Redacción •  Catalunya •  26/04/2021

Més d’un centenar d’organitzacions de la societat civil exigeixen una reducció i reorientació urgent de les despeses militars de tot el món

  • La despesa militar mundial va arribar el 2020 als 1,98 bilions de dòlars, una xifra que creix per cinquè any consecutiu, i que assoleix de nou la despesa més alta des de la Guerra Freda.
  • En el cas de l’Estat espanyol, segons les noves dades publicades pel SIPRI, la despesa militar disminueix lleugerament el 2020 fins als 17.400 milions d’€, mentre que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau calcula que la despesa militar va continuar augmentant fins als 20.050 milions d’€.
Més d’un centenar d’organitzacions de la societat civil exigeixen una reducció i reorientació urgent de les despeses militars de tot el món

Barcelona, 26 d’abril de 2021. El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui les noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2020, una xifra que creix per cinquè any consecutiu fins a arribar als 1,98 bilions de dòlars, 64 mil milions més que l’any anterior. Aquest augment del 2,4% en termes reals, es produeix en el primer any de pandèmia causada per la Covid-19.

Els cinc països que lideren el rànquing de majors despeses militars del món l’any 2020 van ser els Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia i el Regne Unit, que junts van representar el 62% de la despesa militar mundial. La despesa militar nord-americana va créixer un 4,4% el 2020, fins als 778.000 milions de dòlars. La Xina (1,9 per cent), l’Índia (2,1 per cent), Rússia (2,5 per cent) i el Regne Unit (2,9 per cent) també van augmentar les seves despeses militars el 2020. La despesa militar acumulada dels països membres de l’OTAN arriba als 1,1 billions, el 56% del total mundial. Gairebé tots els països membre de l’OTAN van augmentar els seus pressupostos militars l’any 2020, 12 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar.

Si sumem les despeses dels estats membre de la Unió Europea, l’agregat és de 233.000 milions, el 12% del total, la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina. La publicació d’aquestes dades coincideix amb la celebració aquesta setmana al Parlament Europeu del debat i votació final sobre la creació del Fons Europeu de Defensa (EDF, per les seves sigles en anglès), que destinarà 8.000 milions d’€ a la indústria militar i de seguretat durant el període 2021-2027. Aquesta xifra es sumarà als ja creixents pressupostos de defensa de cada Estat membre.

Tal com mostren aquestes dades, malgrat la situació d’emergència sanitària i de crisi social, econòmica i climàtica, la militarització continua un any més accelerant-se de manera alarmant. En el marc del Dia Global d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS per les sigles en anglès), la reconeguda organització internacional de pau Internacional Peace Bureau (IPB), juntament amb el Centre Delàs d’Estudis por la Pau -que lidera aquesta campanya-, han organitzat una roda de premsa per valorar les noves dades de despesa militar i demanar una reducció de la despesa militar de l’Estat espanyol i la reorientació d’aquests pressupostos a dotar de recursos i mitjans per fer front a l’actual crisi sanitària i ecosocial.

Le noves dades publicades pel SIPRI sitúen de nou a l’Estat espanyol en en la 17a posició del rànquing de països amb major despesa militar el 2020, amb una xifra de 17.400 milions d’€, registrant una lleugera disminució respecte a l’any anterior. Segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la xifra és superior i arriba als 20.050 milions d’euros, l’equivalent a 55 milions d’euros diaris, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 10.199.000€, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen en els crèdits de Defensa (cosa que aconsella l’OTAN als països membres). Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i vicepresident del IPB, ha alertat de la necessitat de la reducció d’aquestes despeses militars: “Espanya ha augmentat la seva despesa militar en plena pandèmia i ha decidit augmentar-la per a l’any 2021, estem parlant d’un augment proper al 10%. Cal destacar que la R+D militar prevista per a 2021 és de 800 milions i la R+D sanitària, destinada per les vacunes o altres eventualitats és de 200 milions”.

