Comuns i CUP demanen al Consell de Garanties que examini si la Llei de cambres permet que «qui més pagui tingui més poder»

Els grups parlamentaris dels Comuns i de la CUP–Defensem la Terra han registrat conjuntament una sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries  sobre diversos articles de la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya.

Entre d’altres peticions, els dos grups demanen al Consell que determini la constitucionalitat de les conegudes com ‘cadires de plata’, és a dir que una part dels membres dels plens de les cambres pugui obtenir una vocalia no a través del vot del teixit empresarial, sinó en funció de les aportacions econòmiques voluntàries que faci a la institució. Per als dos grups, una aportació econòmica més elevada no acredita una major representativitat, implantació territorial o capacitat per defensar els interessos generals del conjunt del teixit empresarial.

Comuns i CUP alerten que aquesta regulació permet convertir la capacitat econòmica de les grans empreses en poder institucional dins d’unes corporacions de dret públic que exerceixen funcions publicoadministratives i que, segons la mateixa llei, han de tenir una estructura i un funcionament democràtics. La petició també qüestiona que la llei deixi en mans dels reglaments interns de cada cambra elements essencials del sistema, com els requisits, les quanties i el procediment per determinar quines empreses tenen la condició de majors aportants. Els dos grups consideren que aquesta indefinició pot generar diferències entre territoris, afavorir la concentració de vocalies en grans empreses i perjudicar la representació de les petites i mitjanes empreses.

La proposició permet reservar una part de les vocalies a les empreses de més aportació voluntària. Aquests vocals tindrien els mateixos drets que els membres escollits per sufragi i podrien participar en totes les decisions del ple, elegir la presidència i el comitè executiu i, alhora, ser escollits per ocupar aquests càrrecs. Comuns i CUP consideren que això pot introduir un sistema de representació de caràcter censitari, en què les empreses amb més capacitat econòmica disposen d’una via privilegiada d’accés a l’òrgan suprem de govern.

Necessitat de garantir la participació dels agents socials i evitar el desequilibri del diàleg social

Comuns i CUP també consideren que la llei qüestiona les bases del diàleg social, amb un desequilibri cap a la part empresarial, i s’extralimita en la seva funció decidint quins són els agents socials representatius del país habilitats per interlocutar amb l’administració. Així mateix, la sol·licitud incorpora també les advertències formulades pel Dictamen 16/2025 del CTESC, que va reclamar que la participació de les cambres en organismes administratius, entitats publicoprivades i òrgans de govern d’infraestructures tingués caràcter consultiu, i que es preservés el paper singular de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.