Presos políticos o bandidos felices
En resposta a l’article publicat a “El Periódico” el 12 de gener Peccata Minuta,
Senyor Joan Ollé, la situació és molt pitjor del que vostè descriu. No és tan sols que s’escudin darrere la religió per defensar la seva política, és a dir, que l’esquerra s’hagi deixat portar a una «pantalla» en la que ja no hi ha separació de l’església i de l’estat. Religió en les seves formes més arcaiques, tots hem vist dones cobertes per vels en els mitins del nacionalisme místic, ofensa greu contra la humanitat, forma de violència contra la dona santificada per la religió amb pretensió de ser transformada en dret, no tan sols estan fent això, de fet han convertit el seu nacionalisme en religió, tal com afirma en Jaume Vives, líder de la resistència. Són perillosos per a la humanitat, estan disposats a sacrificar-nos, inclús el pseudoeconomista de les americanes de colors admet que passaríem, que passarem anys d’enorme dificultat, però res importa. Ells no se sacrifiquen però, no fan bona la màxima de Bakunin «Vaya y pase el sacrificio de uno mismo, que puede tildarse de locura, pero el sacrificio del prójimo es desde el punto de vista humano, absolutamente inmoral. ¿Y por qué estoy obligado al sacrificio inhumano? Pues para complacer a Dios y para salvar mi alma debo sacrificar a mi prójimo, es el egoísmo absoluto. Por amor a Dios, si el hombre ha encontrado su esencia infinita e inmortal, íntegra en si mismo, ya no necesita a los hombres, solamente necesita a Dios. La metafísica desde el momento en que admite la existencia de un Dios y las relaciones del hombre con Dios, debe como la teología, subordinarle todas las relaciones humanas, la idea de Dios absorbe, destruye, todo lo que no sea Dios, reemplazando todas las realidades humanas y terrenales por ficciones divinas». Mijail Bakunin. Obras. Volumen 1. pag. 312 a 319.
Per altra banda, Mao Zedong, en els seus escrits sobre la dialèctica, deixa molt clar que per avançar cap el socialisme primer ens cal saber diagnosticar quines són les contradiccions primàries i quines les secundàries, i en conseqüència, resoldre les contradiccions primàries abans que res. En aquests moments la nostra ximpleria ha donat el poder i l’oposició a la dreta i hem de triar entre una dreta nacional-catòlica mística messiànica perversa hipòcrita falsament pacífica que posa per davant dels drets de la ciutadania el dret místic de la pàtria essencial teocràtica o bé, encara estem a temps d’entregar la presidència del Parlament a la dreta laica que posa per davant dels drets dels Déus, els drets dels ciutadans, és a dir, Arrimadas és un mal menor contra el que podrem lluitar utilitzant raonaments, en Puigdemont i en Junqueras no són polítics i per tant, no se’ls pot combatre ni amb lleis ni amb parlaments. Són fanàtics de la seva religió, la Nació Catalana, i tornem a Bakunin: «La religión siempre ha bendecido a los bandidos felices, pues es inherente al carácter de todo idealismo, tanto religioso como metafísico, despreciar el mundo real, y al despreciarlo explotarlo, de lo que se deduce que todo idealismo, necesariamente, engendra la hipocresía, la iniquidad y la violencia».
Relacionado
