Miguel Muñiz •  Opinión •  12/12/2016

Un «impost» a la contaminació radioactiva per a no tancar les nuclears

Va ser als documents del CATN (1) on es va declarar formalment que als tres reactors atòmics que hi ha a Catalunya se’ls garantien 60 anys de funcionament. Impossible trobar una major sintonia entre un procès polític i els interessos de la indústria nuclear i els seus seguidors. Però la decisió no estava exempta de conflictes, especialment si considerem que es tracta d’uns reactors nuclears perillosos i envellits, que tenen continues avaries, i amb una emissió continuada i creixent de contaminació radioactiva (2). Vistes les coses, l’actual bloc de govern de la Generalitat, format pel PDECAT (l’antiga CDC) i ERC, necessitava un pretext per justificar-ne la continuïtat, i el més senzill era posar un «impost» a l’energia nuclear.

La jugada estava ben pensada, l’anunci d’un «l’impost» generava d’immediat un «debat econòmic», que desviava l’atenció de la urgència del tancament nuclear, i de que Vandellòs havia d’actualitzar el seu permís de funcionament en 2020, i Ascó en 2021, enfilant la recta cap als 60 anys. Però la cosa no va sortir bé del tot.

Durant els darrers tres anys el bloc PDECAT – ERC ha intentat aprovar en dues ocasions un «impost» nuclear discret, que no fes referència a cap aspecte conflictiu de l’energia atòmica (3), aquests intents s’han acompanyat de l’habitual campanya mediàtica presentant «l’impost» com una eina de millora econòmica del «territori» (4), però els intents han ensopegat amb la voluntat del PP, que tan sols ha atorgat aquest impost al territori a on governaven els seus companys més íntims (5).

Vista la situació el govern PDECAT – ERC ha decidit aixecar l’aposta i, en aquest joc, han traspassat una de les línies vermelles dictades per la indústria nuclear i els seus partidaris.

Des del moviment de resistència a l’energia atòmica sempre hem hagut de batallar pel reconeixement del caràcter perillós de les abundants emissions radioactives que les centrals provoquen amb el seu funcionament «normal». Es tracta del conflicte anomenat de les «baixes dosis» (6). Cada cop que hem fet una denuncia la indignada resposta de la industria nuclear i seguidors ha consistit en proclamar que les emissions de baixes dosis eren innòcues, i que estàvem generant alarmisme social injustificat i irresponsable.

Però el passat 29 de novembre de 2016, el govern PDECAT – ERC va aprovar el «Projecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les estades en establiments turístics» (en endavant el Projecte de llei) (7).

I, de cop i volta, el redactat del Projecte de Llei porta la contaminació radioactiva, anomenada «radiotòxica», a un estatus legal desconegut fins avui, un estatus que implica reconèixer «risc local mediambiental i, en última instància, sobre les persones», i també que «la possible dispersió d’elements radiotòxics (que) genera un important risc mediambiental i per a les persones, (…)», i declara que és un «fet imposable» referit a «emissions rutinàries aquelles que es produeixen en la operació normal d’un reactor termonuclear i que estan regulades, tant pel fa a la seva quantitat com a la seva dispersió controlada en el temps.» (8)

Els diners fan miracles legislatius, a costa de la salut de la població, és clar. El risc del qual parla el Projecte de Llei no és «local», és global; i no és «mediambiental» en termes genèrics, és sobre la salut dels organismes vius. El tímid reconeixement de que les persones som víctimes «en última instància» de la contaminació radioactiva continuada, acumulativa i d’abast indefinit dels reactors nuclears era la condició mínima per justificar «l’impost», ja que mantenir que les emissions són «innòcues» contradeia la voluntat de cobrar-ne diners.

Però, al estar redactat d’aquesta manera, l’abast del Projecte de Llei, va més enllà del cas dels tres reactors nuclears d’Ascó i Vandellòs. Afecta als 4 reactors restants de la Península Ibèrica, els de Cofrents, Trillo, Almaraz…, i també a Garoña, que està entre el tancament definitiu plantejat des d’IBERDROLA, i el continuar fins als 60 d’ENEL-ENDESA. En realitat tots els reactors suposen el mateix perill, ja que tots emeten contaminació radiotòxica.

Tots aquests reactors, amb excepció de Trillo, tenen previst renovar les seves llicències de funcionament entre els anys 2020 i 2021, i tenen la voluntat de allargar el seu funcionament fins a 60 anys. La qüestió més important és: acceptar la contaminació radiotòxica a canvi de diners és una bona opció? Per a qui? Qui es beneficia econòmicament? Les persones que patim la contaminació radiotòxica o els directius i accionistes d’ENDESA, IBERDROLA i GAS NATURAL – FENOSA que continuen amassant beneficis?

És comprensible una lleugera molèstia de les companyies elèctriques per trobar en forma de Projecte de Llei una contaminació radioactiva que han procurat mantenir amagada des de l’inici de la producció nuclear però, contant amb la discreció amb que la majoria de la classe política afronta aquestes qüestions, i comptant amb que ja s’ocupen de que a la majoria de la societat la veritable política li passi desapercebuda; els beneficis del Projecte de Llei són múltiples; en una projecció cap al futur es veu que, a mesura que vagin passant els anys, la situació dels reactors es degradarà, la contaminació radiotòxica augmentarà, però els ingressos econòmics del Govern de la Generalitat i els beneficis de les empreses també augmentaran. Tan sols la salut de la població disminuirà i es degradarà, però… realment això té importància?

