTBIQ+ sinó a tota la ciutadania. Tot i els avenços socials dels darrers anys, les persones LGTBIQ+ segueixen vivint importants desigualtats estructurals que les col·loquen en una situació de precarietat i vulnerabilitat. 

Acabar amb aquestes desigualtats implica fer polítiques reals i efectives contra la discriminació i la desigualtat social.

Estem a la vostra disposició.

Badalona 28 djuny de 2021

Adjuntem a la nota de premsa la moció que presentem al ple de demà:

El Grup Municipal En comú Podem, d’acord amb allò que preveu l’article 106 del Decret Legislatiu 2/2003, text refós de la Llei 8/87 de Règim Local de Catalunya, presenten, a fi de què sigui debatuda i, si s’escau, aprovada en el decurs del proper Ple Ordinari de l’Ajuntament de Badalona la següent moció:

A FAVOR DE LA DIVERSITAT SEXUAL I DE GÈNERE I PER LA IGUALTAT DE DRETS DE LES PERSONES LGTBIQ+

El camí recorregut pel moviment LGTBIQ+ ha aportat nombroses fites i consecució de drets en matèria de llibertat sexual i de gènere que han beneficiat no només al col·lectiu LGTBIQ+ sinó a tota la ciutadania. Però, tot i els avenços socials dels darrers anys, les persones LGTBIQ+ segueixen vivint importants desigualtats estructurals que les col·loquen en una situació de precarietat i vulnerabilitat. Acabar amb aquestes desigualtats implica fer polítiques reals i efectives contra la discriminació i la desigualtat social.

En l’actualitat, existeixen diferents lleis autonòmiques LGTBIQ+ que reconeixen els drets del col·lectiu. En el cas de les persones trans, aquestes lleis estableixen l’autodeterminació del nom i la identitat de gènere, però, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Malgrat que faciliten la modificació del nom en els documents administratius dependents de l’administració autonòmica, no permeten la rectificació en els documents estatals, molt especialment el DNI. Aquesta situació genera desprotecció i discriminacions, a banda d’importants desigualtats territorials. Al mateix temps, posa de manifest l’insuficient i obsolet marc legislatiu espanyol pel que fa als drets de les persones LGTBIQ+. Es fa evident la urgència de legislar a escala estatal, a partir dels estàndards europeus de drets humans, per abordar la discriminació i garantir la igualtat.

A Catalunya, la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, recull moltes de les reivindicacions històriques dels moviments socials LGTBIQ+. Però, com reclamen diferents entitats i col·lectius del teixit associatiu català, la implantació real de la Llei 11/2014 dista molt de ser una realitat. Una llei que gairebé mai ha comptat amb prou recursos per la seva implementació efectiva ni tampoc pel seu desplegament territorial. Cal una implementació efectiva de la Llei 11/2014 i que es compleixi arreu.

En l’àmbit de la salut, la llei inclou mesures relatives a l’accés a la salut sense discriminació: incloent apartats sobre l’atenció a persones trans des d’una perspectiva no patologitzant; els drets de les dones lesbianes i bisexuals a la reproducció assistida; l’accés als mètodes preventius que garanteixen pràctiques sexuals més segures o la formació del personal sanitari en matèria de diversitat afectiva sexual i de gènere. Tanmateix, en la pràctica, a Catalunya, existeixen importants desigualtats territorials pel que fa a l’accés a la salut de les persones LGTBIQ+. Encara avui, aquest model no patologitzant i respectuós amb el fet trans només existeix a dues unitats especialitzats a Barcelona i Lleida. Tampoc l’accés a les tècniques de reproducció assistida per a dones lesbianes, bisexuals o sense parella masculina està garantit territorialment i segueix centralitzat a Barcelona. Mentre que en matèria de salut sexual només existeix un únic servei públic a tota Catalunya, situat a Barcelona, per la prevenció, la detecció i el tractament precoç d’ITS (infeccions sexualment transmissibles), que ofereix un servei ràpid de cribratge d’ITS i per l’administració de PreP (profilaxi preexposició). Calen urgentment

polítiques i recursos per acabar amb aquesta iniquitat territorial i discriminació sanitària cap a les persones LGTBIQ+.

Pel que fa a l’àmbit laboral, la discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere segueix sent una realitat al món del treball. L’article 21, de la Llei 11/2014, dedicat a les mesures i actuacions en matèria d’ocupació, recull l’obligatorietat del Departament d’Afers Socials, Treball i Família de desplegar estratègies per la inserció laboral de les persones trans i mesures adreçades a evitar qualsevol mena de discriminació laboral de les persones LGTBIQ+. És una urgència i una obligació que la Generalitat, en coordinació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, desenvolupi programes d’inserció sociolaboral per a persones trans que contribueixin a la reducció de les dificultats afegides del col·lectiu a l’àmbit laboral. En la mateixa línia, s’han de destinar recursos econòmics als municipis per a adaptar i millorar els serveis locals d’inserció laboral. Donar resposta a aquestes desigualtats des de l’administració local és clau per a garantir els drets laborals de les persones LGTBIQ+.

En l’àmbit de la prevenció i l’atenció en violències, és prioritari dotar de recursos a l’Ajuntament de Badalona perquè, a través del SAI (Servei d’atenció integral a persones LGTBIQ+) puguem garantir a les persones LGTBIQ+ que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol classe de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva. Calen també polítiques efectives informació, formació i sensibilització, que facin de les ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual i de gènere en totes les seves manifestacions.

