Rebutgen categòricament el nou ‘pelotazo’ urbanístic de FCC a Vallcarca (Sitges), en ple Parc Natural

Ha transcendit el projecte presentat a l’Ajuntament de Sitges per FCC , l’empresa matriu de ciments Uniland, propietat d’Esther Koplowitz i capital del magnat mexicà Carlos Slim: un projecte que preveu transformar l’antiga cimentera en un megacomplex turístic, amb apartaments, hotels, zona comercial, d’equipaments i un presumpte “campus tecnològic d’alt nivell”.

Les Agulles-Ecologistes en Acció del Baix Llobregat i Garraf mostra la seva oposició total a aquesta idea plantejada per un dels grups empresarials més influents del país i qualifica el projecte de “malson de dimensions faraòniques en temps de col·lapse social i ambiental”.

Massís del Garraf, maltractat històricament per la proximitat a Barcelona

El massís del Garraf és un entorn natural privilegiat on, tanmateix, s’hi han produït immensos impactes vinculats a la gran metròpoli barcelonina: pedreres, macroabocador i línies elèctriques, els quals lluny d’anar-se corregint, es mantenen o agreugen.

Fins a 9 pedreres han buidat les seves muntanyes durant l’últim segle, tot destruint ecosistemes i impactant enormement l’entorn amb pols, restes industrials, trànsit de camions, sorolls, etc. Només cal veure la magnitud de l’ampliació del Port de Barcelona, per a la qual es va reomplir amb pedra extreta del Garraf tota la superfície logística i els espigons guanyats al mar, per a imaginar el volum de roca extreta del massís.

L’abocador de la Vall de Joan (Begues-Gavà) va acollir des del 1972 fins al 2006 més de 30 milions de tones de residus urbans i industrials de l’àrea metropolitana. Un abocador que, a dia d’avui, segueix contaminant les aigües subterrànies, per infiltració dels lixiviats tòxics al subsòl, i l’aire, per l’emissió de milers de tones de diòxid de carboni i de metà a l’atmosfera, tot agreujant l’escalfament global.

Així mateix, una desena de línies elèctriques d’alta tensió travessen el massís i porten l’electricitat del sud de Catalunya (centrals nuclears, tèrmiques i eòliques) cap a la conurbació barcelonina, i deixen profundes cicatrius als boscos del Garraf. Fins i tot les companyies elèctriques plantegen noves línies que travessin espais protegits per augmentar la capacitat de connexió elèctrica.

La intenció real és especular de nou, la resta són excuses i justificacions

La proposta de FCC és un nou pelotazo urbanístic de manual per accelerar els guanys en un moment en el qual es veu una profunda crisi econòmica a punt d’arribar. Aprofitant el prestigi de Sitges, i l’alt preu de l’habitatge, l’empresa constructora realitza vàries piruetes argumentals per a justificar el projecte, al voltant de conceptes idolatrats actualment pels polítics com “tecnologia”, “medi ambient” i “ocupació”.

Així, els promotors parlen hàbilment de “campus tecnològic d’alt nivell”, el nou mantra que tot ho justifica, de “sosteniblitat”, la hipòcrita capa de pintura verda necessària avui en dia, o de “4500 llocs de treball”, que ens recorda les fanfarronades que es van publicar sobre les “desenes, milers de llocs de treball” que apareixerien com art de màgia quan es volia justificar el projecte d’Eurovegas o, recentment, la nova ampliació de l’aeroport del Prat.

En realitat, el projecte únicament busca generar milions d’euros en dividends per a l’empresa, amb una macrourbanització turística de luxe. La resta són excuses ridícules. No té cap sentit de crear un nou “campus tecnològic” a Sitges, quan als dos municipis colindants ja hi ha actualment veritables campus d’alta tecnologia consolidats (Parc Mediterrani de la Tecnologia – UPC a Castelldefels i Campus de l’Escola Politècnica a Vilanova i la Geltrú), els quals es troben infrautilitzats respecte de la seva capacitat real. Res no justifica crear un nou recinte, al bell mig d’un paratge protegit com és el Garraf, quan hi ha espai de sobres a municipis veïns.

Parc natural, insuficientment protegit i gestionat

El massís del Garraf es troba inclòs dins del Decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat, així com de la Xarxa Europea Natura 2000 com espai per hàbitats d’interès comunitari i espècies d’ocells i altres grups protegides a nivell europeu. Aquí s’hi troben espècies tant emblemàtiques com l’àguila cuabarrada, la tortuga mediterrània, les poblacions d’amfibis més ben conservades aprop de l’àrea metropolitana, i espècies de plantes amenaçadíssimes com són diversos limonium o l’estepa d’arenal, per esmentar només algunes.

Tot i els seus innegables valors naturals, el territori paga el preu d’estar just al pati del darrera de Barcelona. Als enormes impactes de pedreres, abocador o línies elèctriques, s’ha de sumar la pressió humana, la contaminació atmosfèrica, lumínica i hídrica, i una insuficient inversió de les administracions públiques en la seva conservació. La Diputació de Barcelona inverteix anualment 2’5 milions d’euros, per a un espai protegit de prop de 13.000 hectàrees, el que representa 196€/ha: una xifra absolutament insuficient ateses les greus deficiències i impactes que presenta l’entorn natural.

