La Tienda Republicana

La CUP denuncia una onada repressiva contra els venedors ambulants i exigeix que s'aturi

02/08/2016

El passat 12 de juliol el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va citar a més d’una desena de municipis catalans, entre altres institucions, per coordinar les accions per abordar el "top manta". El Síndic de Greuges va destacar la voluntat de treballar coordinadament per part de les diverses institucions que van participar-hi. La Generalitat, la Delegació del Govern espanyol i els ajuntaments de Barcelona, Salou, Roses i Sitges, tot i les diferències en el color polític dels  seus governs, són el “nucli impulsor” i els encarregats de programar les accions.

Les paraules de Rafel Ribó una vegada finalitzada la reunió, en què s’afirmava que el fenomen del ‘top manta’ no és propi d’una societat democràtica i madura, mostren que les institucions, incapaces d’abordar les situacions de pobresa i precarietat a les que un sector de la població es veu abocat, ha optat per la via de la invisibilització d’aquestes situacions. Per fer-ho, s'aplica una lògica repressiva contra aquella població que, desprovista d’unes mínimes garanties materials, busca en el top manta la seva estratègia de supervivència. La CUP de Sitges, en un comunicat del dia 28 de juliol lamentava que la primera actuació coordinada es dugués a terme a través de l’actuació policial. I és que, de fet, el primer fruit d'aquella reunió va ser que Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana patrullarien conjuntament a la zona del port de Barcelona o la contractació de més policia local per augmentar la pressió a altres municipis de les costes catalanes.

Van ser diversos els col·lectius i entitats socials que, després de la reunió, advertien que les accions empreses de forma coordinada per part dels òrgans institucionals podrien acabar comportant detencions, tancaments al CIE i deportacions cap als i les venedores ambulants. A Barcelona, el grup municipal del la CUP Capgirem Barcelona va preguntar a la sessió plenària a l’Alcaldessa de Barcelona si era conscient que amb la col·laboració policial podrien acabar enviant al circuit racista de la Llei d'Estrangeria espanyola als i les venedores ambulants.  

Tot i que l’Alcaldessa va demanar prudència a les regidores de la CUP el comptador repressiu ja s'havia posat en marxa i, la nit anterior, segons el seu testimoni, un venedor ambulant va ser colpejat a la cama per agents de paisà de la Guàrdia Urbana amb una porra extensible, havent de ser operat. Pocs dies després un altre venedor ambulant va ser detingut per la Guàrdia Urbana per ser després portat a la comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) i d'allà finalment, per instrucció del jutjat nº20 de Barcelona, ha acabat al CIE a l'espera de la seva expulsió.

Les accions es manifesten clarament com una forma de racisme institucional que s’aplica a través d’una violència patent. En tant que agents d’aquesta violència institucional, els diversos òrgans institucionals han buscat legitimar les seves actuacions tot intentant generar un estat d’opinió que criminalitza les persones que es dediquen a la venda ambulant. Mentre Rafel Ribó parlava d’incivisme i manca de respecte a les normes bàsiques de convivència, Jordi Jané assegurava el seu compromís en investigar la provinença dels productes que es posen a la venda en el top manta, on es falsifiquen i qui hi ha al darrere.

La realitat, però, és que l’onada repressiva ha anat dirigida a les persones més visibles del col·lectiu i enfocada a generar por i minvar el potencial mobilitzador dels venedors ambulants organitzats en la defensa dels seus drets.

Aquesta generació de por ha anat acompanyada d’una política d’estigmatització del ‘top manta’. En són exemples les campanyes ‘Si li compres, no l’ajudes’ (Sitges) o ‘Atura’t i treute la manta’ (Vandellós) En alguns casos, això s'ha fet amb una dosi extrema d'hipocresia, com en el cas de l'Ajuntament de Barcelona, que inaugurava el comptador de persones mortes al Mediterrani a l’hora que extremava les polítiques repressives contra el col·lectiu de persones migrades, cedint als interessos del lobby de comerciants i empresaris d’hosteleria i turístics que, sota l’excusa de defensar “els drets dels treballadors i dels consumidors”, només amaguen discursos racistes que busquen mantenir els seus interessos econòmics i de classe.

Així, des de la Candidatura d’Unitat Popular manifestem que:

·    És imprescindible abordar el ‘top manta’ des d’un punt de vista social conjuntament amb els col·lectius de manters, organitzacions socials, etc. En aquest sentit, cal recordar - per exemple-  que el propi Sindicat de Venedors Ambulants va presentar a
l'Ajuntament de Barcelona una sèrie de propostes socials per a poder realitzar la seva feina sense haver de patir la repressió que estan patint. Mesures absolutament assumibles i que només requereixen de voluntat política per dur-les a terme.

·   Cal que s’aturi immediatament  la persecució policial, política i mediàtica que han endegat tant l'Ajuntament com la Generalitat contra els i les més febles.

·   Es fa necessària una aposta clara dels ajuntaments i les Generalitat per fer front al circuit racista de la Llei d’Estrangeria i per posar en marxa una xarxa que garanteixi els drets de totes les persones, independentment del seu origen.

Així doncs, manifestem el nostre suport al col·lectiu de manters i al Sindicat de Venedors Ambulants i ens sumem a la demanda que les institucions locals emprenguin les accions necessàries per a exigir la posada en llibertat de les companyes tancades a la presó i al CIE.

Temas: 

Añadir nuevo comentario

Comentarios

Plain text

  • No se permiten etiquetas HTML.
  • Las direcciones de las páginas web y las de correo se convierten en enlaces automáticamente.
  • Saltos automáticos de líneas y de párrafos.
CAPTCHA
Esta pregunta es para comprobar si usted es un visitante humano y prevenir envíos de spam automatizado.