Albiach: “Davant l’aporofòbia creixent, Catalunya necessita una estratègia valenta, humana i estructural” 

La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha alertat avui en roda de premsa al Parlament que “Catalunya viu una situació límit davant l’augment del sensellarisme, els desallotjaments sense alternativa i les mesures aporofòbiques impulsades per diverses administracions”. Albiach ha denunciat que “la gent sense llar existeix perquè existeix un problema estructural amb l’habitatge”, i ha reclamat una resposta coordinada i valenta de tot el país.

“No és un fet puntual, és una crisi estructural”, ha assenyalat Albiach, qui ha posat exemples recents que evidencien la gravetat de la situació, com el desallotjament de 60 persones al Parc Joan Miró a Barcelona, l’anunci de l’alcalde Albiol de deixar 400 persones al carrer a l’Institut B9 de Badalona o les mesures restrictives a l’aeroport del Prat contra persones sense sostre. La presidenta del grup parlamentari ha recordat que “el 30% de les persones que treballen continuen sent pobres mentre els preus del lloguer es disparen”, i ha denunciat que moltes de les persones afectades es troben en situació d’exclusió social, d’irregularitat administrativa o senzillament no poden pagar 700 o 800 euros per una habitació.

“Davant l’aporofòbia creixent, Catalunya necessita una estratègia valenta, humana i estructural”, ha indicat la líder dels Comuns, que ha avançat que el grup presentarà aquesta setmana una moció al Parlament que estableix un marc d’acció integral contra el sensellarisme, amb mesures com:

• Impuls del programa “Primer l’Habitatge”, amb reserva garantida d’habitatge social.
• Aprovació del Marc d’Acció de Sensellarisme 2026, dotat de pressupost i calendari.
• Cens únic de sensellarisme, estratègia supramunicipal i mapa nacional de recursos.
• Garantir l’empadronament a totes les persones en exclusió residencial.
• Blindar la figura del referent de sensellarisme i reforçar la gestió de casos complexos.
• Crear espais de dia, recursos residencials especialitzats i equips psicosocials i de salut mental arreu del territori.
• Albiach també ha insistit en la urgència d’aprovar la ILP Regularització Ja, recordant que la irregularitat administrativa “condemna milers de persones a la marginalitat habitacional”.

Transparència i protecció social per fer front a la pesta porcina africana

La presidenta dels Comuns ha valorat les novetats sobre el brot de pesta porcina africana (PPA). Ha celebrat que el Govern activi una línia d’ajuts de fins a 20 milions d’euros i crèdits ICF per valor de 50 milions, però ha advertit que “cal garantir que els recursos arribin als treballadors i als petits ramaders, els més vulnerables davant de la crisi”. Albiach ha exigit que el Govern no doni ajudes a les empreses que acomiadin treballadors pel brot de la PPA i ha anunciat que grup parlamentari dels Comuns ha registrat una petició perquè el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, comparegui en comissió per explicar les afectacions de la PPA als llocs de treball.

Davant les informacions que apunten que l’origen del brot podria estar relacionat amb un incident al laboratori de l’IRTA i no amb el porc senglar, ha reclamat màxima transparència i prudència: “És fonamental evitar discursos simplistes. Cal saber d’on ha sortit i d’on s’ha escapat el brot”. Albiach ha defensat també que, un cop superada l’emergència sanitària, serà imprescindible obrir un debat de país sobre la dependència d’un model ramader massa concentrat, amb precarietat laboral i un impacte ambiental que el territori ja no suporta.

Crítica al pla de Feijóo per desmantellar drets laborals

Finalment, Albiach ha denunciat l’anunci del president del PP, Alberto Núñez Feijoo, celebrat per Foment del Treball, d’eliminar l’obligació de constituir comitès d’empresa a partir de 50 treballadors. Ha qualificat el pla com “un dels atacs més greus als drets laborals des de Rajoy” i ha alertat de les conseqüències de “la vella ambició de la patronal amb un mercat laboral sense drets, sindicats ni contrapoders”: Sense convenis col·lectius hi hauria salaris més baixos, imposició unilateral d’horaris i jornades, una major temporalitat i acomiadaments barats, més desigualtat de gènere i treballadors sols davant l’empresa i sense sindicalització.