Redacció •  Catalunya •  20/10/2022

Maria Truñó: «Fer una Barcelona més humana, més verda i més habitable passa per fer-la també més educadora i més jugable»

Barcelona en Comú explica a la plaça Gala Placídia les seves polítiques educatives en un acte públic amb la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i la consellera d’Educació de Gràcia, Cristina Carrera, i el conseller de Sarrià-Sant Gervasi, Max Cahner.

Maria Truñó: «Fer una Barcelona més humana, més verda i més habitable passa per fer-la també més educadora i més jugable»

La defensa de l’educació pública és una de les polítiques prioritàries de Barcelona en Comú i així ho ha fet palès a l’acte que la formació ha celebrat aquest dissabte a la Plaça Gala Placídia, que ha aplegat força gent i que ha comptat amb les intervencions de la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó, i les conselleres als districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, Cristina Carrera i Max Cahner.

La comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó, ha posat en valor el model transformador impulsat per BComú per fer una Barcelona «més humana, més verda, més habitable» i ha destacat que això passa per fer-la també «més educadora i més jugable, transformant la ciutat escola a escola, amb la idea de l’escola al cor dels barris per a construir igualtat d’oportunitats». Amb aquest objectiu, el govern municipal de BComú aposta i inverteix en educació i en la infància com «la principal palanca de transformació personal, social i també urbana» segons ha explicat la comissionada, que ha posat l’accent en «les escoles orgullosament diverses, perquè atenen la diversitat social i cultural dels barris».

En aquest sentit, Truñó ha reivindicat «la tradició educativa de l’escola moderna i la renovació pedagògica a la ciutat», que fa un segle va crear un parc públic amb escoles com a palaus de la infància. Un model que «ens ha de seguir empenyent en la transformació i en la lluita contra les desigualtats tant socials com de gènere i d’orígens».

La representant d’Educació ha desgranat la feina feta en aquests anys de govern municipal. El propòsit de ‘Cuidem les escoles’ ha estat «dignificar, repensar i transformar els espais educatius per millorar els aprenentatges i el benestar» amb plans concrets i pressupost a càrrec del Consorci d’Educació: pintar escoles, moblar les aules (per ara) d’infantil, reformar menjadors i cuines i garantir que tots els instituts tornen a tenir espai per dinar.

D’altra banda, ‘Transformem els patis’ consisteix en un procés de cocreació amb l’equip educatiu, infants i famílies que en només 4 anys ha donat com resultat «58 patis més naturalitzats, coeducatius i comunitaris, la meitat també dins de la xarxa de refugis climàtics». Segons Truñó, l’objectiu és que el 2030 totes les escoles d’infantil i primària tinguin uns bons patis, com a espais educatius i de joc també oberts al barri. «Avui tenim 55 patis oberts i també hem iniciat els patis de bressol més verds i oberts a totes les famílies amb petita infància. Aviat seran 25 patis de bressol també oberts al barri per una ciutat jugable», ha afegit.

I tot això, ha emfatitzat la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, «ho fem convençuts i més enllà de les nostres competències, amb una aposta clara per incorporar l’equitat com a criteri d’inversió educativa perquè la igualtat comença a l’escola». En concret, s’ha dut a terme a través de les reformes integrals d’escoles i instituts-escola que s’han fet amb el Pla de Barris. «En total en els dos mandats haurem invertit 300m€ en els equipaments escolars públics de la ciutat, des de bressol fins a instituts de FP», ha estimat Truñó. I també complementant les beques menjador per tal d’arribar a més infants i també adolescents: des del 2015 l’alumnat amb beca s’ha doblat i 2 de cada 10€ els paga l’Ajuntament.

En aquests dos mandats el govern de BComú ha aconseguit «més i millor escola pública que mai»: s’han obert prop de 50 nous centres educatius públics a la ciutat amb més de 8.000 noves places, des de bressol a FP. «Aquesta xifra espectacular no s’explica sense l’empenta de l’Ajuntament ja sigui a través de l’IMEB amb fins ara 8 bressol municipals noves, com a través del Consorci d’Educació i el cofinançament més enllà de les nostres competències, impulsant el pas de 6 centres concertats a públics, nous centres construïts i la fusió i creixement de centres, passant de 2 a 15 instituts escola», ha celebrat la comissionada d’Educació.

