Redacción •  Catalunya •  10/03/2024

La contaminació per nitrat d’origen agrari i ramader deixa sense aigua més de 200 000 persones

  • A Catalunya, 10.641 persones estan afectades per aigües contaminades, més de 6.500 de les quals es troben en 7 municipis a les comarques de Tarragona i Ebre. A comarques gironines també són 7 els municipis afectats; 3 a la província de Lleida 3 i 2 a Barcelona.
La contaminació per nitrat d’origen agrari i ramader deixa sense aigua més de 200 000 persones

La contaminació de les aigües per nitrats té el seu origen en l’ús massiu de fertilitzants nitrogenats en l’agricultura intensiva de regadiu, així com en les macrogranges de ramaderia intensiva. Donades les polítiques que impulsen el creixement d’aquestes activitats econòmiques en el nostre territori, es previsible que també ho faci al mateix ritme aquesta contaminació, que malmet aqüífers i aigües superficials, en molts casos de forma quasi irreversible, suposant un greu problema per a la salut humana.

Davant aquest problema tan greu, Ecologistes en Acció ha elaborat l’informe “La Contaminació per nitrats. Impacte en el medi ambient i l’aigua de consum humà”, que revela que, a l’any 2022, l’11% de les aigües superficials estaven contaminades per nitrats, en concentracions superiors a la norma de qualitat ambiental. Aquesta xifra augmenta al 37% en el cas de les aigües subterrànies, segons dades del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITERD). Aquesta contaminació ha portat a que 171 municipis espanyols responsables del subministrament d’aigua potable detectessin, en alguna de les seves xarxes de distribució, valors de nitrats per sobre dels 50 mg/l permesos per la normativa, tot afectant 214.851 habitants, segons dades del Ministeri de Sanitat.

En el cas de la província de Tarragona, hi trobem un total de 7 municipis que superen la quantitat de nitrats permesa (Els Pallaresos, La Secuita, Forès, Pira, Savallà del Comtat, Santa Oliva i Ulldecona), i afecta un total de més de 6.500 persones. A la província de Girona també són 7 els municipis afectats (Bàscara, Palol de Revardit, La Pera, Saus, Camallera i Llampaies, Ullastre), tot afectant 1.858 persones; a Lleida, 3 municipis (Maldà, Ribera d’Urgellet, Vila-sana), amb 960 persones afectades; i a Barcelona 2 municipis (Bigues i Riells del Fai -on s’arriba fins als 78 mg/l-, Copons), on afecta 1.323 persones.

L’accés a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà, considerat com a tal per les Nacions Unides des del 2010, per això el fet que s’estigui subministrant aigua contaminada no apta pel consum humà a més de deu mil persones a Catalunya suposa un clar retrocés en quant a qualitat de vida d’aquestes persones.

D’altra banda, estudis recents conclouen que el valor límit màxim permès per la legislació europea i espanyola, de 50 mg de nitrats per litre d’aigua potable, no és suficient per protegir la població, especialment davant malalties com el càncer colorectal.

Més a més, els controls realitzats per les administracions són insuficients, com han demostrat els anàlisis realitzats per persones voluntàries d’Ecologistes en Acció, especialment en els casos de fonts públiques no tractades utilitzades per la població.

Per tot això, Ecologistes en Acció reclama que s’intensifiquin els controls en l’aigua d’abastament a les poblacions, amb la finalitat de detectar tots els incompliments en matèria de nitrats. Així mateix, s’exigeix al govern espanyol i als partits polítics que modifiquin el Real Decret 3/2023 d’aigua de consum humà, i redueixin el valor límit màxim permès de nitrats.

Ecologistes en Acció considerem inadmissible que es permetin uns límits màxims en l’aigua potable de 50 mg/l de nitrats quan es coneixen les afectacions a la salut de les persones, potenciant el desenvolupament del càncer i atenent que el límit màxim de nitrats establert per als ecosistemes fluvials és la meitat del permès per a l’aigua de boca.

Pel que fa a la contaminació ambiental, Ecologistes en Acció exigeix que es redueixi l’ús de fertilitzants nitrogenats, com a mínim, el 20% que exigeix l’estratègia «De la granja a la taula” de la Unió Europea, i que es freni l’expansió de la ramaderia intensiva des dels àmbits estatals i autonòmics, que eviti l’obertura de noves instal·lacions.

Finalment, Ecologistes en Acció assenyala que els responsables econòmics causants de la contaminació (ramaderia i agricultura intensives) han d’assumir els sobrecostos de la potabilització de l’aigua necessària a conseqüència de les seves accions contra el medi ambient.


medio ambiente /