BComú força al Govern a instal·lar 150 lavabos públics i accessibles distribuïts equitativament per Barcelona

Barcelona, 16 de juliol. de 2025. Barcelona en Comú afronta la manca d’urinaris públics com un problema de convivència social, especialment durant els mesos d’estiu en què la ciutat rep una gran quantitat de turistes. És per això que el grup municipal ha presentat una proposició en la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim interior del mes de juliol perquè l’Ajuntament elabori un Pla de Lavabos Públics i Accessibles. En un termini màxim de tres mesos o abans que s’aprovi definitivament la modificació de l’Ordenança de Convivència, el Govern municipal haurà d’elaborar aquest Pla que haurà de contemplar un increment, com a mínim, de 150 lavabos públics autonetejables, accessibles i distribuïts de manera equitativa pel territori. Aquests hauran d’instal·lar-se, prioritàriament, en els districtes i barris amb major concentració de persones vulnerables o allà on la infraestructura sanitària pública sigui més deficient. En aquest sentit, el regidor que ha exposat la iniciativa, Jordi Rabassa, ha argumentat que “orinar, fer les nostres necessitats, és una condició necessària de la vida i si multem a qui ho fa al carrer, abans li hem hagut d’oferir un lloc per fer-ho”.

El futur Pla, a més, haurà d’incorporar una eina digital d’accés obert que permeti la geolocalització dels lavabos públics amb els seus horaris, condicions d’accessibilitat i estat de funcionament. “Persones amb mobilitat reduïda, persones trans, persones menstruants, persones embarassades, gent gran i infants, persones amb patologies cròniques o temporals són col·lectius que han de planificar cada sortida de casa en funció dels lavabos accessibles. Un dret tan bàsic com tenir accés a un lavabo digne i accessible és avui encara a Barcelona un privilegi per a moltes persones”, ha defensat Rabassa.

La proposició, aprovada amb els vots de BComú, Junts, ERC i Vox malgrat l’abstenció del PSC i PP, s’emmarca en un context en què l’oferta de lavabos públics és molt reduïda i està essencialment concentrada en zones turístiques o grans equipaments com plaça Catalunya, platges i museus, mentre que barris amb alta presència de persones vulnerables disposen d’una oferta molt limitada; segons dades de la Fundació Arrels, en desembre de 2023 hi havia 1.384 persones sense llar al carrer a Barcelona, la xifra més alta des que es disposa de registre, amb una distribució d’un 24% concentrat a Ciutat Vella, 22% a l’Eixample, i la resta a altres districtes. Altres ciutats europees com poden ser París o Zúric han comptat històricament amb una notable xarxa d’urinaris públics que es tradueix en una millor higiene pública i millora de la convivència ciutadana. “Multar sense oferir alternatives respon a un model que no és preventiu. Respon a un model que contesta amb la multa i que és punitiu”, ha conclòs Rabassa.