El massís, així mateix, pateix el dèficit històric de no haver estat declarat formalment com a Parc Natural, d’acord amb la Llei 12/1985 d’espais naturals de la Generalitat de Catalunya. Per això, el govern del país no hi inverteix ni un sol euro des de la seva creació. Ni els Ajuntaments ni la Diputació ni la Generalitat han estat capaços d’impulsar la declaració de Parc Natural, tot i el consens total de les entitats científiques i les de defensa del territori en aquest sentit des de fa anys, tot demostrant una desídia ben gran per l’entorn natural.

El projecte de FCC, totalment insostenible, es miri com es miri

Qui ha passat alguna vegada per Vallcarca en coneix bé les característiques: una vall encaixonada entre muntanyes, inaccessible excepte per la carretera C31 (costes del Garraf), en un indret allunyat de qualsevol altre nucli urbà. És el pitjor lloc possible per a plantejar un projecte així, que tindria uns aspectes ambientals crítics totalment insuperables:

• Habitatges en un entorn sense serveis, equipaments ni accés a la resta del municipi de Sitges. Probablement, el que es planteja sense dir-ho és que serien apartaments turístics, amb zero valor social per al municipi de Sitges ni per al país.
• Greus problemes en relació a l’aigua: amb el canvi climàtic cada cop hi ha menys disponibilitat d’aigua potable per a usos domèstics, molt menys per a usos turístics en un entorn àrid i incomunicat. Així mateix, la gestió de les aigües residuals també seria un problema majúscul.
• La mobilitat es realitzaria bàsicament en vehicle privat, atès que no hi ha cap pla de RENFE de recuperar la vella estació de ferrocarril. Una carretera ja saturada com la C31, col·lapsaria encara més.
• Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: a les emissions associades a la construcció del macrocomplex, s’hi afegir en les derivades de la mobilitat i les activitats turístiques.
• Insostenibilitat global: en un escenari d’escassedat energètica, de pic del petroli, i d’escassedat cada cop més gran de materials rars, plantejar un nou projecte vinculat a tecnologies totalment dependents d’una globalització que comença a fer aigües és una garantia de fracàs.

Està clar que el projecte presentat per FCC de cap manera pot ser sostenible, ni ambiental, ni social, ni econòmicament, excepte per al seus promotors, que esperen fer un gran negoci tot enlluernant els governants locals.

Ecologistes en Acció recalca, a la llum de tota la informació científica disponible, que l’ànsia pel creixement sense límits és la força que empeny cap al col·lapse global, ambiental i social. La crisi climàtica i la destrucció de la biodiversitat són efectes directes d’una economia sobredimensionada que accelera cap a la catàstrofe, no només del món natural sino de la pròpia societat humana, que no pot viure sense els equilibris ecològics del planeta sobre els quals ens hem desenvolupat. Projectes com el de FCC són més llenya al foc d’una crisi que ens porta a l’abisme.

Risc extrem d’incendi en un entorn sense escapatòria

Resulta francament obscè plantejar un projecte com aquest en un indret com Vallcarca. El sector està rodejat de boscos, en un entorn mediterrani força sec a l’estiu, que han patit grans incendis forestals històricament (només cal recordar els grans incendis del 1984 i el 1994). Una urbanització en un indret comunicat per una sola carretera (de baixa capacitat) és un sense sentit en l’escenari de canvi climàtic i de macroincendis de sisena generació. El potencial risc d’una urbanització en aquest entorn és totalment inassumible, des d’un aspecte ja de seguretat de les persones.

Vallcarca, una ferida que cal curar

Igual com la resta de pedreres i activitats industrials impròpies d’un espai protegir, la cimentera de Vallcarca és una profunda ferida al Garraf. Qualsevol projecte que es plantegi ha de basar-se en eliminar l’edificació i reintegrar l’espai a l’entorn natural del Garraf, tal com ja va plantejar fa cinc anys l’entitat Depana. Desconstruir les edificacions, descontaminar l’entorn i renaturalitzar l’espai, per a reintegrar-lo al Parc del Garraf. Un exemple paradigmàtic de desconstrucció és el que va portar a terme la Generalitat amb el Club Med, a Cadaqués, Parc Natural del Cap de Creus.

Si cal actuar a Vallcarca, és únicament per renaturalitzar i reparar el mal fet durant més d’un segle.

En tot cas, Ecologistes en Acció suggereix a les administracions i l’empresa propietària, que si vol pensar en el be comú, que s’inverteixi en aquesta renaturalització i en una aportació a la conservació del parc natural del Garraf. L’entorn és ideal per a ubicar-hi un centre d’interpretació dels ecosistemes de muntanya mediterrània i un centre d’acollida del Parc del Garraf. L’entorn també és ideal per a que hi surti una xarxa de camins per a practicar el senderisme i la descoberta de l’entorn, sempre de forma regulada i evitant l’impacte sobre els hàbitats i espècies més vulnerables.

L’Ajuntament ha de dir no sense vacil·lació

Per tot plegat, Ecologistes en Acció reclama al govern municipal de Sitges que ni es plantegi portar a terme el projecte esmentat i que, pel contrari, exigeixi a l’empresa el desmantellament de les instal·lacions. En qualsevol altre escenari, els i les ecologistes alerten que de ben segur es reconstituirà la històrica plataforma Salvem el Garraf per a defensar l’entorn natural de les noves amenaces del segle XXI.