Redacció • Catalunya • 03/03/2020

Vaga Feminista 8M2020 a Catalunya: totes les informacions d’enguany

Les manifestacions unitàries seran a Barcelona: 17h Plaça Universitat; Girona: 18h Plaça 1 d’Octubre; Lleida: 18h Plaça Ricard Vinyes; Tarragona: 17.30h Plaça Imperial Tarraco.
La Vaga Feminista transcendeix el concepte de vaga productiva clàssica, característica del model capitalista: La Vaga Feminista del 8 de Març és un acció global i alhora local, amb unes característiques pròpies de cada context geogràfic i àmbit de lluita. No se centra en una idea de vaga basada només en la feina assalariada. La Vaga Feminista proposa que cada dona es planti i deixi de sostenir la Vida i el sistema, a la seva manera individual, diversa i creativa.

Convocatòria

Aquest 8 de Març de 2020 la Vaga Feminista torna a convocar vaga laboral, de consum i de cures; de 24 hores de durada.

Les manifestacions unitàries seran a:

Barcelona: 17h Plaça Universitat.
Girona: 18h Plaça 1 d’Octubre.
Lleida: 18h Plaça Ricard Vinyes.
Tarragona: 17.30h Plaça Imperial Tarraco.

A banda, destaca la convocatòria de dones migrades, racialitzades i refugiades el mateix 8 de Març, a Sarrià, per tal d’incorporar la mirada i la reivindicació descolonitzadora a la jornada.

Q uè vol dir fer una vaga feminista i d’on sorgeix?

Una vaga protagonitzada per dones, lesbianes i trans; sorgida dels moviments feministes autònoms, de base i transformadors, que no és fruit de meses de negociació ni d’estructures de poder masculinitzades. Cap estructura sindical o política pot capitalitzar la mobilització del 8M ni altres mobilitzacions feministes.
Una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, lesbianes i trans, on les nostres demandes siguin protagonistes.
Una vaga inclusiva, en què puguem sumar-nos i participar-hi des de les nostres possibilitats, tot reflectint les diferents realitats que ens travessen.
Una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que transcendeixi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, afectius i emocionals, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil.

Així, la Vaga Feminista transcendeix el concepte de vaga productiva clàssica, característica del model capitalista: La Vaga Feminista del 8 de Març és un acció global i alhora local, amb unes característiques pròpies de cada context geogràfic i àmbit de lluita. No se centra en una idea de vaga basada només en la feina assalariada. La Vaga Feminista proposa que cada dona es planti i deixi de sostenir la Vida i el sistema, a la seva manera individual, diversa i creativa.

D’altra banda, cal remarcar que la Vaga Feminista sorgeix del moviment feminista autònom, de CAP partit polític, ni estructura sindical. Es una Vaga absolutament popular, autoorganitzada, de carrer i feminista, no s’ha consensuat a cap taula de negociació. Cap estructura Sindical o política pot capitalitzar aquesta mobilització.

Sorgeix dels moviments feministes de base i autònoms; de les dones, lesbianes i trans organitzades i no organitzades però amb uns objectiu comuns:

Dir prou a l’ordre heteropatricarcal, capitalista, colonial, racista i depredador del medi.
Frenar la regressió dels nostres drets i alçar-nos davant dels atacs sistemàtics a la nostra integritat, dignitat i a les nostres llibertats.
Desbordar l’ordre social establert, situant en el centre de les nostres relacions econòmiques, socials, afectives i ambientals el sosteniment de la vida.

La Vida no fa vaga. Si les dones s’aturen, la vida s’enfonsa!

Quins principis regeixen la vaga feminista?

