Elena Guim •  Catalunya •  06/10/2022

El soroll, incompatible amb la vida

Ciutat Vella és un districte molt dens on preval l’ús residencial. Té una població de més de 108.000 residents que augmenta exponencialment comptant la població flotant, xifra que no ha parat de créixer des dels anys 90.

El soroll, incompatible amb la vida

La seva trama de carrers estrets condiciona el tipus d’activitat que s’hi pot fer perquè ràpidament dificulta la convivència entre residents i passavolants. El soroll és un dels principals reptes als quals l’Ajuntament està fent front amb diverses actuacions. Una de les més importants: avançar l’horari de tancament de terrasses i de les activitats de restauració i venda alimentària a les zones més tensionades, una mesura que entra en vigor aquest setembre.

Al context d’un districte molt dens cal sumar les polítiques de les darreres dècades, focalitzades en convertir Ciutat Vella en un gran negoci turístic, cosa que ha provocat l’expulsió de veïns i comerços. L’objectiu d’anteriors governs municipals ha estat especialitzar Ciutat Vella en “l’economia del visitant”, centrada a oferir una cartera àmplia de serveis per als turistes de dia i de nit, als quals s’han anat afegint les activitats no regulades com els pisos turístics il·legals, els free tours, els comiats de solters o les festes nocturnes als terrats.

Les conseqüències d’aquest monocultiu turístic han estat diverses: una economia extractiva i contaminant; problemes de salut associats a l’exposició al soroll; conflictes en l’espai públic, que ha estat excessivament cedit als turistes en detriment de les veïnes, provocant la pèrdua de vida veïnal i dificultant els vincles comunitaris. I què hem fet nosaltres per revertir aquesta situació?

Hem fet un nou Pla d’Usos on hem incorporat el soroll com a element clau per establir noves activitats. També hem limitat les noves activitats que tenen impacte nocturn i l’horari dels locals comercials, especialment de les botigues conegudes popularment com a ‘24 hores’. Hem prohibit les rutes entre locals de pública concurrència. Hem elaborat un Pla d’Inspecció en què hem definit les inspeccions en els locals comercials amb música, sense limitador i/o portes obertes en tots els carrers del districte, en locals d’oci nocturn i en terrasses.

A més, hem presentat el Pla de mesures contra la contaminació acústica 2022-2030, que ens ha permès desenvolupar una nova eina per delimitar les zones més tensionades acústicament en horari nocturn. A Ciutat Vella, hem començat amb quatre zones: plaça George Orwell, Joaquim Costa, Almirall Churruca i Allada-Vermell. A partir del setembre, s’avança una hora el tancament de les activitats de restauració i venda alimentària en aquestes zones. La restauració tancarà a les 2.00 hores, la venda alimentària a les 22.00 hores, mentre que les terrasses avançaran el tancament a les 23.00 hores tota la setmana per facilitar el descans dels veïns.

També hem modificat els horaris de recollida de neteja adaptant-los als usos veïnals i hem renovat la flota amb vehicles elèctrics. El Pla de veïnatge ha treballat amb la Guàrdia Urbana al Raval i al nucli antic per reduir les dinàmiques més sorolloses a la nit. Ens hem reunit amb els propietaris dels locals de restauració i oci per conscienciar-los de la problemàtica que la seva activitat genera en el descans veïnal.

Malgrat tot, es tracta d’un problema molt complex i veïns i veïnes ens deixen clar que no hem aconseguit revertir el soroll que patim les persones residents al districte. Entenem i compartim les queixes que les entitats ens han fet arribar mitjançant manifestos, perquè no podem normalitzar el soroll a les nostres vides.

Per això, continuem treballant convençudes que Ciutat Vella és un lloc on viure. Volem garantir el dret al descans de les nostres veïnes i millorar la seva qualitat de vida. I per aconseguir-ho és necessari un canvi de model econòmic que passi del monocultiu turístic a la diversitat econòmica. Cal un decreixement turístic i una regulació de la població flotant. I, finalment, també és imprescindible una corresponsabilitat de la indústria turística perquè cal redistribuir els beneficis i no només les externalitats que genera.

*Elena Guim.
Arquitecta. Màster en Ciutat i Urbanisme. Ciutat I Urbanisme I Participació. Construint la ciutat de les persones. Ara, Assessora Regidoria de Ciutat Vella.

Llegeix més a Línia

Article publicat originalment a Línia el 27-09-2022


Barcelona en Comú /