En aquest sentit, Esperanza Fernández, membre de Marea Blanca, ha recordat que «qualsevol govern ha de tenir en compte les conseqüències de les retallades i ha de pensar que els impostos s’han d’orientar a la qualitat dels serveis públics. Si la despesa militar es dediqués a les necessitats de sanitat i educació seria molt beneficiós».

Aquesta demanda s’emmarca en una acció conjunta entre més de 140 organitzacions de la societat civil de 30 països diferents que han fet pública una crida als governs de tot el món perquè redueixen les seves despeses militars, per a destinar-les a fer front a la crisi sanitària i la crisi ecosocial. Aquestes organitzacions han volgut destacar l’alt cost d’oportunitat que representaria una reducció de les despeses militars a nivell global: amb una reducció del 10% en la despesa militar mundial es podria finançar l’educació universal (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4) i amb el 9% del total es podria finançar en deu anys l’adaptació al canvi climàtic que proposa la Global Commission on Adaptation; només amb 26 hores sense gastar diners en armes es podria salvar de la fam a 34 milions de persones o amb les despeses militars dels estats membres de la UE durant els últims 4 anys, es podria finançar el Green New Deal Europeu.

Andrés Amayuelas, fins a enguany president de la Coordinadora Espanyola d’ONGD ha apuntat que “segons el comitè d’ajuda per a l’OCDE, Espanya és un dels països que el 2020 va reduir la seva despesa en cooperació, fins als 2.460 milions. El panorama per 2021 no és millor, 3.115 milions enfront dels 21.623 milions en despesa militar que va desgranar el Centre Delàs».

«La tendència global cap a una militarització extrema de les relacions internacionals, és una realitat que sembla no tenir fi. Mentre es mantingui aquesta tendència, hem de posar l’alarma sobre que es decideixi fer front a qualsevol crisi mitjançant l’augment de la despesa militar, com la resposta a possibles futurs conflictes, resposta cada vegada més securitizadora, fins i tot davant la pandèmia, que exigeix ​​un altre tipus de mesures”, ha alertat Jordi Calvo.

Más de un centenar de organizaciones de la sociedad civil exigen una reducción y reorientación urgente del gasto militar mundial, que el año 2020 casi alcanzaron los 2 billones de dólares

  • El gasto militar mundial llegó en 2020 a los 1,98 billones de dólares, una cifra que crece por quinto año consecutivo, y que representa, un año más, la más alta desde la Guerra Fría
  • En el caso del Estado español, según los nuevos datos publicados por el SIPRI, el gasto militar disminuye ligeramente el 2020 hasta los 17.400 millones de €, mientras que el Centre Delàs d’Estudis per la Pau calcula que el gasto militar siguió aumentando hasta los 20.050 millones de €.

Barcelona, 26 de abril de 2021. El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicado hoy nuevos datos sobre el gasto militar global correspondientes al año 2020, una cifra que crece por quinto año consecutivo hasta llegar a los 1,98 billones de dólares, 64 mil millones más que el año anterior. Este aumento del 2,4% en términos reales, se produce en el primer año de pandemia causada por la Covid-19.

Los cinco países que lideran el ranking de mayores gastos militares del mundo del año 2020 fueron los Estados Unidos, China, India, Rusia y el Reino Unido, que juntos representaron el 62% del gasto militar mundial. El gasto militar estadounidense creció un 4,4% el 2020, hasta los 778.000 millones de dólares. China (+1,9%), India (2,1 por ciento), Rusia (2,5 por ciento), y Reino Unido (2,9 por ciento) también aumentaron sus gastos militares en 2020. El gasto militar acumulado de los países miembro de la OTAN alcanza los 1,1 billones de dólares, el 56% del total mundial. Casi todos los países miembro de la OTAN aumentaron sus presupuestos militares en el año 2020, 12 de los cuales han destinado un 2% o más de su PIB a gasto militar.

Si sumamos los gastos de los estados miembro de la Unión Europea, el agregado es de 233.000 millones, el 12% del total, el tercer gasto más elevado del mundo, tras los Estados Unidos y China. La publicación de estos datos coincide con la celebración esta semana en el Parlamento Europeo del debate y votación final sobre la creación del Fondo Europeo de Defensa (EDF, por sus siglas en inglés), que destinará 8.000 millones de € a la industria militar y de seguridad durante el periodo 2021-2027. Esta cifra se sumará a los ya crecientes presupuestos de defensa de cada Estado miembro.