Un feminisme interseccional, antiracista, ecologista, anticapitalista, inclusiu i divers: perquè sabem que estem travessades per desigualtats i precarietats que ens situen a llocs m olt diversos enfront del patriarcat, el treball assalariat, les cures, el consum, l’exercici dels nostres drets, la formació i la participació ciutadana, per les diferències que patim segons la procedència, la classe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere i habilitats, capacitats o estat de salut.
La denúncia i el combat d’una societat patriarcal, capitalista, racista, colonial, heteronormativa i depredadora del medi ambient i dels altres éssers vius.
Una altra forma d’entendre i organitzar la vida, l’economia i les relacions que situï la vida en el centre, reconegui el valor de la cura i la interdependència de tots els éssers.
El rebuig i la lluita contra les violències masclistes, la defensa del dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra vida.
El treball per la justícia social, el dret a l’habitatge i l’accés universal de la salut,la defensa de la coeducació i de l’escola pública, laica i inclusiva.
La lluita per la sobirania alimentària, contra l’extractivisme i els tractats de lliure comerç.
L’antifeixisme i l’antimilitarisme, el rebuig a les fronteres, al racisme institucional i als estats autoritaris; defensant la veritat, la justícia i la reparació.

Qui està cridada a fer vaga i quina és la seva legalitat?

La Vaga Feminista convoca a totes les dones, lesbianes i trans a que es plantin en el sosteniment de la vida i del sistema de la forma que cadascuna triï, respectant les particularitats de les situacions individuals de cadascuna.

En relació a les persones assalariades, la vaga feminista del 8 de març és una vaga general de 24 hores formalment convocada per diversos sindicats, per tant, tothom, independentment de la seva adscripció o no a un determinat sindicat, pot exercir el seu dret a vaga.

Sindicats convocants de la vaga feminista el 8 de març de 2020: CGT, IAC, Intersindical- CSC.

El moviment feminista convoca a 24 hores de vaga, en tot cas, però, en qualsevol moment del dia tota treballadora o treballador s’hi pot sumar, sense haver-ho de comunicar prèviament, sigui per a una fracció de la jornada o per la jornada completa.

Tot i això, moltes dones, lesbianes i trans no estan inserides al mercat laboral formalment reconegut o es dediquen a treballs reproductius i de sosteniment de la vida o es troben en situacions de precarietat laboral i vital o veuen coartat el seu dret a vaga: totes elles poden participar de la jornada de vaga segons les seves possibilitats i realitats, per exemple, sortint a manifestar-se, mostrant el seu suport a través de les xarxes social, mostrant la seva adhesió a través d’elements simbòlics, etc.

Som una vaga feminista, és a dir, inclusiva, que vol desbordar el marc del sistema productiu tradicional en què moltes de nosaltres no hi som representades. L’èxit de la nostra vaga es mesura en termes d’apoderament col·lectiu i d’activació de la capacitat organitzativa i d’acció de les dones, lesbianes i trans, no merament a través de recomptes mercantilistes i economicistes.

Els homes simpatitzants de la causa feminista i compromesos amb la transformació social poden decidir ells mateixos de quina manera participen de la vaga: fent vaga i assumint tasques de cura no visibles i fora del mercat laboral; cobrint serveis mínims allà on sigui necessari i donant el salari percebut per aquella jornada de treball a les companyes que hagin fet vaga o a la caixa de resistència de la vaga; participant de la manifestació en el tram mixt, etc. En tot cas, no és responsabilitat del moviment feminista organitzar l’activisme i la participació dels homes a la vaga.

Cal recordar que moltes vaguistes i col·lectius que han participat en anteriors edicions de la Vaga Feminista del 8 de Març han estat represaliades i ofegades per multes procedents de les mateixes institucions que han dit donar suport a la vaga. Un motiu més per defensar la nostra autonomia i desmarcar-nos de qualsevol institució que vulgui cooptar la vaga per treure’n rèdit polític, econòmic o favorable a la seva imatge.

Antecedents històrics

En primer lloc, cal dir, que el moviment feminista al nostre país és un moviment sòlid i consolidat, amb recorregut de més de 40 anys, durant els quals ha generat el substrat necessari perquè avui germini una vaga feminista carregada de potència.

