CCOO: «L’ampliació d’aeroports incrementarà les emissions de CO₂»

L’ampliació de 12 aeroports prevista pel Govern incrementarà substancialment les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del sector del transport i augmentarà el nombre de turistes en molts destins ja saturats.

El gestor públic aeroportuari AENA, dependent del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible ha aprovat recentment la proposta del Document de Regulació Aeroportuària (DAURA III) per al període 2027-2031, que preveu un volum de gairebé 13.000 milions d’euros d’inversió per a l’ampliació i adequació de 12 aeroports espanyols.

L’objectiu del pla d’inversions és ampliar la seva capacitat per a augmentar el trànsit dels aeroports de 283 milions de passatgers en 2023 a 347 en 2031 (un 22%). Cal tenir en compte que el trànsit aeri ja es va duplicar en les dues dècades que van des de 1999, amb 128 milions de passatgers, a 2019 en què va arribar a 275 milions.

Aquests increments de viatgers internacionals han propiciat una massificació turística en moltes destinacions, sobretot illes, costa mediterrània i grans ciutats, que ha provocat un important augment dels preus de l’habitatge, de la gentrificació d’àrees urbanes i d’impactes territorials i ambientals.

Per a CCOO, turisme sostenible i massificació turística són conceptes incompatibles. Ja existeixen moltes destinacions turístiques en els quals els beneficis d’aquesta activitat estan perdent pes respecte dels seus impactes negatius, especialment pel que fa als efectes sobre l’habitatge. Som a temps de reordenar el model i l’oferta turística amb un dels factors que més incideixen en ella, el del transport i la mobilitat.

Un increment de passatgers i vols de la naturalesa prevista en el DAURA III augmentarà substancialment les emissions de CO₂, per la major utilització del combustible fòssil de l’aviació, el querosè. Cal tenir en compte que no existeixen a curt termini tecnologies per a la descarbonització de les aeronaus, ara dependents del petroli.

Cap de les alternatives basades en la major eficiència dels motors podran compensar a curt i mitjà termini l’augment de les emissions de la demanda aèria. Els biocombustibles, l’electrificació o l’hidrogen no són tecnologies de propulsió aèria que estiguin ara disponibles, ni es preveu que el puguin estar a mitjà termini.

L’única tecnologia que pot considerar-se viable és l’anomenat combustible sostenible d’aviació (SAT) però té un objectiu europeu de penetració en el trànsit aeri del 6% per a 2030. És a dir que en 2030 el 94% dels vols no estarien descarbonitzats i no existeixen, per tant, més fórmules per a la reducció d’emissions en el sector que la disminució dels vols i en cap cas per descomptat el seu augment.

En relació amb les emissions de CO₂ del transport no podem oblidar que l’objectiu d’Espanya és el de reduir les emissions d’aquest sector en un 46% per a 2030. L’aviació és el mode de transport amb emissions de CO2 relatives (per passatger) més elevades la perspectiva de creixement de les quals fa inviable una política de reducció dràstica d’emissions com plantegen els compromisos internacionals o els informes científics de l’IPCC.

A més, considerem que aquest increment en la inversió hauria de ser una oportunitat per a afrontar les necessitats de renovació sostenible d’instal·lacions en aeroports amb menor volum de trànsit, evitant perpetuar desequilibris històrics que impedeixen la cohesió social i territorial.

També es troba a faltar que el pla quinquennal no inclogui una major visió cap al factor humà, és a dir de la professionalització i condicions laborals de les plantilles de les instal·lacions com a eix vertebrador de la inversió en millora de la infraestructura aeroportuària

CCOO considera que la decisió d’ampliació d’aeroports prevista en el DAURA III és d’un gran calat per afectar negativament els objectius de reducció d’emissions i de descarbonització del model productiu i a més indirectament a l’augment ja insuportable dels preus de l’habitatge en zones turístiques saturades i no pot prendre’s sense un ampli debat social i polític, que redefineixi el pla amb la imprescindible participació dels agents socials i que permeti avaluar quin model de desenvolupament volem per a l’estat espanyol en aquest context d’emergència climàtica.