BComú reflexiona com fer front a l’extrema dreta en els barris populars en el podcast ‘Orgull de barri’

La campanya de Barcelona en Comú ‘Orgull de barri’ continua endavant amb més accions després de les bustiades, encartellades i recollides de signatures que els comuns porten a terme des de fa tres mesos als districtes de l’eix Besòs (Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris). L’objectiu és posar en valor la vida comunitària i combatre els discursos d’extrema dreta que en els darrers temps pretenen estendre la por i l’odi i polaritzar el veïnat.

En aquesta ocasió, els comuns han triat fer arribar el seu missatge en format podcast per analitzar com el discurs de l’extrema dreta intenta calar als barris populars de la ciutat i com s’hi planta cara. La regidora Jess González condueix la conversa entre la presidenta del Consell de Districte de Nou Barris, a més de referent del grup municipal als districtes de Sant Andreu i Sant Martí, Carol Recio, el doctor en Humanitats i professor de la UPF Jordi Mir i l’activista queer Jose Martínez, veí de Torre Baró, on fa 3 anys va fundar la llibreria transfeminista Acció Perifèrica.

En una conversa intensa d’una hora de durada, els quatre intenten respondre unes preguntes essencials: Per què guanya força l’extrema dreta als barris populars? Quines eines tenen les veïnes per fer-hi front? Quina és la importància de l’orgull de barri i de la comunitat en aquests barris? I finalment, com pot acompanyar BComú aquests processos?

Per la presidenta de Nou Barris, Carol Recio, el repte de les esquerres és pensar com reforçar tot allò comunitari i col·lectiu i enfrontar la por que genera una extrema dreta que ja està a les institucions. «Hem de tenir en compte les condicions de vida a aquests barris, les incerteses que genera perdre la feina, no poder pagar el lloguer o la hipoteca», un temor que «conforma el seu dia dia», com no podem obviar «la desafecció política i la pèrdua de confiança en la institució en analitzar el vot cabrejat i antisistema a VOX o AC».
Tot i així la regidora de BComú referent a l’eix Besòs valora que «són barris on la convivència és bona, on hi ha espais comuns, compartits, on hi ha festes majors des de fa 40 anys i comissions de barri on ens organitzem. Això cal valorar-ho i trencar l’estigma de que la gent no sap votar o vota malament».

En aquest sentit, l’activista Jose González lamenta la imatge distorsionada que el mitjans ofereixen del seu barri després de les darreres eleccions: «Diuen que a Torre Baró és on més s’ha votat VOX però no diuen que el percentatge més alt és el d’abstenció. Cent que votin a VOX són el reflex d’un barri de 3.000 persones? No i els mitjans han de fer un exercici de reflexió. Després de cada elecció es presenten a Torre Baró, Ciutat Meridiana o Trinitat Nova a preguntar pel vot a VOX quan el que es tindrien que preguntar és perquè la gent no vota. Són barris on hi ha molta gent que no té dret a vot però volen votar. Són la gent migrada objecte de criminalització».

Per revertir aquests discursos, Recio defensa parlar amb les veïnes a peu de barri dels seus problemes del dia a dia i què necessiten per millorar: «I quan ho fas la resposta és bona perquè la gent el que vol és viure tranquil·la i en unes condicions dignes, arribar a final de mes i tenir una bona relació de veïnatge». La regidora no defuig l’autocrítica: «De vegades hem pecat de fer grans discursos, la gran política i la gran solució, quan es tracta d’empatitzar amb les incerteses de la gent comuna i anar a oferir respostes a allò micro i canalitzar-ho com un canvi real que podem portar a les institucions. És l’única via per construir una ciutat segura, empàtica i digna. Parlar d’orgull de barri és parlar de condicions de vida, no és lema naïf».

Per la seva banda, el professor Jordi Mir té clar que l’extrema dreta no té orgull de barri sinó objectius molt concrets que passen per trencar relacions de comunitat a través dels conflictes, siguin reals o creats. Per desarticular els discursos d’odi creu que cal evitar la victimització. «Si t’ho diu una persona propera no la tractaràs com a un partit extrem, per desactivar la idea que ha formulat no s’ha de respondre amb un atac. La gent no es mou només per informacions i dades, s’ha de tenir en compte els sentiments i les emocions». Per Mir «l’emoció passa per experiències compartides» i posa l’exemple de la PAH: «ho va saber treballar molt bé: el problema de l’habitatge no és dels últims que han arribat, és d’una societat que no garanteix els nostres drets, és una llarga lluita de totes plegades».

En aquesta línia, Mir remarca que «hi ha moltes persones a la nostra societat que porten anys aquí i no tenen drets polítics» i que cal tenir aquest debat perquè això «té molt a veure amb el creixement de les opcions polítiques d’extrema dreta que consideren que poden estigmatitzar i criminalitzar tranquil·lament les persones migrades». Pel professor de la UPF «construir horitzons d’esperança» passa per «l’estranya combinació de ràbia i amor, per revertir les injustícies i intentar convèncer les persones que no pensen igual que nosaltres».

Hi coincideix Carol Recio, que aposta per «teixir esperança, il·lusió i alegria comú des dels propis barris» com en el cas de Nou Barris que «des de les lluites del moviment veïnal i associatiu han estat capaços d’ampliar els serveis públics que han posat al servei de les persones». La regidora creu que ara cal «ampliar la mirada i trobar noves formes de relació entre el veïnatge i l’administració i entre iguals. És un dels molts aprenentatges que m’emporto d’haver governat i de com hem arribat fins aquí» afirma.

La conclusió de la regidora Jess González, conductora del podcast ‘Orgull de barri’, és que BComú ha de «governar obeint a les forces populars, ser aliades i acompanyar-nos en la gestió de les pors, les emocions de ràbia i amor, fent política concreta que vagi a allò material per construir horitzons possibles. Cuidar el que hem aconseguit i que l’orgull de barri vagi a més per seguir somniant».