A més, a nivell global, el moviment feminista és un moviment internacional, enxarxat en altres moviments transformadors, i per això ha estat capaç d’aixecar una vaga general, social, de consum i de cures de forma autoorganitzada i descentralitzada.

A Catalunya, la Vaga Feminista té el seu antecedent més directe en el moviment de la Vaga de Totes, sorgit l’any 2014, que organitzà diverses jornades de lluita i aglutinà comitès de vaga formats per dones, lesbianes i trans d’arreu del territori.

No cal oblidar, tampoc, els col·lectius en lluita en què ens emmirallem i dels quals ens nodrim: en són només alguns exemples les treballadores de Panrico en peu de vaga durant mesos, les cambreres de pisos Kellys i els seu apoderament; la fortalesa de les marroquines treballadores de la maduixa fent front a l’explotació laboral i sexual; les dones, lesbianes i trans que durant mesos han sostingut la Tancada migrant o les activistes de la PAH i del sindicat de llogateres, aturadores incansables de desnonaments.

Cal dir, però, que les vagues protagonitzades per dones i per subjectes que no responen al prototip clàssic d’home treballador venen de lluny i no són en absolut un fenomen recent. Alguns exemples significatius són els rebomboris del pa, al segle XIX i principis del XX, protagonitzades majoritàriament per dones; la vaga general del tèxtil de l’any 1913, que va mobilitzar més de 50.000 obreres; la vaga de llogateres, de 1931, amb unes reivindicacions que avui tenen plena vigència, en què les dones i criatures foren protagonistes en l’aturament de desnonaments.

A nivell internacional, podem anomenar, entre moltes altres, la vaga protagonitzada per les dones islandeses l’any 1975, per plantar-se davant la bretxa salarial de gènere o el Paro Mundial de Mujeres convocat l’any 2000 a Argentina i estès arreu l’any 2001, reivindicant un salari per les feines de la llar, i que va ser reprès l’any 2016 pel moviment Ni una menos, de denúncia dels feminicidis i les violències masclistes, que ha estat embrió de les actuals vagues mundials feministes del 8 de març.

Manifest

Des de 2018 fins enguany, pel 8 de MARÇ, hem sortit al carrer més d’un milió de persones de tot Catalunya per denunciar el progressiu enduriment de les condicions de vida i de les violències que patim les dones, lesbianes i trans en tota la nostra diversitat : sabem que JUNTES SOM MÉS FORTES. Hem incorporat la vaga feminista como a eina de lluita, repensant dia a dia els conceptes de vaga i de treball, mitjançant diverses expressions d’autoorganització, suport mutu i pràctiques polítiques descentralitzades al llarg de tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball, universitats…). Som: dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem, lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar a les fronteres i som les que es van quedar al mar Mediterrani i a tots els mars. Hem cridat plegades arreu de tot el planeta. Tanmateix, no s’han produït els canvis necessaris a nivell social i polític: per tant, novament, ENS ATUREM.

DENUNCIEM L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Denunciem la invisibilització i desvalorització dels processos de sosteniment de la vida vinculats a la terra i als cicles naturals, assenyalem que som cossos que depenen d’altres cossos, i que els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes. Els efectes més durs sempre s’exporten a les perifèries urbanes i globals, al Sud, a les futures generacions, dones i identitats dissidents. Denunciem el capitalisme i l’heteropatriarcat, extractivistes i neoliberals, que ens fan viure d’esquena a la Terra, al Mediterrani i a la nostra pròpia existència.

La pèrdua de sobiranies social, política i econòmica juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió del creixement il·limitat, i la creença que vivim en una democràcia que respecta els DDHH i ambientals, destrueixen les bases materials que ens permeten viure dignament. L’aliança d’Estats i capital ha declarat la guerra a la vida. Denunciem que l’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme salvatge amenaça territoris, animals i comunitats, especialment dones indígenes i pobles originaris. Que criminalitza la protesta i mata. Accelera els fenòmens climàtics extrems com sequeres, incendis, huracans i inundacions, amb les conseqüents expulsions dels pobles, processos migratoris i expansió de malalties climàtiques i pobresa energètica, que ens afecten especialment .

