Ada Colau anuncia que 30.000 persones més es beneficiaran en l’accés a rendes vitals a Barcelona

11/05/2023.

La candidata de Barcelona en Comú i alcaldessa, Ada Colau, ha presentat aquest matí la seva proposta per ampliar els beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital a la ciutat. La mesura consisteix en un pla d’acompanyament i l’ampliació de la xarxa d’11 oficines que ja funcionen per aquesta tasca amb la intenció d’arribar fins les 30. Aquests punts municipals serveixen per assistir la tramitació digital de la gent gran i vulnerable i amb aquest augment, «al voltant de 30.000 usuaris més que fins ara tenien problemes per la dificultat dels tràmits i l’accés a internet es podran beneficiar», ha explicat la candidata a l’esmorzar que ha celebrat la Taula del Tercer Sector.

«Només el 25% de possibles beneficiaris estan accedint aquestes rendes i no ho podem permetre. És una xifra molt baixa», ha dit Colau a l’Ateneu Barcelonès. L’alcaldessa ha posat èmfasi en que «la burocràcia digitalitzada és una barrera per gent gran i llars vulnerables», per això, ha continuat dient «volem acabar amb la barrera digital en l’accés a les tramitacions».

La candidata de Barcelona en Comú ha explicat com es durà a terme aquesta nova proposta. La idea és agafar com exemple el precedent durant la pandèmia, quan l’Ajuntament va crear la XARXE (Xarxes de Resposta SocioEconòmica), que es van desplegar en 11 diferents punts d’atenció als barris. Era una mesura emmarcada en el Pla de Barris i es tractava d’un servei d’atenció integral a les persones, sigui el seu problema de l’àmbit que sigui, i de suport pràctic per derivar al recurs o recursos que més s’adeqüin a la seva necessitat.

Allà es va veure que el «50% de les atencions eren tramitacions de la renda garantida i l’ingrés mínim vital», ha dit Colau i, per tant, el que calia era reforçar la tramitació d’ajuts d’altres administracions. Segons la candidata, la XARXE «ja ha permès tramitar milers de sol•licituds» durant aquest temps i per això cal reforçar-la. El servei, que es gestionarà des de la Direcció d’Atenció Ciutadana, «ha de quedar-se i estendre’s a tota la ciutat», ha reblat Colau.

Nova llei de concertació social

Un altre exemple que ha explicat Colau és el de Vila Veïna, un referent en la unificació de tràmits i facilitació de l’accés als serveis. «No pot ser que l’Administració siguin tantes finestretes. Ho hem de posar més fàcil», ha destacat. En aquesta línia, Colau també reclamat a la Generalitat la llei de concertació social «perquè es un objectiu compartit que tenim. Hem de poder contractar directament amb les entitats i hem revisat al màxim les clàusules legals per fer millores, però tenim uns límits», ha contestat a les preguntes de convidats i ha reclamat més inversió social a la resta d’administracions.

L’alcaldessa ha agraït la invitació a la Taula del Tercer Sector. Ha recordat les lluites que s’han fet conjuntament en moments com la pandèmia del Covid-19 i ha destacat que la presència de Barcelona en Comú a l’Ajuntament «va suposar un canvi en les polítiques socials, amb el reconeixement d’agents externs tan a nivell pressupostari com per la innovació de les polítiques». En aquest sentit ha destacat la creació del fons d’infància, la creació de nous serveis com el dentista municipal amb 3.000 usuaris o el psicòleg municipal, a banda d’altres mesures.

Malgrat això, Colau ha deixat clar que des de la corporació municipal encara hi ha marge d’actuació: «Hem de crear taules d’acció social a tots els districtes, hem de continuar ampliant la cartera de serveis socials com ja s’ha fet, hem d’ampliar programes de salut als barris», ha dit com a exemples.