Un cop establert que hi ha una contaminació radiotòxica amb conseqüències sobre la salut, el Projecte de Llei disfressa les implicacions amb la retòrica neoliberal a l’ús: «reactivació econòmica de les zones», «competitivitat», «diversificació», etc.; en resum, presenta la  contaminació radioactiva com a font de «prosperitat».

En tot cas, i sempre d’acord amb el Projecte de Llei, tant pel govern del PDECAT i ERC, com per ENEL-ENDESA i IBERDROLA, un increment de les emissions radioactives a Catalunya no deixarà mai de ser una bona notícia econòmica.

Miguel Muñiz és membre de Tanquem Les Nuclears – 100% RENOVABLES, del Moviment Ibèric Antinuclear a Barcelona, manté la pàgina web http://sirenovablesnuclearno.org/

NOTES:

(1) Veure el Documento Número 9 del Consejo Asesor para la Transición Nacional (CATN9), que determina la concreció del Pacte nacional sobre la transició energètica.
 
(2) El passat 26 d’abril el Consell de Seguretat Nuclear va atorgar permís al reactor de Vandellós 2 per augmentar els nivells d’emissió de Triti modificant el seu Manual de Càlcul de Dosi en l’Exterior, ja que s’havia detectat un increment d’aquest contaminant radiotòxic en el sistema de drenatge de la turbina i refrigeració de components. No es va plantejar en cap moment suprimir o reduir l’emissió rutinària del contaminant radiotòxic, cosa que és impossible, sinó assumir-la amb «normalitat». – Pleno 1378 CSN. 26/04/2016. Documentos https://www.csn.es/actas-del-pleno/-/asset_publisher/a7kFDifheW6i/content/pleno-1378
Acta https://www.csn.es/documents/10182/1468238/1378+-+Acta/894d1668-cd16-4a65-acf8-099af30fecf7 i https://www.csn.es/documents/10182/1468238/1378+-+2+Informe+-+CN+Vandell%C3%B3s+II+Revisi%C3%B3n+del+Manual+de+C%C3%A1lculo+de+Dosis+al+Exterior+%28PC-021%29/ff23c3a7-e65f-46c8-a954-57bcb36e64b8

(3) El 24 de febrer del 2014, CDC (amb el suport d’ERC) aprova al Parlament l’esborrany que donaria lloc a la Llei 12/2014 de 10 d’octubre.  El 22 de setembre de 2014. La Generalitat canvia el redactat de recaptació, deixant de banda el kWh i gravant les tones de combustible nuclear. http://www.parlament.cat/getdocie/10010758

(4) Els titulars van ser explícits. Els municipis de les àrees nuclears de Vandellòs i Ascó podrien rebre més de 4 MEUR a l’any gràcies a aquest impost. EP/Redacció, Ascó | 09/12/2015 http://www.aguaita.cat/noticia/5432/constitucional/aixeca/suspensio/sobre/impost/nuclear/catala o SOCIETAT BARCELONA – 6 abril 2016. El 10% de l’impost nuclear es destinarà al territori

La Generalitat recaptarà al voltant de cinquanta milions d’euros anuals per aquest tribut

Les empreses Endesa i Iberdrola han portat l’impost al TSJC
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/955979-el-10-de-limpost-nuclear-es-destinara-al-territori.html

 

(5) – Sentencia TC 74/2016, de 14 de abril de 2016. Recurs de inconstitucionalitat 4292-2015, contra la Llei 12/2014.

21 de desembre 2012. LLEI 10/2012, de 21 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat valenciana.
http://www.docv.gva.es/datos/2012/12/27/pdf/2012_11839.pdf   aprovada i recaptant
http://www.minhap.gob.es/Documentacion/Publico/PortalVarios/FinanciacionTerritorial/Autonomica/Cap%C3%ADtulo%20III%20Tributaci%C3%B3n%20Auton%C3%B3mica%202015.pdf

(6) Sobre la quantitat d’emissions veure: CSN «Control y vigilancia radiológica de efluentes radiactivos líquidos y gaseosos emitidos centrales nucleares»  en https://www.csn.es/documents/10182/896572/GS%2001-04%20Control%20y%20vigilancia%20radiol%C3%B3gica%20de%20efluentes%20radiactivos%20l%C3%ADquidos%20y%20gaseosos%20emitidos%20por%20centrales%20nucleares . Sobre la qüestió de les «baixes dosis» veure: http://www.mientrastanto.org/boletin-136/notas/energia-atomica-el-conflicto-de-las-bajas-dosis-1 , http://www.mientrastanto.org/boletin-137/notas/energia-atomica-el-conflicto-de-las-bajas-dosis-2  i  http://www.mientrastanto.org/boletin-138/notas/energia-atomica-el-conflicto-de-las-bajas-dosis-3

(7) http://www.parlament.cat/document/bopc/181648.pdf

(8) Veure el Preàmbul i els articles 51 i següents del Projecte de Llei.


Opinión /