Els ajuntaments del Campello i Benicàssim contra els drets de la ciutadania

El nou ajuntament del Campello (L’Alacantí) ha pres la decisió d’excloure el valencià en la redacció del seus anuncis oficials. També l’ajuntament de Benicàssim (La Plana Alta) ha pres una decisió semblant. No es tracta d’un excés promogut per la voluntat de simplificar les actuacions administratives.

Tampoc és, malauradament, un incompliment de la lletra de la normativa vigent. Tenim la idea ingènua que l’ordenament legal protegeix el nostre dret a què les nostres administracions funcionen i s’ens dirigisquen en la nostra llengua. Però la veritat és que els i les valencianes vivim de prestat i la nostra llengua continua sense les mesures legals proactives que puguen actuar en contra de les activitats dirigides a la seua desaparició davant del castellà.

La llei d’ús i ensenyament del valencià parla només de la redacció bilingüe d’impresos, formularis i models oficials, no de la llengua que s’ha d’emprar en el treball administratiu de les corporacions locals. La llei de règim local de la Comunitat Valenciana només diu que les actuacions es redactaran en qualsevol de les dues llengües oficials. El recent decret de regulació dels usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració Valenciana, potser més afortunat en aquest sentit, no s’aplica a l’Administració Local. Patim una legislació ambigua, tímida i complaent amb el predomini del castellà. En absència d’una veritable llei de drets lingüístics que situe al costat del nostre dret a utilitzar la nostra llengua l’obligació inexcusable de la administració, de qualsevol administració i de tots els seus empleats, a fer-ne us la pervivència del valencià és només una possibilitat.

Realment es tracta d’un atac premeditat a la ciutadania del País Valencià, tant a qui té el valencià com a llengua materna com a qui s’expressa en castellà, perquè és una agressió al conjunt de la societat valenciana com a entitat política. El que ens estan dient és que no som poble i per tant no tenim cap dret a ordenar la nostra vida. Que tot el que hem aconseguit, el poc que ens han deixat, per a mantenir la nostra llengua els sembla massa. Que el valencià sobra, que és innecessari, que el castellà és una llegua superior, que amb el castellà ja n’hi ha prou, que cal posar cada llengua al seu lloc: la cultura i la llengua valenciana en el femer de les coses inútils. I hem de saber que és només un atac més dels molts que ens esperen.

Amb aquestes decisions s’està actuant fins i tot en contra de l’article 3er de la Constitució de 1978, una llei que promou el domini del castellà. Aquest article diu que «todos los españoles tienen el deber de conocer la (lengua española) y el derecho de usarla«. Amb la Constitució a la mà a cap ciutadà se’l pot obligar a parlar en castellà: només té l’obligació d’entendre’l. Els governs municipals del Campello i de Benicàssim han imposat el castellà com la llengua d’ús únic i, per tant, obligatòria. Són mesures dirigides a la desaparició del valencià.

No podem negar que uns altres governs municipals mai no haurien fet una cosa similar. Però la composició dels ajuntaments no és la clau d’aquesta qüestió. Allò què hem de demanar-nos és si tenim, per sobre de qualsevol resultat electoral, la capacitat de decidir quin és el paper que volem donar al valencià en la nostra vida i en el nostre país. Si realment podem decidir que el valencià siga la llengua d’ús administratiu i social.

És el moment d’exigir als ajuntaments del Campello i de Benicàssim i a cadascuna de les administracions del nostre país el respecte a la llengua pròpia. El moment de fer efectiva la nostra voluntat de decidir. La protesta del ciutadans els ha d’obligar a retirar aquestes odioses agressions a la nostra llengua i cultura.

Necessitem la implementació immediata d’una llei de drets lingüístics que garantisca la igualtat real del valencià amb el castellà. El temps d’espera s’ha acabat.

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, @DaDPV