La COS, la Intersindical-CSC i el SEPC: «La seva sentència, la nostra lluita»

Estudiants i docents tenim la convicció que cal unir forces per demostrar i deixar constància que no es tracta d’un atac aïllat. Es tracta d’una peça més de l’estratègia orquestrada per part dels estats espanyol i francès contra l’eix vertebrador dels Països Catalans, la llengua pròpia de la nostra nació. Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos, lluitar i demostrar que la força del poble treballador català és, quan s’ho proposa, indeturable.

Fa uns mesos es feia pública la sentència ferma del TSJC que imposava un mínim del 25% del castellà a les aules i es demostrava, un cop més, que l’Estat espanyol disposa de tota la maquinària jurídica hereva del franquisme i d’un marc legal fet a mida per reprimir la nostra llengua fins a aconseguirne la seva gradual desaparició. Aquesta sentència haurà de ser executada obligatòriament per tots els centres educatius a partir de finals del mes de març.

Davant d’aquest atac flagrant contra l’escola catalana i contra el nostre poble, la resposta de la Generalitat de Catalunya s’ha limitat a repetir una corrua de paraules buides. L’Administració no només s’ha mostrat incapaç de defensar l’escola catalana, sinó també de destinar-hi els recursos necessaris per assegurar l’aprenentatge i la integració de tots els alumnes en un marc de cohesió i igualtat. Encara més: pretén, amb el nou Decret d’ordenació dels ensenyaments, «flexibilitzar» la immersió en funció del context ambiental, és a dir, liquidar-la trenta anys després que entrés legalment en vigor.

A més a més, el Departament ha preferit tirar endavant un reguitzell de canvis i mesures que han estat decidides de manera unilateral i sense cap voluntat de negociació, com ho són l’avançament del calendari escolar o algunes propostes de l’esmentat Decret d’ordenació curricular. No podem ni volem oblidar, tampoc, la situació d’incertesa i angoixa en què viu el personal substitut i interí a causa de la Icetada aprovada el passat desembre, i que encara no sabem com afectarà Catalunya i, concretament, el món de l’educació. Tot això, en un sistema educatiu que arrossega unes retallades injustificables des de fa més d’una dècada.

Per aquest cúmul de motius, i perquè en tenim PROU que se’ns vulguin laminar tants drets inalienables, fem una crida a TOTA la Comunitat Educativa del Principat de Catalunya a unir-se a la vaga del 23 de març i a lluitar amb nosaltres per l’únic model que ens pot permetre construir el futur que volem: una escola pública i 100% en català.