Albiach: «Hem de tenir una conselleria de Feminismes que posi la igualtat al centre»

Candidata a ser la primera presidenta de la història de la Generalitat, Jéssica Albiach vol també que el feminisme passi per totes les polítiques públiques del nou Govern. «Hem de tenir una conselleria de Feminismes que posi la igualtat al centre», ha dit la candidata aquest divendres a la tarda en un acte sobre els drets de les dones a Barcelona, al costat de la ministra d’Igualtat, Irene Montero; la fins ara diputada d’En Comú Podem i número 6 de la llista per Barcelona, Susanna Segovia; i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Albiach ha comentat el fet que Esquerra també estigui defensant crear aquesta conselleria: «És una bona notícia, però fa cinc anys que governen i podrien haver-ho impulsat abans».

Entre les polítiques públiques defensades per la cap de llista hi ha la creació «d’un sistema públic de cures» que les posi al servei dels ciutadans en unes condicions laborals dignes. Un «pla de xoc contra la precarietat» ajudaria també a lluitar contra «el terra enganxós» que es troben les dones més vulnerabilitzades, ha assenyalat.

Per defensar aquestes polítiques, Albiach ha connectat el classisme amb el masclisme existent que han demostrat alguns atacs que ha rebut darrerament. «Aquests dies, en els atacs de xarxes que totes rebem, hi ha alguns que m’han cridat l’atenció: els que em deien caixera de supermercat, dona de la neteja, poligonera. Jo em sentia afalagada perquè sense aquestes dones de la neteja, aquestes caixeres, sempre, però especialment durant la pandèmia, no estaríem aquí», ha reflexionat la candidata. Aquestes dones, ha dit, «ens cuiden i tiren endavant l’economia» i «representen una part important del P.I.B».

Per últim, Albiach ha defensat l’esborrany de la llei trans redactada pel Ministeri d’Igualtat on es recull la possibilitat d’assumir el gènere sentit sense presentar cap informe. «Les dones trans són dones; sense més», ha sentenciat, per després alertar que «ningú ha de sentir amenaçats els seus drets perquè es reconeguin els drets d’un col·lectiu».

Una «impugnació del masclisme»

La ministra al capdavant d’aquesta llei, Irene Montero, ha assegurat que «aquesta pandèmia ha sigut una impugnació del masclisme», en el sentit que ha posat de manifest «com les persones depenem les unes de les altres» i per tant ha visibilitzat la importància de les cures. Per Montero, les polítiques feministes «no són només polítiques específiques dirigides específicament a les dones o a la lluita contra la violència masclista», sinó que també busquen «alterar l’estructura del poder perquè les dones el podem exercir».

En aquest mateix sentit, l’alcaldessa Ada Colau ha defensat que «ja toca que hi hagi una dona presidenta a Catalunya» i que és «una anomalia» que fins ara no hagi succeït. Ha ressaltat, a més, la importància que una dona feminista sigui també gerent de l’Ajuntament de Barcelona. «Gràcies a això, les gerències d’àrea són paritàries per primera vegada i hi ha paritat en el màxim nivell directiu de govern», ha afegit. Ha recordat que el seu executiu ha duplicat els recursos de polítiques feministes i que la mirada de gènere ha estat present en les polítiques d’ocupació, habitatge i urbanisme, entre d’altres. Barcelona, a més, «és la capital amb més inversió per habitant» de l’estat, «set de cada deu usuaris de serveis socials són dones» i, per tant, aquest increment ha arribat sobretot a elles, ha assenyalat.

La fins ara diputada Susanna Segovia i número 6 de la candidatura per Barcelona, que ha moderat el debat i realitzat les preguntes, ha estat contundent en afirmar que «el moviment feminista és juntament amb l’ecologista el que té més força transformadora ara mateix».