Redacción •  Catalunya •  24/06/2023

La contaminació de l’aire repunta a Catalunya a causa del canvi climàtic i l’augment del trànsit

  • Finalitzades les restriccions de la mobilitat per la crisi de la COVID-19, la intensa calor i la falta de pluges han disparat el 2022 els episodis de partícules i ozó, malgrat la contracció econòmica derivada de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna.
  • L’informe anual sobre la qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció conclou que la totalitat de la població i el territori catalans van estar exposats a un aire insalubre. Barcelona va tornar a incomplir el límit legal de diòxid de nitrogen.
La contaminació de l’aire repunta a Catalunya a causa del canvi climàtic i l’augment del trànsit

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides a 780 estacions oficials de mesura instal·lades a tot l’Estat espanyol, entre elles 114 situades a Catalunya. Entre les seves conclusions principals, destaquen:

Durant el 2022 la qualitat de l’aire a Catalunya ha empitjorat respecte als anys 2020 i 2021, amb un augment dels nivells de partícules en suspensió (PM10 y PM2,5) i ozó troposfèric, i més matisat de diòxid de nitrogen (NO2) , encara que sense assolir les concentracions habituals en anys anteriors a la pandèmia.

L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’objectiu a llarg termini per protegir la vegetació de la Unió Europea. D’acord amb aquests llindars, l’aire contaminat va afectar el 2022 la totalitat de la població i del territori catalans.

Si es prenen els estàndards de la normativa, més laxos que les recomanacions de l’OMS, la població que va respirar aire contaminat per sobre dels límits legals va ser de 2,9 milions de persones a l’Àrea de Barcelona i al Prepirineu, tot desbordant l’objectiu legal per a la protecció de la vegetació a les zones Camp de Tarragona, Plana de Vic, Prepirineu i Terres de Ponent, amb 9.000 km2 , el 28% del territori català.

L’àrea metropolitana de Barcelona va tornar a superar el límit legal anual de diòxid de nitrogen. El Tribunal Europeu de Justícia ha condemnat el Regne d’Espanya per l’“incompliment reiterat i sistemàtic” del límit anual de NO2 en aquesta aglomeració.

Nou de cada deu catalans van respirar el 2022 un aire que incompliria els nous estàndards legals proposats per la Unió Europea per al 2030, en el procés de revisió en curs de la normativa de qualitat de l’aire, cosa que expressa la magnitud del repte que han d’assumir les administracions en els propers anys per a alinear-se amb la futura legislació.

L’any 2022 va ser molt sec i el més càlid a Espanya des d’almenys 1961. L’estabilitat atmosfèrica va activar els episodis de contaminació per partícules, majoritàriament procedents del nord d’Àfrica. L’extremada calor estival va contribuir a l’augment de l’ozó, especialment durant les onades de calor de juny, juliol i agost. El canvi climàtic es confirma com a factor determinant en l’agreujament dels episodis de mala qualitat de l’aire.

Això no obstant, el factor essencial per explicar el repunt de la contaminació atmosfèrica durant el 2022 és la recuperació de la mobilitat motoritzada i de l’activitat econòmica prèvies a la pandèmia de la COVID-19.

La contaminació de l’aire s’hauria d’abordar com a problema sanitari de primer ordre. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, cada any moren prematurament 25.000 persones a l’Estat espanyol per malalties agreujades per la mala qualitat de l’aire, 10.000 en episodis d’alta contaminació, segons l’Institut de Salut Carles III. L’empitjorament de la situació el 2022 és en aquest sentit una pèssima notícia.

Els costos sanitaris i laborals derivats de la contaminació atmosfèrica representen, segons el Banc Mundial, 50.000 milions de dòlars a l’any, un 3,5% del PIB espanyol, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.

La informació a la ciutadania per les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema. L’Eurobaròmetre sobre la qualitat de l’aire de l’abril del 2022 revela que el 61% dels espanyols es consideren malament o gens informats.

Els plans de millora de la qualitat de l’aire són obligatoris segons la legislació vigent, però una desena de comunitats autònomes continuen incomplint la seva obligació d’elaborar-los per rebaixar l’ozó a les zones on s’excedeixen els objectius legals. A instàncies d’Ecologistes en Acció, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la Generalitat a elaborar plans de lluita contra l’ozó.

L’única manera de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat, potenciant la mobilitat activa de vianants i ciclistes i el transport públic net. També cal promoure l’estalvi energètic, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, tancar les centrals tèrmiques de combustibles fòssils, penalitzar el dièsel, reduir l’ús de l’avió, accelerar l’àrea de control de les emissions del transport marítim del Mar Mediterrani, i una moratòria de les noves macrogranges ramaderes.

Vençut fa mig any el termini perquè totes les ciutats de més de 50.000 habitants estableixin zones de baixes emissions per millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic, poques han complert aquesta obligació legal, malgrat els abundants fons públics que estan rebent per a això. Ecologistes en Acció demana als nous alcaldes que prioritzin la salut dels veïns sobre càlculs electorals poc justificats.

La crisi sanitària de la COVID-19 ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria i els edificis són les millors eines per millorar la qualitat de l’aire que respirem, a les ciutats i a les zones rurals. El repunt del 2022 de la contaminació de l’aire és un indici preocupant que no hem après prou de la dramàtica experiència viscuda durant la pandèmia.


medio ambiente /