Redacción •  Catalunya •  06/04/2023

Estudien la interposició d’un recurs a la sentència de la urbanització de la pedrera de S’Antiga

  • El contingut de la sentència dictada no valora el conjunt de proves pericials i judicials i informes tècnics que van posar de manifest l’impacte de les obres.
  • La resolució, que manifesta ‘seriosos dubtes’, no ha tingut en compte l’informe desfavorable sobre el POUM de Begur del 2003 del Departament de Medi Ambient.
Estudien la interposició d’un recurs a la sentència de la urbanització de la pedrera de S’Antiga

Ecologistes en Acció de Catalunya, amb les entitats Salvem Begur i SOS Costa Brava, lamenten el contingut de la sentència dictada en relació a les obres de la pedrera de S’Antiga 1ª fase de Begur, que es va publicar ahir. La sentència és una mala notícia per les entitats, que consideren que la defensa del paisatge i el litoral de Begur justifiquen ara avaluar la conveniència de la seva impugnació.

El jutjat contenciós administratiu de Girona ha desestimat el recurs interposat contra la llicència d’obres que permetia la construcció de nous habitatges a la zona. Les entitats ecologistes estan avaluant amb detall el contingut de la sentència notificada ahir, per tal de procedir a la seva impugnació mitjançant la interposició d’un recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el corresponent termini de 15 dies.

Una resolució que no valora el conjunt de les proves i informes

Les entitats es mostren decebudes i valoren de manera negativa la resolució judicial dictada ahir, dilluns 3 d’abril. I és que la resolució no valora el conjunt de proves pericials judicials i informes de tècnics que van posar de manifest, durant el procés judicial, l’impacte paisatgístic crític de les obres, així com la manca d’integració en l’entorn, les irregularitats procedimentals en el procés d’atorgament de llicències i l’afectació parcial a terrenys inclosos l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Begur, considerats d’especial protecció pel Pla Territorial Parcial de les comarques gironines. En aquest sentit, la sentència no ha aplicat les conclusions de l’informe del El Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge de la Universitat de Girona, ni els informes de tècnics arquitectes i geògrafs que havien dictaminat sobre les irregularitats de les obres de la pedrera de S’Antiga i els seus impactes negatius.

Així, la Federació SOS Costa Brava, Ecologistes en Acció de Catalunya i l’entitat local que lidera el cas, Salvem Begur, volen posar de manifest que la sentència es fonamenta bàsicament en l’aprovació del POUM de Begur i del posterior Pla Parcial del sector urbanitzable, així com en els informes d’organismes públics emesos en relació a aquells instruments i en successius plans urbanístics que incloïen els terrenys com a sòl urbanitzable. La sentència no ha valorat l’Informe desfavorable sobre el POUM de Begur del 2003 del Departament de Medi Ambient en relació a la classificació d’aquest àmbit com a sòl urbanitzable, i ha considerat que els efectes dels treballs no permetien considerar els terrenys com espais forestals pel fet que ja han estat desforestats.

Tot, sense tenir en compte el deure de restauració d’aquest tipus d’activitat, l’nforme indicat del Departament de Medi Ambient que recomanava la classificació com a sòl no urbanitzable o el fet que en l’any 2003 els terrenys ja s’havien en bona part reforestat de manera natural.

A més, pel que fa a l’impacte paisatgístic, la sentència considera que és de «valoració subjectiva». A criteri de SOS Costa Brava l’impacte paisatgístic negatiu de les obres constitueix un fet prou visible que ha contribuït al deteriorament manifest d’aquesta primera línia de litoral.

Una sentència amb ‘seriosos dubtes’ que es pot recórrer

Les entitats, en aquest sentit, volen remarcar que la sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona no és ferma i es pot recórrer. I és que la mateixa sentència indica que concorren «seriosos dubtes» per resoldre aquest cas, raó per la qual no ha imposat les costes. És per això que les entitats ecologistes, aferrant-se a aquests «seriosos dubtes» volent valorar amb detall el contingut de la sentència dictada i revisar el resultat dels mitjans probatoris que van coincidir amb el seu anàlisi, per tal de plantejar un recurs d’apel·lació que permeti al TSJC tornar a valorar el cas i els motius d’impugnació.


urbanismo /