Sense dubte, la crisi socioeconòmica generada per la COVID-19 ha agreujat la situació de les persones LGTBIQ+ més vulnerables. Les crisis sempre tenen sempre un component de classe, procedència, gènere i orientació sexual i l’increment de la precarietat ha deixat sense recursos a moltes persones. Els àmbits de la salut i ocupació són claus, però donada la situació d’emergència habitacional, calen de forma urgent polítiques socials en l’àmbit de l’habitatge. Es necessiten ajuts al lloguer, espais d’acollida i albergs, especialment, per a aquelles persones joves que viuen situacions de LGTBIQfòbia en l’àmbit familiar o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació.

A més, cal dotar de recursos la Llei 11/2014 per fer efectiva la seva implantació en tots els sectors d’intervenció amb tota una bateria de polítiques que no deixin enrere a ningú i una projecció justa dels serveis públics, amb una mirada transversal i global. S’han de desenvolupar polítiques socials per aconseguir la plena igualtat social de les persones LGTBIQ+. Es tracta de convertir la igualtat formalment ja reconeguda a la llei catalana en igualtat real i efectiva.

Per tot el que s’ha exposat, proposem la proposa al Ple els següents,

ACORDS:

PRIMER.- Instar el Govern espanyol i al Ministeri d’Igualtat a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura un marc legal en matèria de drets LGTBIQ+ que garanteixi la plena igualtat i el reconeixement de la diversitat sexual i de gènere i que inclogui la despatologització i autodeterminació de gènere, així, com l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que viuen les persones LGTBIQ+.

SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a dotar la Llei 11/2014 dels recursos necessaris per a la seva implementació amb el desenvolupament de polítiques efectives per abordar la discriminació de les persones LGTBIQ+ en els diferents sectors d’intervenció, com ara; la salut, l’ocupació, l’habitatge, l’educació, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’ocupació, la formació i sensibilització de professionals, l’atenció des dels serveis socials i el reconeixement de la diversitat familiar.

TERCER.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Salut a posar fi a la discriminació sanitària cap a les persones LGTBIQ+ i la iniquitat territorial; a implementar una model d’atenció a persones trans no patologitzant desplegant unitats de referència territorial; a garantir l’accés a les tècniques de reproducció assistida per dones lesbianes, bisexuals o sense parella masculina i a desenvolupar serveis de salut sexual per la prevenció, la detecció i el tractament precoç d’ITS, amb serveis i ràpids de cribratge d’ITS i per l’administració de la PreP.

QUART.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Empresa i Treball i Departament de Drets Socials, tal com obliga l’article 21 de la llei 11/2014, a desplegar estratègies per la inserció laboral de les persones LGTBIQ+ i mesures adreçades a evitar qualsevol classe de discriminació laboral. La Generalitat, en coordinació amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, ha de desenvolupar programes d’inserció sociolaboral per a persones trans que contribueixin a la reducció de les dificultats afegides del col·lectiu a l’àmbit laboral. En la mateixa línia, s’han de destinar recursos econòmics als municipis per adaptar i millorar els serveis locals d’inserció laboral.

CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya, i als departaments competents en la matèria, a dotar de recursos als municipis perquè, a través dels SAI (Servei d’atenció integral a persones LGTBIQ+) locals i comarcals, els ens locals puguem garantir a les persones LGTBIQ+ que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol classe de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva.

SISÈ.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya, i a la resta de departaments competents en la matèria, a desenvolupar urgentment polítiques socials en l’àmbit de l’habitatge per la població LGTBIQ+ més vulnerable, especialment, persones joves que viuen situacions de LGTBIfòbia en l’àmbit familiar o nucli de convivència i necessiten iniciar processos d’emancipació.

SETÈ.- L’Ajuntament de Badalona es compromet a incrementar els recursos tècnics i econòmics pel desenvolupament de polítiques per la diversitat sexual i de gènere, ampliant el pressupost municipal en matèria de polítiques LGTBIQ+ i garantint les condicions perquè les polítiques LGTBIQ+ es prioritzin i es consolidin, començant per l’obertura del SAI.

VUITÈ.- Desenvolupar polítiques efectives d’erradicació de la LGTBIfòbia amb recursos d’informació i atenció, formació i sensibilització, que facin de les nostres ciutats i pobles espais segurs per a la diversitat sexual i de gènere en totes les seves manifestacions.

NOVÈ.- Desplegar estratègies per a la promoció dels drets laborals de les persones LGTBI tals com: adaptar i millorar la capacitat de resposta dels serveis d’inserció laboral; incorporar a les convocatòries

de subvencions criteris d’igualtat d’oportunitats; incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en programes municipals d’ocupació i d’inserció laboral adreçats a col·lectius vulnerables; així com a fomentar la contractació de persones LGTBIQ+, especialment, de dones trans, a través de programes de treball i formació.

DESÈ.- Garantir habitatge social immediat per a persones LGTBIQ+ en situacions de LGTBIQfòbia i que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos d’habitatge d’inclusió de les entitats socials. Així com ajuts al lloguer.

ONZÈ.- Donar trasllat d’aquests acords a tots els grups del Congrés dels Diputats, al Ministeri d’Igualtat, al Govern de la Generalitat, al Departament de Salut i al Departament d’Afers Socials, Treball i Família de la Generalitat de Catalunya, a tots els grups del Parlament de Catalunya, a les entitats membres del Consell Nacional LGTBI, la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya i a la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), a les entitats municipalistes de Catalunya, i a l’entitat Tornem-hi de Badalona. 


Badalona En Comú Podem /