Albiach: «Davant el classisme ranci, visca les poligoneres; aixequem una Generalitat al servei de totes»

La candidata a la presidència de la Generalitat d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha capgirat aquest diumenge els atacs rebuts darrerament que la titllaven de «poligonera» en l’acte central de les comarques gironines, que ha tingut lloc a Lloret de Mar. «Davant el classisme ranci, visca les dones de la neteja, visca les kellys, visca les poligoneres, visca també les caixeres de supermercat. Aixequem, entre totes, un govern de la Generalitat que estigui al servei de totes», ha etzibat en un acte on-line i sense públic. Al seu costat, es trobaven la candidata per les comarques gironines, Rosa Lluch, el ministre de Consum, Alberto Garzón, la diputada a l’assemblea de Madrid Isa Serra i el fins ara diputat al Parlament Lucas Ferro.

En els darrers dies, mitjans propers a JuntsperCat han atacat Albiach i li han dit «poligonera». «M’han intentat insultar dient-me poligonera, senyora de la neteja caixera del supermercat…I jo els vull respondre que no ofèn qui vol, sinó qui pot. Perquè totes aquestes dones que ells menyspreen des del seu classisme ranci són els que estan sostenint la vida, les famílies, l’economia, són les que estan sostenint el país. Són les que s’estan jugant la pell en primera línia per cuidar-nos a tots i a totes. Són les que han dut a terme els treballs essencials, abans i després de la crisi», ha sentenciat la candidata.

Els atacs, ha dit Albiach, estan relacionats als «nervis» i a «la por a perdre el control i el govern de la Generalitat» de partits que «porten a Joan Canadell a les seves llistes i tenen un problema estructural amb la xenofòbia». «Els del partit de sempre vénen a fer-se els progressistes i vénen a insultar-nos. Això demostra els seus nervis. Estem veient atacs i teories de la conspiració sobre retirades de cartells, com si no passés amb tots els partits», ha llançat la candidata. El vot a En Comú Podem, per tant, ha defensat que és «triple», perquè «acaba amb el desgovern de Junts per Cat i Esquerra» i, a més, garanteix «polítiques d’esquerres, ecologistes i per blindar els serveis públics». Com a tercer factor «és un vot segur contra l’extrema dreta de Vox i Abascal», ha defensat Albiach, que ha recordat que «també a Girona ens barallem per un escó» amb «un energumen» del partit feixista.

L’escut social de l’estat, amb els ERTOs, la pujada del Salari Mínim Interprofessional, la prohibició dels desnonaments i dels talls de subministraments, entre altres polítiques, ha servit a Albiach com a exemple del que es podria fer a Catalunya. «Necessitem també un escut social català, una renda covid que a localitats com Lloret seria essencial per tenir unes condicions de vida digna. Ningú es pot quedar per sota dels 950 euros al mes», ha defensat.

La candidata gironina, Rosa Lluch, ha demanat també el vot per a la gent de tradició socialista que vulgui garantir un govern d’esquerres. «A tota la gent que ha confiat en nosaltres en el passat, a tots els socialistes de cor que volen un govern nítidament d’esquerres i catalanista, que sàpiguen que tots els vots a En Comú Podem seran vots al servei d’un Govern progressista», ha dit, i ha assegurat que «cada vot a En Comú Podem a comarques gironines garanteix que Catalunya es podrà governar diferent».

Revertir les retallades i la corrupció 

El ministre Garzón ha defensat el vot a En Comú Podem perquè «parlar de cures és parlar de polítiques feministes i també de defensar la sanitat pública, l’educació pública i les pensions, els llaços que ens fan sentir de la mateixa comunitat». I ha recordat que, a tot l’estat, «el robatori sistemàtic del Partit Popular ha sigut paral·lel a la pèrdua de drets de la classe treballadora». El govern de l’estat, on ell ha liderat les limitacions a les cases d’apostes, «ha demostrat que hi ha una manera de gestionar la crisi d’una forma diferent» a la que en 2008 va costar tant de patiment i llocs de treball a les classes treballadores.

També directa des de Madrid, però des de la política autonòmica, Isa Serra ha recordat que la seva regió «està profundament malmesa per les polítiques de dretes», i ha alertat de la importància de fer-ho diferent d’Ayuso, la qual lidera «un govern que està fent servir la crisi per privatitzar encara més». Ha rebutjat també «el feminisme de l’1% de dones que defensen PP i Ciutadans, d’unes poques que poden accedir a llocs de poder, davant el feminisme del 99% que s’enfronten a un terra enganxós de vidres trencats». «No confieu en candidats posats per les elits», ha afegit.

Les retallades, però, no només han tingut lloc a Madrid, com ha recordat el fins ara diputat Lucas Ferro. «Encara paguem el preu dels governs que vam tenir durant la crisi, encara paguem les privatitzacions en salut, en serveis públics i en benestar social que han minvat la nostra capacitat de resposta davant la pitjor crisi que hem viscut», ha lamentat Ferro, que també ha assegurat que «fa deu anys que estem sense polítiques d’igualtat, sense polítiques industrials i sense polítiques de transició ecològica».