Tal y como muestran estos datos, a pesar de la situación de emergencia sanitaria y de crisis social, económica y climática, la militarización continúa un año más acelerándose de manera alarmante. En el marco del  Día Global de Acción sobre el Gasto Militar (GDAMS por sus siglas en inglés), la reconocida organización internacional de paz Internacional Peace Bureau (IPB) junto con el Centre Delàs d’Estudis per la Pau – que lidera esta campaña), han organizado una rueda de prensa para valorar los Nuevos datos de gasto militar y pedir una reducción del gasto militar del Estado español y la reorientación de estos presupuestos a dotar de recursos y medios para hacer frente a la actual crisis sanitaria y ecosocial.

Los nuevos datos publicados por el SIPRI sitúan de nuevo a España en la 17ª posición del ranking de países con mayor gasto militar en 2020, con una cifra de 17.400 millones de €, registrando una ligera disminución respecto al año anterior. Según los cálculos del Centre Delàs d’Estudis per la Pau la cifra es superior y alcanza los 20.050 millones de euros, el equivalente a 55 millones de euros diarios, unos datos que tienen en cuenta a parte del presupuesto consolidado del Ministerio de Defensa, de 10.199.000 €, el resto de gastos militares repartidos en otros ministerios que no se incluyen en los créditos de defensa (lo que aconseja la OTAN a los países miembros). Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau y vicepresidente del IPB, ha alertado de la necesidad de la reducción de estos gastos militares: «España ha aumentado su gasto militar en plena pandemia y ha decidido aumentarla para el año 2021, estamos hablando de un aumento cercano al 10%. Cabe destacar que la I+D militar prevista para 2021 es de 800 millones y la I+D sanitariadestinada para las vacunas u otras eventualidades es de 200 millones».

En este sentido, Esperanza Fernández, miembro de Marea Blanca Cataluña, ha recordado que «cualquier gobierno debe tener en cuenta las consecuencias de los recortes y debe pensar que los impuestos deben orientarse a la calidad de los servicios públicos. Si el gasto militar se dedicara a las necesidades de sanidad y educación sería muy beneficioso».

Esta demanda se enmarca en una acción conjunta entre más de 140 organizaciones de la sociedad civil de 30 países diferentes que han hecho público un llamamiento a los gobiernos de todo el mundo para que reduzcan sus gastos militares, para destinarlos a hacer frente a la crisis sanitaria y la crisis ecosocial. Estas organizaciones han querido destacar el alto coste de oportunidad que representaría una reducción de los gastos militares a nivel global: con una reducción del 10% en el gasto militar mundial se podría financiar la educación universal (Objetivo de Desarrollo Sostenible 4) y con el 9% del total se podría financiar en diez años la adaptación al cambio climático que propone la Global Commission on Adaptation; sólo con 26 horas sin gastar dinero en armas se podría salvar del hambre a 34 millones de personas o con los gastos militares de los estados miembros de la UE durante los últimos 4 años, se podría financiar el Green New Deal Europeo.

Andrés Amayuelas, hasta este año presidente de la Coordinadora Española de ONGD ha apuntado que «según el comité de ayuda para la OCDE, España es uno de los países que en 2020 redujo su gasto en cooperación, hasta los 2.460 millones. El panorama para 2021 no es mejor, 3.115 millones frente a los 21.623 millones en gasto militar que desgranó el Centro Delàs«.

«La tendencia global hacia una militarización extrema de las relaciones internacionales, es una realidad que parece no tener fin. Mientras se mantenga esta tendencia, tenemos que poner la alarma sobre que se decida hacer frente a cualquier crisis mediante el aumento del gasto militar, como la respuesta a posibles futuros conflictos, respuesta cada vez más securitizadora, incluso ante la pandemia, que exige otro tipo de medidas», ha alertado Jordi Calvo.


gasto militar /