I no només s’ha invertit en equipaments, també en reforçar els equips educatius «sobretot consolidant i ampliant les figures d’educadores socials municipals a 50 bressol, escoles i instituts públics de la ciutat d’atenció social prioritària», ha destacat Truñó. En concret a les escoles bressol municipals s’han doblat tant les hores de suport educatiu com els recursos per a l’educació inclusiva.

Un exemple d’aquesta millora de l’escola pública a Barcelona és que per primera vegada, el curs passat, les matrícules a P3 a la pública van superar la concertada «en el camí a acostar-nos al context català, que encara ens queda lluny perquè a BCN només tenim a la pública 4 de cada 10 alumnes (i ens acostem al 5), mentre que a Catalunya són 7 de cada 10 i la mitjana a la UE és de 8 de cada 10», ha assenyalat Truñó.

El repte de BComú és ampliar el dret a l’educació i en aquest sentit, s’ha avançat en dues direccions. En primer lloc, amb una estratègia de tardes educatives que té un objectiu clar: que tots els infants i adolescents de la ciutat tinguin accés a un mínim de dues tardes amb activitats extraescolars diverses, de qualitat i de barri. «Des del 2015 hem doblat les beques per a la pràctica esportiva i és moment d’enfortir la pràctica artística i cultural, així com el suport educatiu i els idiomes», ha defensat la comissionada d’Educació.

L’altra fita aconseguida té a veure amb la diversificació dels serveis educatius a la petita infància i les seves famílies, doblant l’oferta i creant una nova xarxa d’Espais Familiars de Criança Municipals ara a 23 equipaments per a més de 1.200 famílies. «Amb els espais familiars, el canguratge del Concilia o altres projectes d’educació i criança de petita infància que anem articulant en el territori amb Vila Veïna avancem en l’horitzó d’oferir més suports públics per educar i cuidar les criatures i fer-ho en comunitat, trencant soledats i amb suport mutu» ha deixat clar Truñó.

Finalment, la comissionada s’ha referit a una de les actuacions més visibles del govern municipal pel que fa a educació: Protegim les escoles, que ha pacificat i guanyat espai públic als entorns escolars de més de 200 escoles, des de bressol a instituts, tant públics com concertats de la ciutat. «Són molts nens i nenes, les seves famílies i el veïnat que ha guanyat espai més saludable (amb menys cotxes, fums i soroll) on trobar-se i jugar i fer comunitat en aquesta ciutat més educadora, jugable i més habitable on aprendre plegats al llarg i ample de la vida», ha conclòs amb orgull Maria Truñó.

Per la seva part, el conseller de Sarrià-Sant Gervasi, Max Cahner, ha destacat els esforços de BComú per corregir el desequilibri de centres educatius públics al seu districte, «el que en té menys de tota la ciutat» i ha celebrat que l’Escola Projecte, situada a l’Avinguda del Tibidabo, passarà a formar part de la xarxa pública a partir del curs vinent. «És una excel·lent notícia pel districte de Sarrià-Sant Gervasi, que guanyarà 340 places d’oferta pública, d’un centre que compta amb un projecte educatiu de qualitat i molt consolidat amb més de quaranta anys d’història. És important que en un districte on només un 12% dels alumnes d’entre 3 i 16 anys està escolaritzat en centres públics, quan la mitjana a la ciutat és del 46%, i que concentra gran part del conjunt d’escoles privades i concertades de Barcelona, s’aposti per ampliar l’oferta educativa pública», ha valorat Cahner. El conseller dels comuns ha fet incís en la importància de tenir a Sarrià-Sant Gervasi «una xarxa d’escoles públiques de qualitat, amb el català com a llengua vehicular, que no segreguin, que compleixin amb la indispensable funció social que té el sistema educatiu públic com a element integrador a la ciutat i al districte, tot fomentant la igualtat d’oportunitats».

I pel que fa a la realitat del districte de Gràcia, la seva consellera d’Educació, Cristina Carrera, ha explicat que s’ha fet «una gran aposta per l’escola pública», constatant que «cada vegada són més les famílies que opten per l’educació pública» i que des de les seves competències i possibilitats «estem atenent les necessitats i demandes dels centres i comunitats educatives, sempre escoltant i mantenint un diàleg obert». Un dels reptes és fomentar la coeducació: «En aquest moments s’està fent una diagnosi a partir de la proposta sorgida de la 2a trobada de dones de la passada tardor, una de les que va tenir més suport».

El debat públic ha conclòs amb un vermut popular i l’actuació del Cor Rebel de BComú.


Barcelona en Comú /