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista, que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària que garanteixi l’accés universal dels serveis bàsics, com l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i corporacions financeres, agents directes del capital, que avancen sobre els nostres cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns (terra, aigua, aire, energia, biodiversitat, habitatge, salut, educació, pensions…).

Rebutgem els Tractats de Comerç i Inversió, instruments del projecte capitalista del segle XXI que és heteropatriarcal, extractivista, racista i colonial, que ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals i multinacionals, enfront dels nostres drets i les decisions democràtiques de les comunitats i els pobles. EXIGIM QUE LA DEFENSA DE LA VIDA DIGNA SE SITUÏ EN EL CENTRE DE L’ECONOMIA I DE LA POLÍTICA.

EXIGIM LA DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA, que criminalitza les migrants, I EL RECONEIXEMENT DE L’ESTATUS DE REFUGIADES CLIMÀTIQUES. També DENUNCIEM les devolucions en calent avalades per la sentència d’Estrasburg i EXIGIM el tancament dels CIES, així com totes les formes de racisme.

CELEBREM LA FORÇA i LA SALUT DELS FEMINISMES DECOLONIALS, tot interpel·lant consciències i fent tremolar privilegis des de les nostres expressions radicals, combatives i sororals.

DENUNCIEM LA CREIXENT PRECARIETAT LABORAL que es manifesta de diferents formes: discriminació salarial (les dones cobren un 23% menys que els homes), subcontractació, contractes temporals, jornades parcials no desitjades, atur i baixos salaris especialment en els sectors més feminitzats (restauració, hostaleria, hospitals, comerç al detall …) i discriminació laboral vers les dones que tenen fills de poca edat (maternitat no lliure) o d’altres persones dependents a càrrec.

DENUNCIEM TAMBÉ L’EXTREMA PRECARIETAT LABORAL DE LES TREBALLADORES DEL

SECTOR DOMÈSTIC I DE CURES i l’incompliment dels temps de descans obligatoris DENUNCIEM així mateix L’ASSETJAMENT SEXUAL EN L’ÀMBIT LABORAL.

EXIGIM QUE LES JORNADES LABORALS S’ADAPTIN A LES NECESSITATS DELS NOSTRES

CICLES DE VIDA. Lluitem per a la igualtat de condicions en l’accés al mercat laboral per a les trans, especialment les migrades, i exigim facilitats per fer congruents amb la nostra identitat sentida les dades dels diferents documents administratius. DENUNCIEM LA HIPOCRESIA d’una societat que ens rebutja si no tenim passing o imatge normativa, essent aquesta la principal discriminació laboral del col·lectiu trans. També l’atur que afecta durament les dones amb diversitat funcional, diversitat intel·lectual i/o sensorial i que dificulta greument la seva autonomia.

EXIGIM EL RECONEIXEMENT DE TOTS EL DRETS LABORALS I SOCIALS DE LES TREBALLADORES, GENERALMENT MIGRADES, DELS ÀMBITS MÉS PRECARIS: cures, treball domèstic, venda ambulant i treball sexual. Rebutgem qualsevol judici moral davant les diferents estratègies de supervivència econòmica de les dones treballadores en aquest mon capitalista i considerem imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics: CAP DONA SENSE DRETS, MAI MÉS LLUITAREM SOLES.

EXIGIM LA RATIFICACIÓ DEL CONVENI189 DE LA OIT PER A LA DIGNIFICACIÓ DEL

TREBALL DE LA LLAR I DE LES CURES i la derogació de totes les lleis laborals encara vigents com també la de l’esmena 6777 que no permet fins al 2.024 la integració en el Règim General de la Seguretat Social.

