1.259 milions per habitatge, reducció de les llistes d’espera de Salut, reforç d’educació i transport públic, els eixos de l’acord de pressupostos dels Comuns

Els Comuns tanquen un acord amb el Govern de la Generalitat per aprovar els pressupostos de 2026, on les polítiques d’habitatge tornen a ser la prioritat, junt amb el reforç de l’educació i la salut pública i la inversió en mobilitat. Uns pressupostos que s’han negociat amb l’objectiu de donar resposta al dia a dia i que ho notin els ciutadans i ciutadanes del país.

Les negociacions han estat estat intenses, i ha costat molt moure al Govern en moltes de les propostes pressupostàries, no obstant, els Comuns s’han mostrat satisfets amb el resultat final. “Durant tota la negociació el nostre objectiu sempre ha sigut el mateix: que els pressupostos serviren per millorar la vida quotidiana de la gent, volíem un acord de pressupostos que es notara en el dia a dia. I vos puc dir que ho hem aconseguit. Vam entrar amb molta ambició en aquesta negociació i estem satisfets amb el resultat”, amb aquestes paraules ho explicava la líder del grup ecosocialista, Jéssica Albiach que ha aprofitat per enviar un missat a l’executiu d’Illa, «A partir d’ara tenim un any per davant per assegurar-nos que es compleix amb tot el que hem pactat, perquè som molt conscients, també ho patim, que a aquest Govern de vegades li costa arrencar, especialment en matèria d’habitatge».

La legislatura de l’habitatge

Davant la situació en què l’habitatge és el principal motor de desigualtats del país, i ha arribat a significar el 64% dels salari brut, a més de ser la principal preocupació de la població segons les enquestes, els Comuns han arrencat 1.250 milions per a polítiques d’habitatge, dedicant 300 milions a compra, fins a 300 milions a ajuts de lloguer i fins a 150 milions a rehabilitació. A més es destinaran 600 milions des de l’ICF per habitatge i 50 milions per a rehabilitació.

L’acord arribat amb el Govern ha estat possible després d’un llarg estira i arronsa, que ha acabat amb els socialistes acceptant aprovar al llarg del primer semestre del 2026 una llei per prohibir les compres especulatives. La llei, que es tramitarà per lectura única, habilita als ajuntaments perquè a través de plans especials urbanístics només es pugui estableix que només es pugui comprar habitatge per viure o per llogar a preu d’índex. Així doncs els gran tenidors (propietaris de més de 4 pisos) només podran comprar edificis sencers sempre que els destinin a lloguer i segons el preu topat. Es fa una excepció amb el petits tenidors (poden comprar fins a 4 habitatges) sempre i quan sigui per viure ells o algun dels seus familiars o el posin a lloguer residencial al preu topat que marca la llei. El compromís és «històric» segons Albiach perquè «Catalunya es converteix en la primera comunitat de l’estat en prohibir la compra especulativa d’habitatge. Hem posat els fonaments, els ciments, hem donat totes les eines, i ara els ajuntaments tindran tot el poder per expulsar els fons voltor».

Dels recursos destinats ha habitatge, destaquen els destinats a ajuts lloguer que es doblaran en els dos propers anys. Actualment, a Catalunya hi ha prop de 710.000 habitatges de lloguer i durant el 2025 unes 95.000 llars van rebre ajuts, una cobertura aproximada del 13%. Amb el compromís tancat amb el Govern , s’augmenten els ajuts lloguers en 105 milions per arribar a 50.000 noves famílies, amb l’objectiu de seguir augmentant per poder arribant al 2027 així a una cobertura del 25% de les llars llogateres.

Per adaptar els ajuts a la realitat actual, marcada per l’augment sostingut dels preus, l’acord incorpora dues novetats rellevants. D’una banda, s’incrementa el llindar d’ingressos per accedir a l’ajut, que passa de 25.000 euros bruts anuals a 36.279 euros, amb criteris de priorització per a les famílies que destinen més del 30% dels ingressos al pagament del lloguer. De l’altra, s’actualitzaran els límits del preu del lloguer per poder rebre l’ajut, situant-los com a mínim en la mitjana dels preus de mercat: 1.135 euros a Barcelona i 855 euros a la resta de Catalunya.

En l’àmbit de la rehabilitació, el pacte preveu rehabilitar 150.000 habitatges per incorporar-los al parc d’habitatge protegit i destinar també 400 milions d’euros a la Llei de barris.

Reforç de l’educació i combat de la pobresa infantil

La defensa dels serveis públics és un dels pilars dels Comuns, pels quals l’escola pública ha de ser el centre per garantir la igualtat d’oportunitats, contribuir a la cohesió social i combatre la pobresa infantil. A Catalunya el 36% dels menors de 16 anys viuen en risc de pobresa, gairebé mig milió d’infants, i 130.000 pateixen privació material severa. En aquest context, els Comuns han acordat amb el Govern l’atorgament de 100.000 noves beques menjador en els dos propers cursos —50.000 el primer any i 50.000 el segon— fins a arribar al 30% de l’alumnat.

