La contaminació per ozó s’ha disparat a Catalunya durant l’estiu per les onades de calor

Amb les dues intenses i prolongades onades de calor que ha sofert Catalunya durant els mesos de juny-juliol i agost, les emissions contaminants de l’intens trànsit motoritzat de l’àrea metropolitana de Barcelona, dels ports de Barcelona i Tarragona i el pol petroquímic de Tarragona, i de la producció d’electricitat en centrals tèrmiques per l’elevat ús d’aire condicionat, han provocat que durant l’estiu de 2025 s’hagin disparat els nivells d’ozó a Catalunya.

D’aquesta manera, els nivells d’ozó han estat els més alts des de l’any 2015, havent augmentat les superacions del valor objectiu legal per a la protecció de la salut en un 26% respecte a la mitjana del període 2012-2019, i tot recuperant les concentracions mitjanes prèvies a la pandèmia de la COVID-19. L’empitjorament de la situació ha estat especialment significatiu al Vallès-Baix Llobregat i al Camp de Tarragona, amb un augment del nombre de dies amb mala qualitat de l’aire per sobre de l’objectiu legal de respectivament el 205% i el 101%, sobre la mitjana de 2012-2019.

De manera menys marcada, l’ozó també ha augmentat a l’àrea de Barcelona, el Penedès-Garraf, la Plana de Vic, el Maresme, les Comarques de Girona, el Prepirineu, les Terres de Ponent i Catalunya Central. Per contra, l’ozó només s’hauria reduït a Pirineu Oriental i Terres de l’Ebre.

Quatre estacions de mesurament han registrat unes superacions mitjanes anuals superiors a les 25 actualment permeses en el trienni 2023-2025. Aquests incompliments legals s’han produït en les estacions Montsec (Prepirineu) i Tona, Vic i Manlleu (Plana de Vic). En el mateix període, altres cinc estacions (Alcover, al Camp de Tarragona; Montseny i Santa Maria de Palautordera, a les Comarques de Girona; Ponts, al Prepirineu i Els Torms a les Terres de Ponent) han depassat els 18 dies de superació a l’any aprovats per la Unió Europea com a nou objectiu legal pel 2030.

Finalment, aquest estiu s’han registrat a Catalunya 82 superacions del llindar d’informació a la població, en diversos episodis d’alta contaminació durant els mesos de juny, juliol i agost -el nombre més alt d’episodis des de l’any 2019-, enfront dels quals la Generalitat de Catalunya s’ha limitat a difondre avisos informatius rutinaris per mitjans insuficients. A l’estació Alcover, del Camp de Tarragona, s’ha depassat el llindar d’alerta: s’ha assolit la màxima concentració d’ozó de tota Catalunya durant 2025, amb 241 micrograms d’ozó per metre cúbic d’aire.

Contrasta la passivitat de les autoritats catalanes amb l’actuació de les de la veïna França davant els mateixos episodis d’ozó d’aquest estiu, enfront dels quals s’ha restringit el trànsit en les àrees metropolitanes de París, Marsella o Lió, amb prohibició de la circulació dels vehicles més contaminants, reducció de la velocitat, encariment dels estacionaments centrals o bonificació del transport públic, mesures encaminades a reduir les emissions d’òxids de nitrogen, principal contaminant precursor de l’ozó. En el cas de l’episodi d’alerta a Tarragona, s’hauria de limitar el funcionament del pol petroquímic amb antelació suficient.

L’ozó troposfèric és un contaminant secundari produït per la reacció entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries com les centrals termoelèctriques i les refineries de petroli, en presència d’elevada radiació solar. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i vies respiratòries superiors, un increment del risc de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars.

L’Agència Europea de Medi Ambient ha estimat entre 450 i 1.700 les defuncions prematures a Catalunya durant 2022, segons la sensibilitat del mètode de càlcul, produïts per l’exposició a nivells d’ozó inferiors als registrats aquest estiu. L’ozó, a més de per a les persones, és també tòxic per a la vegetació, i danya els boscos i redueix la productivitat dels cultius.