EXIGIM PROTECCIÓ EFECTIVA DE LES SUPERVIVENTS DE LA TRACTA AMB FINALITAT D’EXPLOTACIÓ SEXUAL, xacra que neix de la necessitat d’ una nova esclavitud per part del sistema, i que s’utilitza també com a excusa per perseguir i controlar la migració, alhora que existeix gràcies a les mateixes polítiques de fronteres. Hi ha tracta d’éssers humans en multitud de sectors i la seva causa no és la prostitució, sinó el tancament de fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’Estrangeria i la clandestinitat obligatòria en la qual es desenvolupen els projectes migratoris. Calen alternatives laborals no precaritzades, perquè la prostitució no hagi de ser en cap cas, un destí que beneficiï les màfies.

CRIDEM A L’AUTOORGANITZACIÓ I A LA REVOLTA FEMINISTA:

Per a construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals. Denunciem la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal del nostre cos que ens afecta a totes i encara més, a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de les llars i de les cures, o a les dones que viuen al carrer. Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.

EXIGIM POLÍTIQUES PÚBLIQUES, RECURSOS I MITJANS SUFICIENTS PER A TOTES EN EL SISTEMA DE PROTECCIÓ I RECUPERACIÓ ENFRONT LES VIOLÈNCIES MASCLISTES.

VOLEM protocols i circuits diversos, les dones no som homogènies. Prou re-victimització. NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS! I HEM SOBREVISCUT GRÀCIES A LA SORORITAT I A L’AUTODEFENSA FEMINISTA.

Tampoc no oblidem que des de l’1 d’Octubre vivim una forta deriva repressiva a Catalunya. EXIGIM la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret d’autodeterminació al nostre país. EXIGIM LA FI DE LA VIOLÈNCIA POLICIAL, LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA I LA CRIMINALITZACIÓ DEL DRET A LA PROTESTA. La solidaritat, la nostra tendresa i la nostra força, també per a assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i on totes les preses pateixen discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Aquest any volem citar també a les dones supervivents en la mal-anomenada “guerra contra les drogues” que en sí mateixa té efectes sobre la vida i la salut molt pitjors que les pròpies substàncies: estigma per consumir i per trencar amb els rols socials tradicionals, presó, violències masclistes i institucionals, viure al carrer. Les dones que usem drogues no demanem assistencialisme, reclamem drets, en definitiva viure segures i lliures i CELEBREM AMB ALEGRIA LES NOSTRES VEUS I EXPERIÈNCIES D’AUTOORGANITZACIÓ ARREU DEL MON. SUPORT, DON’T PUNISH!!

DENUNCIEM LA JUSTÍCIA PATRIARCAL, hereva del franquisme, diem no a la llei mordassa i davant la repressió durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors, CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i el fonamentalisme religiós que a casa nostra s’anomena nacionalcatolicisme. PROU FINANÇAMENT PÚBLIC A L’ESGLESIA CATÒLICA I FORA ELS SEUS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!

CRIDEM A LA LLUITA PER LA CENTRALITAT DE LA VIDA, PER LA DESPATRIARCALITZACIÓ DELS NOSTRES COSSOS I DESITJOS, PER UNES VIDES DIGNES I SENSE VIOLÈNCIES.

EXIGIM: ser protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric que cal canviar de dalt a baix, volem un tractament de la salut de les dones amb perspectiva integral i diferencial. I recordem que la ginecologia patriarcal es va construir sobre l’experimentació cruel amb dones racialitzades i esclaves al segle XIX. Lluitem per una veritable ginecosofia, per recuperar els nostres sabers i posar-los a l’abast de la salut de totes i EXIGIM LA DESPATOLOGITZACIÓ DE LES NOSTRES VIDES, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, i no a la nostra salut.

Volem decidir ser mares o no ser-ho, i per això CONTINUEM LLUITANT PER GARANTIR EL DRET A L’AVORTAMENT SEGUR, LLIURE I GRATUÏT, dins la xarxa pública de salut, així com tots els drets sexuals i reproductius per a totes les dones especialment menors d’edat, dones en situació d’irregularitat administrativa i totes aquelles que pateixen diferents estigmes socials.