L’acord en educació també contempla incrementar un 20% la plantilla estructural dels centres de secundària de màxima complexitat, amb l’objectiu de reforçar l’acompanyament socioeducatiu i donar resposta a realitats socials cada cop més complexes. A més, s’impulsarà un pla de xoc per millorar la comprensió lectora davant el retrocés en competències bàsiques, amb Catalunya 15 punts per sota de la mitjana europea. El pla inclourà programes de suport al professorat per millorar les estratègies d’ensenyament i l’atenció a la diversitat, l’actualització i dinamització de les biblioteques escolars com a espais pedagògics centrals, i la incorporació de 158 nous psicopedagogs als Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica per a la detecció primerenca de dificultats.

En l’àmbit de la formació professional, es crearan 60 nous grups de grau mitjà i grau bàsic, amb especial atenció als centres de noves oportunitats, per evitar que milers de joves quedin fora del sistema per manca de places o itineraris adequats. També s’ha acordat un pla específic d’inversió per a la climatització dels centres educatius.

Un país de trens

Els pressupostos negociats amb l’executiu d’Illa han tingut en compte la situació d’emergència de l’estat de rodalies i regionals, el transport públic que usa la majoria de la població. En aquest sentit, a part de garantir el manteniment de les bonificacions del 50% en els títols de transport T-Usual i T-jove durant tota la legislatura que ja van aconseguir els d’Albiach en el seu moment i que inclou el document de l’acord, han aconseguit 21 milions d’euros per reforçar els serveis alternatius de rodalies i crear noves línies d’autobús.

Paral·lelament s’ha de continuar treballant en estendre i millorar la infraestructura ferroviària del país. D’aquí el compromís del Govern de avançar en el desenvolupament de les fase 1 i 2 del Tram Camp, això com programa ja les fases 3,4 i 5. Redactar el projecte del tram-tren del Bages incloent-hi l´execució del tram Manresa-Santpedor, realitzar l’informe informatiu del tram tren de Blanes a Lloret, incloent en l’estudi de mobilitat del Corredor de la Selva Marítima l’alternativa del tren-tram Blanes-Lloret i promoure un traçat del BR-Cat que permeti la seva utilització amb un futur transport ferroviari, elaborar un estudi de viabilitat del projecte del TramVallés (Terrassa-Sabadell-UAB) i l´estudi del traçat del tren tram a Girona ciutat en el marc del projecte de tren tram Olot-Banyoles-Girona, amb arribada a Montivili i al nou Hospital Trueta. Així mateix avançar en la configuració dels Rodalies de Lleida i sol·licitar al Ministeri de Transports un nou acord per a reactivar les línies de rodalies entre Lleida i Aragó. Publicar també els informes de l’Eix Transversal Ferroviari i la Línia Orbital.

A més, respecte al Tram Baix, incorporar l’execució de la tercera parada del tramvia a Sant Feliu de Llobregat i executar la connexió del Tram Baix per l´Avinguda Laureà Miró, entre la plaça Magdalena Esplugues i la Rambla de Sant Just, millorant la connectivitat i pacificant la via, i avançar en la seva arribada fins a Molins de Rei. Impulsar també la connexió de les línies de metro L1 i L3 entre Trinitat Nova i Trinitat Vella.

Millorem la Salut pública

Un dels principals problemes del nostre sistema sanitari públic són les llistes d’espera, per això els Comuns han pactat un pla de reducció de les llistes d’espera, establint ja, els objectius per al 2026. Primeres visites, com a mínim, el 70 % de les persones en llista d’espera es trobaran dins del termini establert i el temps mitjà d’espera no superarà els 67 dies. En les proves diagnòstiques, com a mínim, el 75 % de les persones en llista d’espera es trobaran dins del termini establert i el temps mitjà d’espera no superarà els 50 dies. I pel que fa a l’activitat quirúrgica, els temps d’espera i percentatge dins termini en els casos de neoplàsies i cirurgia cardíaca haurà de ser el que marquen el Decret 354/2002, és a dir, no superaran en cap cas els 30, 45 o 60 dies en funció del procediment i el 100 % dels pacients s’haurà d’intervenir dins d’aquets terminis.

A més, l’equip de Jéssica Albiach, ha posat èmfasi en la salut sexual i reproductiva i es crearan dos vals anuals de 25 euros. El primer serà un val menstrual destinat a dones i persones menstruants d’entre 12 i 25 anys, per ajudar a sufragar la despesa en productes menstruals. El segon serà un val per a preservatius per a joves d’entre 16 i 25 anys per combatre l’augment de les infeccions de transmissió sexual registrat els últims anys entre aquest segment de la població.

Altres propostes destacades

A l’hora de plantejar la negociació, els Comuns han estat ambiciosos i han arrencat al Govern un ampli ventall de mesures que afecta a tots els departaments de la Generalitat. Del conjunt de propostes també destaquen els 30 milions d’euros per un Pla de Xoc de resposta al sensellarisme i al barraquisme a Catalunya, garantir des del curs 2026-2027 l’equiparació completa de les famílies monoparentals amb les famílies nombroses pel que fa a l’exempció de preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, així com a tota l’educació postobligatòria.

També es destinaran 10 milions d’euros a polítiques de memòria democràtica i 40 milions a l’Agència Catalana de Cooperació.