Colau deixa l’Ajuntament de Barcelona reivindicant les seves referents feministes i la transformació històrica de la ciutat

L’alcaldessa de Barcelona 2015-2023 i fundadora de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha assistit avui al seu últim Plenari municipal, on ha rebut missatges de comiat de tots els grups i on ha volgut dedicar la seva última intervenció a agrair el suport i carinyo de la ciutadania a un projecte polític que, després de molts anys sense rumb, a la fi va trobar un model de ciutat per als problemes del segle XXI.

“Tot i les pressions, tot i la persecució judicial, tot i les fake news i les querelles ara arxivades, vull agrair a la família de Barcelona en Comú que mai no hem llençat la tovallola” ha explicat Colau, que ha enfrontat la feina feta durant aquests 8 anys a unes elits “provincianes, mediocres, avaricioses i que només pensen en el benefici a curt termini i es desentenen de les conseqüències de la seva avarícia”.

L’alcaldessa ha volgut també agrair la feina i acompanyament als treballadors i treballadores municipals, però especialment a les treballadores del servei de neteja de l’Ajuntament que, reconeix Colau, no estan tan ben remunerades com haurien i ha demanat posar-hi solució.

En la mateixa línia, l’alcaldessa ha conclòs, emocionada i amb l’aplaudiment de tota la cambra municipal que ha corejat “Alcaldessa”, que són les dones de la ciutat qui l’han inspirada per fer polítiques valentes, antifeixistes i arrelada als barris, en especial la seva mare, present al Plenari, i la seva companya de militància i activisme per l’habitatge, Vanessa Valiño, que pateix un càncer.

La fins ara portaveu, Janet Sanz, que substituirà Colau com a presidenta del grup municipal, ha parlat en nom de Barcelona en Comú al seu torn de paraula volent recordar a Vázquez Montalbán i a Serrat, que van ser la veu del poble d’una década “així com tu, Ada, has estat la veu del poble els últims deu anys i això ningú en aquesta cambra ni enlloc ho pot negar”.

Tal com ha fet l’alcaldessa, Sanz ha volgut també dedicar la seva intervenció a l’estirp de dones que han marcat políticament la ciutat, des de Maria Aurèlia Capmany fins Sonia Rescalvo Zafra, i ha conclòs amb un poema de Mireia Calafell, Estimar és no tenir por de caure, “perquè tu t’has estimat tant Barcelona, Ada, que mai t’has preocupat si queies per ella”.