DENUNCIEM el crim patriarcal que la mutilació genital femenina imposa als nostres cossos, els nostres drets i la nostra salut. Ens volem íntegres, tal com som, i no tolerarem que el patriarcat ens talli, sigui quina sigui la raó esgrimida, ja que no pot existir motiu cultural, religiós ni tradicional que intenti justificar aquesta xacra.

VOLEM MATERNITATS LLIURES, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens convida a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclòs embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança; i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat, amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar. Volem que les mares migrants, aquelles que s’han vist obligades a deixar el seu país per la por de ser assassinades, visquin sense la constant angoixa de la retirada de custòdia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric. Model que obliga a integrar-se i a oblidar les arrels, que genera pobresa amb models administratius avalats per la llei d’estrangeria i que limita l’accés a l’àmbit laboral.

No oblidem tampoc que la majoria de les persones afectades pels desnonaments som dones i criatures, ni el fet que som precisament les dones les primeres a posar els nostres cossos davant la policia per a aturar desnonaments cada dia. Si les Administracions públiques no garanteixen per a totes un habitatge digne ho continuarem fent nosaltres amb ocupacions i acció directa!. SOLIDARITAT ACTIVA I SUPORT MUTU A CADA BARRI I POBLE!!!

REIVINDIQUEM I CONSTRUÏM, TAMBÉ DES DE BARRIS I POBLES. ESCOLES PÚBLIQUES FEMINISTES.

Front a les escoles privades concertades i especialment les que segreguen per sexe i que fomenten valors reaccionaris, continuem denunciant les polítiques neoliberals que volen utilitzar l’educació com a mercaderia. Enguany, l’extrema dreta i el feixisme han tornat a l’ofensiva amb el fantasma de l’adoctrinament i un darrer invent: el pin o el vet parental, que fins i tot atempta contra el marc internacional de Drets de la Infància. EXIGIM la retirada dels fons públics a les escoles concertades en favor d’una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva de gènere. La coeducació afectivo-sexual i la formació del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives.

VOLEM ACOMPANYAR LA DIVERSITAT AFECTIVA-SEXUAL, CORPORAL I DE GÈNERE A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, tot construint entorns que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu, i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.

VOLEM COMUNITATS QUE ACOMPANYIN I NODREIXIN TOTS ELS CICLES DE LES NOSTRES VIDES.

Per deixar de viure aïllades les unes de les altres, amb una menció especial a les dones grans, la seva saviesa i suport mereix tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i reconeixements: PENSIONS DIGNES PER A TOTES (amb ple reconeixement dels treballs de cures i agraris) i XARXES COMUNITÀRIES I AUTOGESTIONADES DE CURES!!!.

AVUI 8 DE MARÇ, CELEBREM TOTES LES NOSTRES RESISTÈNCIES I CREATIVITATS COL·LECTIVES.

Perquè no s’esperava que sobrevisquéssim, perquè els silencis no ens van protegir i no ens protegiran. Des de Rojava a Xile, Mèxic, Bolívia, Perú, Equador, Argentina, Brasil, Nicaragua, Palestina, India, Sud-àfrica, Nigèria… Els batecs de les dones que lluiten arreu del món són els nostres batecs.

Avui 8 de Març de 2020, estrenem dècada amb el desig d’aconseguir fer efectius tots els drets i totes les llibertats per a totes. Sabem que l’empresa és titànica, HO VOLEM TOT. Sentint la Terra cridar, sabem que tenim la força i l’empenta de ser milions per aconseguir-ho. Davant la guerra del capitalisme contra la vida, ENS DECLAREM COMUNITATS DE LLUITA I RESISTÈNCIA i CELEBREM LES NOSTRES ALIANCES, molt per sobre de les nostres diferències.

JUNTES I DIVERSES PER UNA VIDA DIGNA AUTOORGANITZACIÓ I REVOLTA FEMINISTA CONTRA LA PRECARIETAT I LES FRONTERES!!!