En Comú Podem vota a favor de l’aprovació inicial del PDUM amb un suport crític i exigeix blindar les garanties socials, ambientals i de finançament
- El grup metropolità d’En Comú Podem a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha votat favorablement aquest dimarts l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), una eina clau per actualitzar el planejament vigent des de 1976 i avançar cap a una metròpoli més cohesionada, sostenible i equitativa. El suport del grup s’ha fet, però, amb un vot crític i exigent, alertant que el desplegament del pla només serà transformador si es blinden les garanties socials, territorials i econòmiques.

Després de més d’una dècada de treball i d’un procés de revisió marcat per milers d’al·legacions, el PDUM defineix el marc que ha d’ordenar el creixement i la transformació de la metròpoli fins a l’horitzó 2050. El document aposta per una metròpoli policèntrica, més verda, millor connectada i amb menys dependència del vehicle privat, un horitzó que En Comú Podem comparteix i defensa.
“La metròpoli necessita un nou marc de planificació que respongui als reptes actuals: emergència climàtica, crisi d’habitatge, mobilitat sostenible i cohesió territorial. El PDUM va en aquesta direcció i planteja una idea que compartim: una ciutat més cosida, amb serveis més a prop i amb el transport públic com a columna vertebral”, ha assenyalat la portaveu d’En Comú Podem a l’AMB i alcaldessa de Pallejà, Ascen Ràtia, durant el debat al ple metropolità.
En aquest sentit, el grup metropolità ha defensat el vot favorable com un acte de responsabilitat metropolitana. “Votar a favor és reconèixer que necessitem una planificació compartida i una visió de conjunt. Però també és deixar clar que aquest suport no és acrític ni incondicional”, ha advertit Ràtia.
Finançament: el principal repte pendent
Un dels elements que En Comú Podem considera clau és el finançament real i garantit del PDUM. El pla preveu que els ajuntaments assumeixin més de 2.500 milions d’euros en un horitzó de 24 anys, en un context de capacitat financera municipal desigual i condicionada per la regla fiscal i la dependència de transferències d’altres administracions.
“Sense compromisos plurianuals clars de l’Estat i la Generalitat, sense un fons metropolità finalista i sense mecanismes reals de redistribució, el risc és que el PDUM es desplegui de manera parcial i desigual”, ha alertat la portaveu del grup. En Comú Podem també adverteix del perill de consolidar despesa estructural sobre fonts de finançament volàtils, com fons europeus o ingressos urbanístics incerts, així com de la manca d’una estimació clara del cost corrent futur de manteniment de serveis, equipaments i espai públic.
Habitatge assequible i garanties sobre el sòl
El PDUM preveu fins a 218.500 nous habitatges en l’escenari base, amb una forquilla rellevant d’habitatge protegit. En Comú Podem valora positivament aquesta ambició, però insisteix que els terminis no poden allunyar la resposta a l’emergència habitacional que ja vivim. “El planejament és ambiciós, però l’emergència d’habitatge és avui. Cal activar instruments immediats en paral·lel: rehabilitació, canvis d’ús i creixement sobre el sòl ja construït, sempre amb criteris clars d’habitabilitat i qualitat urbana”, ha defensat Ràtia.
El grup també ha reclamat blindar un nucli dur no flexible dins del PDUM per evitar derives especulatives en el desplegament posterior. “La flexibilitat no pot significar arbitrarietat. Infraestructura verda, connectors ecològics, sòl agrari estratègic i reserves d’habitatge assequible han de quedar protegits de qualsevol reinterpretació futura”, ha subratllat.
Transport públic, equipaments i règim transitori
En Comú Podem alerta que el creixement demogràfic i la concentració d’activitat en noves centralitats només serà viable amb una aposta decidida pel transport públic, amb més capacitat, freqüències i fiabilitat. Sense aquest salt inversor, el risc és la saturació i la pèrdua de qualitat de vida. De la mateixa manera, el grup exigeix que el concepte de “barris complets” es tradueixi en compromisos concrets d’equipaments, espai públic i serveis, amb pressupost i calendarització, per evitar la sobrecàrrega dels recursos existents.
Finalment, En Comú Podem ha posat l’accent en el règim transitori fins al futur planejament metropolità municipal (POUMet). “Si el transitori s’allarga sense fites clares, pot acabar convertint-se en règim permanent. Necessitem calendari, seguiment i rendició de comptes”, ha remarcat Ràtia.
Un vot favorable, però exigent amb el model de metròpoli
“Donem suport al PDUM perquè compartim l’horitzó i el model de metròpoli que dibuixa. Però el nostre vot va acompanyat d’una exigència clara: garanties socials, ambientals i financeres perquè aquest pla no quedi en paper mullat ni generi desigualtats”, ha conclòs la portaveu d’En Comú Podem. “Planificar el territori és decidir quin futur volem i per a qui. I nosaltres volem una metròpoli al servei de tota la ciutadania”.
