Compromís recuerda que en 2022 ya no deberíamos cambiar la hora y reclama acuerdos en ese sentido

La diputada de Compromís en Les Corts, Mònica Àlvaro, ha presentado una Proposición no de Ley para instar al Gobierno español y a las instituciones europeas a hacer efectivo el acuerdo que tomó el Parlamento Europeo en 2019 para acabar con los cambios de horario.

Álvaro ha querido recordar hoy que los acuerdos en las instituciones europeas y estatales para eliminar los avances y retrasos de una hora que realizamos dos veces al año no se están cumpliendo. “La Comisión Europea presentó una propuesta para dejar de realizar estos cambios en el verano de 2018. En un primer momento se acordó que en marzo de ese año se llevaría a cabo el último cambio de hora, pero el Parlamento Europeo decidió retrasar la decisión hasta el año 2021. Así, entre otras cuestiones se daría tiempo a los estados miembros a decidir en qué horario querían quedarse, esta decisión debería comunicarse como fecha límite en el mes de abril del año 2020. Con la llegada de la pandemia provocada por la Covid-19 muchos asuntos pendientes se quedaron relegados por la urgencia de la crisis sanitaria, social y económica que se vivió en todo el mundo”.

En las Corts Valencianes se ha celebrado una «Comisión especial de estudio sobre los usos del tiempo para impulsar políticas concretas de racionalización de los horarios», estos trabajos finalizaron con la aprobación del Dictamen el 15 de junio de 2021. Los trabajos que se realizaron en el seno de esta comisión pusieron de manifiesto las problemáticas que se producen en el Estado español a consecuencia del uso horario en el que nos encontramos, los cambios de horario y la cultura de usos del tiempo que se deriva de esto.

Como explica la parlamentaria de Compromís “los cambios de hora se pusieron en marcha durante la primera crisis del petróleo cuando algunos gobiernos occidentales decidieron avanzar el inicio del día en los meses de mayor luz para reducir el consumo de electricidad. Ahora bien, parece que esta medida estaba pensada en términos económicos pero no tanto en términos humanos y que hoy por hoy nadie puede asegurar si existe o no ahorro energético con esta medida. El cambio de hora que hacemos dos veces al año afecta a la salud y la vida cotidiana de la gente. Las personas adultas tardan una media de tres días en adaptarse, y todavía sufren más este jet lag la gente mayor y las criaturas ya que son más sensibles a este tipo de cambios. Entre los efectos adversos relacionados se encuentran problemas de insomnio, bloqueo de la melatonina, cambios en el bioritmo, incremento de accidentes, etc. Como ejemplo, varios estudios muestran cómo la tasa de accidentes se incrementa un 30% en la semana después del cambio de hora.

Para Compromis, además, es necesario actualizar los estudios económicos en relación con el posible ahorro energético del cambio de hora, que se han quedado desfasados teniendo en cuenta la actual situación de crisis energética y las medidas de ahorro que se están aplicando.

“La concienciación social sobre la necesidad de una nueva cultura del tiempo es una realidad que llevó a las instituciones políticas a aprobar la eliminación de los cambios de hora, creemos que es el momento de aplicar los acuerdos adoptados y que se hagan efectivos lo más rápido posible”, ha concluido Álvaro.

Compromís recorda que al 2022 ja no hauríem de canviar l’hora i reclama acords en eixe sentit

·         Mónica Àlvaro: “A banda dels efectes nocius per a la salut que arrossega el canvi d’hora, no hi ha estudis d’actualitat que avalen l’estalvi energètic d’esta mesura. Amb la crisi energètica que vivim això no ens ho podem permetre.”

La diputada de Compromís a Les Corts, Mònica Àlvaro, ha presentat una Proposició no de Llei per instar el Govern espanyol i les institucions europees a fer efectiu l’acord que va prendre el Parlament Europeu l’any 2019 per finalitzar amb els canvis d’horari.

Àlvaro ha volgut recordar hui que els acords a les institucions europees i estatals per eliminar els avançament i retardaments d’una hora que realitzem dues vegades a l’any no s’estan complint. “La Comissió Europea va presentar una proposta per deixar de realitzar aquests canvis a l’estiu de 2018. En un primer moment es va acordar que al mes de març d’eixe any es duria a terme l’últim canvi d’hora, però el Parlament Europeu va decidir retardar la decisió fins a l’any 2021. Així, entre altres qüestions es donaria temps als estats membres de decidir en quin horari volien quedar-se, aquesta decisió s’hauria de comunicar com a data límit al mes d’abril de l’any 2020. Amb l’arribada de la pandèmia provocada per la Covid-19 molts assumptes pendents es quedaren relegats per la urgència de la crisi sanitària, social i econòmica que es va viure a tot el món”.

A les Corts Valencianes es va celebrar una «Comissió especial d’estudi sobre els usos del temps per a impulsar polítiques concretes de racionalització dels horaris», estos treballs finalitzaren amb l’aprovació del Dictamen el 15 de juny de 2021. Els treballs que es realitzaren en el si d’esta comissió posaren de manifest les problemàtiques que es produeixen a l’Estat espanyol a conseqüència del fús horari al qual ens trobem, els canvis d’horari i la cultura d’usos del temps que es deriva d’açò.

Com explica la parlamentària de Compromís “els canvis d’hora es van posar en marxa durant la primera crisi del petroli quan alguns governs occidentals van decidir avançar l’inici del dia els mesos de més llum per reduir el consum d’electricitat. Ara bé, sembla que esta mesura estava pensada en termes econòmics però no tant en termes humans i que hui per hui ningú pot assegurar si existeix estalvi energètic o no amb esta mesura. El canvi d’hora que fem dues vegades a l’any afecta sobre la salut i la vida quotidiana de la gent. Les persones adultes tarden una mitjana de tres dies a adaptar-se, i encara pateixen més aquest jet lag la gent gran i les criatures ja que són més sensibles a este tipus de canvis. Entre els efectes adversos relacionats trobem problemes d’insomni, bloqueig de la melatonina, canvis en el bioritme, increment d’accidents, etc. Com a exemple, diversos estudis mostren com la taxa d’accidents s’incrementa un 30% en la setmana després del canvi d’hora.

Per a Compromis, a més, cal actualitzar els estudis econòmics en relació amb el possible estalvi energètic del canvi d’hora, que s’han quedat desfasats tenint en compte l’actual situació de crisi energètica i les mesures d’estalvi que s’estan aplicant.

“La conscienciació social sobre la necessitat d’una nova cultura del temps és una realitat que portà a les institucions polítiques a aprovar l’eliminació dels canvis d’hora, creiem que és el moment d’aplicar els acords adoptats i que es facen efectius el més ràpid possible”, ha conclòs Àlvaro.