Janet Sanz: «El marxisme i l’ecologisme van de la mà i són el futur front els discursos d’odi i l’extrema dreta»

Barcelona en Comú acaba l’any amb les piles posades pel 2026 i ja amb mode precampanya. En el Plenari que la formació ha celebrat aquest vespre, l’Executiva sortint ha fet balanç dels seus dos anys al front de l’organització -marcats per l’estratègia d’oposició a l’Ajuntament de Barcelona i la celebració del 10è aniversari i del Primer Congrés l’estiu passat- i ha passat el relleu al nou equip de direcció votat fa pocs dies. Així mateix, els prop de 200 activistes reunits a la seu de BComú han aprovat el reglament de les primàries que s’han de celebrar durant el primer trimestre de 2026 per triar el tàndem que encapçalarà la llista a les municipals de 2027. I la cirereta de la trobada ha estat l’emotiu comiat de la fins ara líder del grup municipal, Janet Sanz, que ha rebut l’escalf i l’agraïment dels seus companys.

L’ex diputat d’ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, ha estat l’escollit per fer una glossa de la trajectòria política de Sanz. Ha valorat la seva llarga amistat, tot i la diferència generacional, i ha recordat que Janet es va decidir a fer política en assistir a un acte de l’Arcadi Oliveras i el Joan Herrera, a la Pompeu, l’any 2003. «L’Arcadi i l’Herrera representaven dues formes diferents però complementàries d’entendre la política que vol transformar la societat. Va ser com una premonició: dotze anys després, ella, que es considera filla política de l’Ada Colau i el Ricard Gomà, va contribuir a construir un pont entre dues visions de la política transformadora, la que venia de lluny, del PSUC a través d’Iniciativa, i una altra, en la que l’Arcadi es va implicar a fons, la que volia anar més lluny encara: la del 15M, que havia nascut el 2011 als carrers i les places».

Bosch ha assegurat que Sanz «ha col·laborat de forma decisiva a definir la nova Barcelona» i que com a tinenta d’alcaldia d’Urbanisme «ha estat tan fonamental que el dia que va anunciar la seva decisió d’abandonar l’Ajuntament ho va fer des de la Superilla de l’Eixample, a Rocafort-Consell de Cent. I tan fonamental que va compartir amb l’Ada l’honor de ser objecte d’atacs que són exemples clars de lawfare, algun d’ells protagonitzats per gent de l’entorn socialista, com en Josep Antoni Acebillo i la seva querella per les superilles, ahir definitivament arxivada malgrat la insistència sectària dels seus impulsors», ha etzivat el jurista i exdiputat.

Finalment, Bosch ha qualificat de bona opció que després de la seva entrega política Sanz hagi triat assessorar professionalment ciutats a la xarxa Metròpolis: «de fet, si mirem la prioritats de Mamdani a Nova York, veurem que ens son properes: transport públic, congelació de lloguers i promoció de l’habitatge de lloguer, preus accessibles als mercats o escoles bressol gratuïtes». L’exdiputat ha acabat amb unes paraules d’agraïment: «Quan passegi per Barcelona podrà sentir-se orgullosa no tan sols de la Superilla sinó també quan passi per Via Laietana, la Meridiana o les Rambles o pugi al tramvia».

Visiblement emocionada i després del comiat previ al Plenari de l’Ajuntament, Sanz ha agraït a la militància i al grup municipal el «suport immens» de l’equip actual i de tants companys de l’etapa de govern, sobretot a l’Ada Colau, i de l’etapa a l’oposició. «Ho he gaudit i també ho he passat malament amb tantes notícies falses i querelles, però gràcies a l’equip ho he pogut transitar» ha dit afegint una metàfora: «Quan practiques esport d’alt risc i puges una muntanya de 8.000 metres has d’estar poc temps al cim, quan manca oxigen has de marxar. Algú ha remugat quan ho he dit avui al plenari de l’Ajuntament, perquè no tots pugem a pulmó, hi ha qui ho fa amb bombona, amb mitjans de comunicació i lobbies per això poden resistir temps a la institució». Tot i així Sanz ha reconegut que tenir al costat «una organització forta i cohesionada, ajuda i de fet hem vingut a incomodar perquè hem vingut a transformar».

La fins ara presidenta de BComú a l’Ajuntament ha demanat a l’espai polític que segueixi treballant per recuperar la confiança de la gent amb la política útil i ha reivindicat la seva tasca al front d’Urbanisme, que ha qualificat com «una eina revolucionària» per garantir els drets de la gent a la ciutat i que permet «canviar coses relativament ràpid».

Així mateix, Sanz ha fet una crida a demostrar «el valor de la democràcia» en l’actual context de desigualtat creixent i discursos d’odi, tant amb l’acció política com a les institucions, i ha instat la militància de BComú a «reconnectar» amb el seu ADN i la línia històrica, d’esquerres, ecologista i lligada als moviments socials, que els van fer «guanyar la legitimitat».

Per acabar Sanz s’ha acomiadat del Plenari d’activistes expressant tres desitjos: que BComú no es resigni perquè «un món fora del capitalisme és possible i necessari» i cal «fer realitat les utopies des del municipalisme». I ha anat més enllà: «el marxisme i l’ecologisme van de la mà i són el futur front els discursos d’odi i l’extrema dreta, per fer un altre món possible. En segon lloc ha adreçat el desig a la nova direcció: «practicar l’amor i les cures en el dia a dia i sobretot en els moments difícils per mantenir la cohesió interna, ser fortes i aconseguir els objectius». I en tercer i darrer lloc, recordant la folklòrica feminista, la més gran: «tornar a ser com l’onada dels inicis de BComú, seguir sent l’organització forta, valenta amb la passió i l’alegria que ens caracteritza».

Aprovat el reglament de primàries

El Plenari de BComú també ha aprovat el reglament que regularà el procés de confecció de la llista electoral que ha de concórrer a les eleccions municipals el 2027 (146 vots a favor, 4 en contra i 3 blancs) amb l’objectiu de garantir «un sistema democràtic i transparent que mobilitzi tant l‘organització com la ciutadania» i fomentar una competència democràtica virtuosa, que sumi diversitat i noves mirades, articuli un equip cohesionat i legitimat i que, alhora, reforci la base activista i impliqui la ciutadania en les decisions col·lectives del projecte». Tot això amb «equilibri del dret universal d’elecció, la construcció d’equips polítics cohesionats i la garantia d’inclusió i representativitat plural» per tal de «conformar una candidatura guanyadora».

El procés de confecció de la llista està dividit en diferents fases per poder determinar clarament quins números s’escullen i com es fa l’elecció, diferenciant entre: primàries per escollir el tàndem que encapçalarà la llista; elecció del 3 al 5 que el tàndem escollit proposarà davant la Coordinadora de Bcomú; primàries per escollir del 6 al 15 (el Plenari d’avui ha triat el sistema desborda per 80 vots front a 62 que optaven pel vot ponderat per equip, i 13 blancs, primant donar un valor a cada posició de la llista) i l’elecció de la resta de la llista electoral.

La convocatòria dels processos electorals dels diferents moments d’elaboració de la llista electoral final que ha de concórrer a les eleccions municipals, correspon a la Coordinadora General de Barcelona en Comú. Està previst que l’òrgan es reuneixi el pròxim mes de gener per aprovar el calendari electoral i escollir el comitè electoral. A partir d’aquí es concretaran les dates del procés pel que fa a la inscripció del tàndem, la recollida d’avals, la campanya electoral i les votacions.