BComú força Collboni a mantenir-se ferm en la no flexibilització de la taxa turística a Barcelona

Barcelona en Comú ha aconseguit que el Govern municipal es comprometi a no flexibilitzar la taxa turística, tal com va avançar el segon Tinent d’Alcalde, Jordi Valls, en una entrevista recent al Bàsics de Beteve. La proposició insta Collboni a mantenir-se ferm en la defensa de l’acord assolit per incrementar la taxa turística (l’IEET) al màxim que permet la regulació catalana sense cedir davant les pressions del lobby turístic per establir excepcions i rebaixes segons la temporada.

L’augment d’aquesta taxa turística (IEET) és un acord entre el Govern de la Generalitat i els Comuns al Parlament per obtenir ingressos addicionals i així compensar les externalitats negatives del turisme, i permetria Barcelona arribar fins als 15€ diaris. A més, l’acord contempla que el 25% d’aquesta taxa es destini a polítiques públiques d’habitatge en un moment en què la crisi habitacional és el principal problema dels barcelonins, segons l’últim baròmetre municipal.

Tal i com va explicar en roda de premsa el portaveu adjunt Marc Serra, “si Collboni s’obre a fer rebaixes en la taxa turística, seguint la proposta del lobby turístic i del gremi d’hotelers, trenca un dels pocs acords progressistes que ha assolit al llarg d’aquest mandat, un acord, el de les ordenances fiscals, que va sumar els tres partits que conformen una majoria progressista”.

Amb tot això, la regidora que ha defensat la iniciativa a la Comissió d’Economia i Hisenda, Carolina Recio, ha explicat que “ El turisme té impactes i genera externalitats negatives durant els 12 mesos de l’any, i no només quan els grans hotelers decideixin que així és”.

L’augment de la taxa turística assegura que el turisme contribueix adequadament a pal·liar el seu impacte sobre la ciutat, especialment en matèria d’habitatge i, tal i com a conclós Recio, “flexibilitzar la taxa turística equival a enviar un missatge clar: Barcelona està en oferta. Això significarà més massificació, més molèsties per al veïnat i menys recursos per compensar els efectes negatius sobre l’habitatge”.